La revista degana en valencià

Entrevista a Vicent Maurí

02/12/2021

«Continua havent-hi barris on no es garanteix l’ensenyament públic»
«El Govern Valencià hauria d’haver fet blindar les línies en valencià»
«Està utilitzant-se la llengua com a eina de confrontació política»
«Jo he intentat ser útil a la classe treballadora valenciana»

El moment de la jubilació és molt adequat per a analitzar la trajectòria d’una persona com Vicent, sempre vinculat a Intersindical. Hem sentit dir moltes vegades que no hi ha cap persona indispensable, però quan analitzes la trajectòria d’algunes, penses que tal vegada han ajudat a fer més justa la societat en què vivim. Per a parlar, vam quedar a la seu del sindicat. I vam parlar de tot, o quasi.

Vicent, què és per a tu l’educació?
L’educació és un dret que tenen les persones per poder formar-se, de poder viure. Jo he treballat més el vessant del que és l’educació des del punt de vista d’un dret humà, i en eixe sentit la vinculació que he tingut amb moviments socials o amb el sindicat. He treballat en eixa línia, la línia de garantir que totes les persones tinguen el dret a l’educació i viure en la societat d’una forma plena.

Quines mancances creus que encara té l’educació?
–En aquest moment, arreu del món no es garanteix el dret a l’educació ni tampoc en general a Europa. Hi ha moltes deficiències i mancances, i encara estem en el camí d’aconseguir que totes les persones tinguen aquest dret.

El sistema públic-concertat és just?
–Nosaltres, històricament, des del sindicat el que hem defensat és l’ensenyament públic o un model d’ensenyament públic que vaja més enllà també del de l’escola estatal. Hem treballat sempre perquè l’educació siga pública i siga pública en el sentit que no siga tampoc una educació dependent d’un govern en concret. En eixe sentit, hem treballat en la línia del que és la gestió democràtica, de la vinculació de l’educació al medi, als barris, als pobles…, i pensem que s’ha de treballar en eixa línia. El govern el que ha de fer és garantir a tot l’alumnat un lloc escolar públic i, per tant, pensem que la LODE, en aquell moment, va ser un pas enrere perquè és una anomalia. A Europa no hi ha casos similars als de l’Estat espanyol: el fet que hi haja una educació concertada finançada amb diners públics. Podem entendre que allà pels anys 70-80 el sistema educatiu públic tinguera moltes mancances i calia garantir l’educació en general, però hem evolucionat molt i la LODE el que va fer va ser donar ales a l’ensenyament concertat per fer i desfer. Considerem que cal revisar tota aquella normativa que va fer el PSOE als anys 80 i garantir un ensenyament públic per a tota la societat. Avui en dia continua havent-hi barris on no es garanteix l’ensenyament públic; hi ha molta demanda, però no hi ha llocs suficients.

Quin poder té encara l’Església catòlica en el sistema educatiu valencià i espanyol?
–Eixa és la batalla de fons. Des de fa un segle, l’Església espanyola ha lluitat per mantindre el seu estatus en la formació dels joves i adolescents, i, per tant, ha batallat per conservar la seua situació i perquè paguem i financem la seua educació, que és adoctrinadora. Les batalles d’ara amb la LOMLOE, que hem tingut amb totes les lleis educatives que hi ha hagut des de la transició democràtica fins ara, han sigut unes batalles realment per conservar l’estatus del que és l’educació religiosa, i en eixe sentit té tant de poder que la nova ministra ha fet un discurs que, des del nostre punt de vista, no és el correcte. Darrere d’eixos discursos està mantindre l’estatus de l’Església catòlica, no solament en l’àmbit educatiu.

Quina és la teua opinió sobre el Decret de Plurilingüisme?
–No és el nostre decret ni la nostra llei. Per què no eren nostres? Perquè nosaltres pensàvem que caldria haver garantit que com a mínim el 50 % del currículum fora en valencià i coincidíem amb altres entitats defensores de la llengua com Escola Valenciana. Pensem que s’ha fet un pas enrere, però també hem de reconéixer que per a uns centres ha sigut un pas endavant que es done el 25 % de valencià. Per tant, des del nostre punt de vista, el Govern Valencià hauria d’haver fet blindar les línies en valencià i per altra banda haver anat en la línia de garantir que el 50 % d’ensenyament fora en valencià, i a més a més haver acabat amb eixa figura extemporània que és l’exempció.

Per què un govern com el del Botànic s’espanta amb el requisit lingüístic per al personal al servei de les administracions?
–La nova llei preveu el requisit lingüístic, però en deixa la concreció a un futur reglament. El problema és que un futur reglament tinc dubtes –i m’agradaria equivocar-me– que s’aprove en aquesta legislatura. Nosaltres vam comparéixer a les Corts Valencianes i diguérem públicament que no calia un reglament, sinó que la llei tinguera previst quines eren les equivalències en funció de diferents llocs de treball, i a més férem una proposta concreta. Ho vam dir per dos motius: perquè sabem que dintre del Botànic hi ha diferents posicions respecte de com s’havia d’articular eixe reglament, i segona perquè perdrem un temps important en eixa concreció.
També s’està fent un problema polític del que no és un problema: nosaltres tenim estadístiques dels funcionaris i funcionàries que tenen els distints nivells de valencià i la major part dels funcionaris actuals de la Generalitat Valenciana tenen el nivell de valencià suficient; a més, aquest requisits serà per a la gent nova que entre a la funció pública. Està utilitzant-se la llengua com a eina de confrontació política.

Amb una mirada personal, quin balanç fas de la Intersindical Valenciana des del seu naixement i dels sindicats que la conformen?
–Positiu. Positiu en el sentit que Intersindical Valenciana és un referent sindical i un referent per a una part important de la classe treballadora valenciana, més enllà de la classificació d’afiliació o de delegats i delegades que publica el Departament de Treball cada any. Pensem que hem aconseguit avançar molt per a ser una alternativa sindical al sindicalisme tradicional. També és cert que el creixement quant a afiliació i a delegats i delegades ha anat més lent del que nosaltres pensàvem. Dit açò, en aquest moment estem contents perquè en el món privat estem tenint cada dia més adhesions; per exemple, hem constituït l’agrupació sindical d’El Corte Inglés de València, en el Levante-EMV de València i hem guanyat les eleccions; hem obert una seu a Bunyol, on tenim ja més de 600 persones afiliades i una implantació en l’empresa privada de tota la comarca de Bunyol-Requena-Utiel i la Vall d’Aiora. El creixement va molt lent, però des del punt de vista del que és la influència sindical nostra jo crec que és prou important. Per altra banda, en aquells sectors on tenim implantació som un sindicat fort: som el sindicat majoritari en l’ensenyament públic universitari i no universitari, i som un referent en les empreses públiques i la Generalitat Valenciana.

Intersindical ja no és sols un sindicat del sector educatiu…
No, no ho som des de fa temps, i el que passa és que també és veritat que nosaltres entenem que és complex explicar què som públicament. La Intersindical són onze sindicats, i l’STEPV és un d’ells. Per exemple, el sindicat de sanitat és un dels de referència en la sanitat pública valenciana i ha doblat l’afiliació en els últims anys, i per tant en aquest moment estem ja en totes les àrees de salut i amb una bona implantació. En conclusió, la Intersindical no és l’STEPV, encara que l’STEPV és un sindicat important dintre de la Intersindical.

Tu també vas patir la Llei Mordassa per la concentració del 20 d’octubre del 2015.
–Sí. Nosaltres hem tingut –i jo personalment he tingut– diverses multes, diversos judicis pel que deia adés. La Intersindical ha estat vinculada al que són els moviments socials del País Valencià, i jo que soc una persona pública d’Intersindical Valenciana he hagut de donar la cara en diverses ocasions. La major part dels judicis i multes han sigut per estar present en determinades organitzacions: soc una persona coneguda i, com altres persones conegudes, han vingut per nosaltres i, per tant, he tingut la sort igual que Marco Antonio, que és l’altre company també molt públic d’Intersindical. Hem guanyat en contra de les declaracions i dels muntatges policials. M’acusaren de coses en l’atestat policial que després he demostrat als tribunals que eren falses; però, clar, si em passa a mi que soc un dirigent sindical, una persona pública de València, imagina’t el que li passa a una persona jove o major anònima que la persegueixen. Jo he guanyat que la declaració d’un policia en un atestat no és suficient, he demostrat i he aconseguit que les sentències judicials diguen que no és suficient amb una declaració del policia. El que ha de fer és demostrar-ho, i en el meu cas no ho han pogut demostrar mai. S’ha de fer el que no ha fet el govern espanyol, que és derogar la Llei Mordassa; s’ha de derogar ja, perquè van dir que ho farien i no ho han fet.

Després de la teua llarga trajectòria sindical, què creus que és el millor que has aportat?
–Jo dic una frase –que no és meua, sinó d’una persona cubana– que diu que jo he intentat ser útil a la classe treballadora valenciana, al professorat en la meua etapa de l’STEPV, després en la meua etapa de portaveu de l’Intersindical a la classe treballadora valenciana i sobretot al País Valencià, i també per extensió al món sindical global perquè la meua trajectòria per tots els llocs que he ocupat al sindicat he tingut relacions amb altres sindicats de l’Estat espanyol, Europa i del món. Sempre he intentat ser útil. En eixe sentit, el que he fet és dedicar-me a açò, a dedicar tot el meu temps vital a aquesta qüestió, i espere haver sigut útil. Si ho he sigut, ja és suficient. I què he aportat? He aportat un tarannà que tenim en aquesta casa: el tarannà del diàleg, el consens, la participació, la inclusió… que és difícil en la política i en el sindicalisme global perquè hi ha molta competitivitat i a nosaltres no ens agrada competir, ens agrada més la cooperació. En eixe sentit, crec que la Intersindical Valenciana és valorada, i els seus dirigents, per eixe tarannà d’intentar estar sempre per a buscar les posicions de consens i cooperar. Nosaltres hem estat en moltes plataformes de diferents tipus sempre com u més per intentar construir un moviment cap a la dignitat, tots junts, tot per intentar construir un moviment popular educatiu sanitari a favor del que és la transformació social i els seus drets. Crec que hem fet un paper important i honestament crec que he servit també com a instrument per a treballar en eixa línia.

Esperaves més del Govern del Botànic?
–Un sindicalista espera sempre més del govern. Esperàvem més del Govern del Botànic i esperàvem més del govern actual de Pedro Sánchez. Som conscients d’on veníem, però dit açò pensem que hi ha determinades qüestions en què es podria haver avançat més i d’altres que no es poden fer en sis anys i cal més temps. Som conscients que hi ha coses que costarà més canviar-les, però altres qüestions econòmiques, educatives, sanitàries, socials que es podrien haver resolt ja o avançat més, i en aquest sentit trobem a faltar més diàleg en aquestes àrees de treball del Govern del Botànic. I per això, una cosa que ens preocupa en aquesta casa és que s’estan incrementant les desigualtats a partir de la crisi de 2008, de la pandèmia i també per qüestions estructurals. Ens preocupa que eixes desigualtats estan aquí i que són majors. No solament ho diem nosaltres… Cal actuar sobre això, i sobre això s’actua amb més valentia que la que no ha tingut el govern de Pedro Sánchez i el de Ximo Puig.

Després d’una vida dedicada a la militància sindical, ara que t’has jubilat què penses fer, quins són els teus projectes?
–Jo estic jubilat administrativament des de l’1 de setembre. Tenim congrés d’Intersindical el 19, 20 i 21 de novembre, i en eixe congrés deixaré totes les meues responsabilitats i passaré a ser un afiliat ras d’Intersindical Valenciana i una persona jubilada; jubilada i afiliada al sindicat. Tenim un sindicat de pensionistes dintre d’Intersindical. Jo seré un afiliat més de base i participaré en el projecte d’Intersindical Valenciana des de la meua afiliació. A més, tinc altres compromisos en altres àmbits que continuaré treballant. Soc i continuaré sent el president de la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana fins al novembre del 2022 i participe també en altres moviments socials en altres entitats. Estaré a la disposició de la Intersindical Valenciana per a totes aquelles qüestions i col·laboracions que em demanen, però també és saludable que quan un dirigent es retira, ho faça de veritat i no estiga a l’ombra. És un projecte que he treballat des de sempre i sempre he lluitat perquè la societat valenciana tinga veu. Viuré també la vida social i la privada.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top