Entrevista a Vicent Marzà

Vicent Marzà és el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, una d’eixes conselleries fonamentals per a una comunitat autònoma. És jove, el conseller més jove de tota la Generalitat, i de seguida s’ha convertit en el centre de la diana de la dreta i de la dreta mediàtica. Però ell és mestre –un mestre conseller d’Educació– i sap que la paciència i l’educació són fonamentals per a aconseguir els objectius. I en la distància curta, quan t’asseus davant d’ell i escoltes les seues respostes, queda palés que ho té molt clar i sap quin és el camí que cal seguir.

–És un somni arribar a ser conseller d’aquest govern? Era imaginable fa uns mesos?

–No, no era imaginable, però sí que era un somni, i és un honor formar part d’aquest govern.

–I després de quasi 100 dies, com va el somni?

–Molt bé. S’ha fet més realitat del que em pensava. De fet, pensàvem que potser en entrar ens costaria més adaptar-nos als ritmes i poder canviar les coses, i la realitat és que ens hi hem posat i només arribar ja hem començat a canviar moltes coses.

–És vosté el conseller de la Generalitat més jove. Això és bo?

–Crec que més que l’edat és la capacitat o la incidència en el món de l’educació, la cultura, la investigació i l’esport, que és el que estic gestionant. Pense que és bo que hi haja gent de totes les edats en el govern, perquè és molt més representatiu de la societat valenciana. A més, es pot aportar una visió diferent i una nova manera de fer les coses.

–Haver aconseguit ser el centre de la dreta, és un mèrit personal?

–Pense que hi ha dos raons importants. La primera és per una qüestió ideològica, en la qual ells evidencien una forma molt diferent de funcionar de la nostra. I, per altre costat, perquè és una de les conselleries clau i més significatives pel que fa a la notorietat pública. I ells saben que si han de recuperar terreny ha de ser parlant de coses que arriben més directament a la gent, en aquest cas l’educació. Però tot és soroll per tal d’evitar que es veja el que estem fent.

–Quins reptes té per davant l’educació valenciana?

–Un dels primers reptes que hem d’afrontar és tornar a posar en valor les bones i grans experiències que hi ha als centres educatius públics. Durant massa temps s’ha parlat molt poc d’educació i massa d’altres temes que no hi tenien res a veure. Un dels primers reptes és tornar a evidenciar les bones pràctiques i, per tant, que l’educació pública al País Valencià és de qualitat. S’ha de veure que la innovació està en l’ensenyament públic.

–Com estava l’educació quan va arribar i com vol que estiga?

–L’hem trobada molt mal gestionada: diners que no s’han gastat quan estaven, gestions que per la deixadesa no s’han fet… A més, una educació que segrega i que no és transformadora socialment. A nosaltres, ens agradaria fer una educació que cada vegada estiga més vinculada a la qualitat i que fóra un motor de transformació social. És complicat fer-ho en quatre anys, però es poden fer grans passos i acabar d’una vegada per sempre amb la polèmica estèril de la llengua i de si el plurilingüisme s’ha de fer contra cap llengua.

–Ja, però a hores d’ara la taxa d’abandó escolar està per damunt de la mitjana estatal. Què podem fer per revertir aquesta situació?

–Amb l’anterior govern, els programes de millora de l’aprenentatge acabaven en tercer d’ESO; els estudiants que no seguien l’escolaritat ordinària i anaven a aquests programes arribaven a tercer i s’acabava, i si volien traure’s el títol d’ESO havien de tornar a incorporar-se a una escolaritat ordinària. Era un carreró sense eixida. Nosaltres allargarem els programes per tal que eixa gent no es quede exclosa. Hi ha més mesures com atendre les dificultats no sols des d’una visió de l’ensenyament, sinó de forma transversal en Benestar Social, en Sanitat… Ja estem fent contactes; de fet, ja hi ha exemples concrets que hem portat endavant: hem reobert set unitats d’ensenyament públic i ho hem fet amb el pressupost que tenia el PP. Per tant, hem demostrat que era una retallada ideològica, no econòmica.

–La Formació Professional no és la germana pobra de l’educació, però també té reptes per davant…

–La Formació Professional ha de ser clau en aquest període, i volem i estem apostant per ella perquè també és la clau del canvi del model de societat que tenim. Una de les primeres apostes ha sigut millorar i augmentar les unitats d’FP, adaptant les titulacions i els mòduls que fem.

–I l’educació concertada i privada, malgrat tot, té futur?

–Sempre he dit que els centres sostinguts amb fons públics han de tindre els mateixos criteris. El que pensem és que l’educació pública ha d’arribar al màxim de la població. On no arribe la pública, haurem de concertar per tal que siga gratuïta l’educació.

–I l’ensenyament del valencià podrà recuperar una situació de normalitat, també en la concertada i privada que no ho fa?

-Sí, és el que hauria de fer-se. El treball de debat amb tota la comunitat educativa al voltant dels models lingüístics hem de fer-lo amb tots aquells que estan sostinguts amb fons públics, evidentment.

–I es podrà aturar la LOMQE?

–La LOMQE l’aturarem a les urnes, si canviem el govern de l’Estat i es compleix l’acord que tenen tots els partits menys el PP de derogar-la. El ministre va intentar mostrar bones paraules, però quan li vam plantejar la realitat no es va moure ni un mil·límetre d’on estava, que és on estava Wert. Per tant, tenim una persona que han posat com a ministre per tal d’apaivagar una mica, però en el fons és el mateix que hi havia abans.

–Pel que fa a l’ensenyament universitari públic, podrà recuperar l’estatus anterior?

–Les universitats públiques valencianes han de ser les que ens marquen el camí per a la transformació de la societat valenciana. Per tal que puguen determinar eixe full de ruta han de tindre una estabilitat, i sabem que han tingut un problema de finançament molt greu. Nosaltres el patim respecte de l’Estat, i és el que fa que no puguem invertir més en educació, però sabem que han estat infrafinançades i volem determinar amb els recursos que tenim quina és la millor manera de finançar-les perquè tinguen més estabilitat. Som el territori que menys inversió podem fer en educació perquè estem finançats injustament, i és una injustícia flagrant que no podem permetre. La primera vegada que vaig visitar el ministre li vaig plantejar la diferència de finançament i inversió en educació: si ens haguérem finançat com la mitjana estatal, cada xiquet i xiqueta valenciana hauria tingut 356 euros més d’inversió en educació, i això és una autèntica barbaritat.

–Si el valencià és l’element cultural més important d’aquest País, arribarà a ser una llengua normalitzada sense mitjans de comunicació en valencià?

–Difícilment. És clau el paper dels mitjans en valencià i en tots els àmbits d’ús hem de promocionar la nostra llengua. Hem d’apostar clarament per aquells que són en la nostra llengua.

–El sindicat STEPV i Escola Valenciana s’han convertit en alguna cosa més que un sindicat i una associació?

–No. Ja eren més que un sindicat i una associació perquè arrossegaven moltíssima gent. Més enllà d’això, no. Simplement els estem tractant com a interlocutors normals, que és el que era l’anomalia: l’anterior Conselleria no tractava amb normalitat uns agents tan potents com aquests dos o com qualsevol de les altres entitats de la comunitat educativa. Nosaltres ens hem reunit amb tots i els hem tractat a tots igual.

–I si parlem de cultura, com veu la situació cultural a casa nostra?

-No hi ha hagut una política cultural definida per a millorar l’accés a la cultura del poble valencià ni per a fomentar la indústria cultural valenciana. Hem tingut una política de destrucció i desarrelament, i el que s’ha fet ha estat anar buscant l’elitisme, sempre els mateixos artistes, majoritàriament de fora, i trencant la xarxa que unia el món cultural valencià. Hem de refer eixa xarxa i tindre un pla estratègic de cultura del poble valencià per tal de recuperar eixa potència que som, i posar-la en valor amb la gent de casa. Un dels reptes és aconseguir ajuntar tot el món de la cultura valenciana i definir uns objectius compartits per tal que la institució i els moviments culturals treballem de veritat braç a braç´. No sols és una oportunitat social, també és econòmica.

–És de Compromís, té un secretari autonòmic i una directora general de Cultura del PSPV, entre altres. Això serà un problema?

–No, al contrari. Està sent una gran ajuda, ja que hem format un equip molt potent i no estem mirant carnets. Compartim molt més del que ens podíem esperar.

 

Entrevista publicada al nº 407, corresponent a setembre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar