Entrevista a Vicent Miquel i Diego

En record de Vicent Miquel i Diego, que ens va deixar l’1 d’abril de 2016, recuperem aquesta entrevista publicada al nº 390, corresponent a febrer de 2014.

 

Vicent Miquel i Diego ha estat una d’eixes persones que, de vegades, ha passat desapercebuda dintre de la societat valenciana, però que sempre ha estat a peu del canó i en dècades passades fins i tot es va aventurar en projectes d’importància. Ara ja està jubilat. La seua vida professional ha acabat com a secretari general de l’Ajuntament de València al llarg de molts anys, des del 1969. És un municipalista convençut i no té pèls a la llengua a l’hora de dir les coses pel seu nom. Parlar en ell ha estat una gran experiència i permet comprovar que, quan una persona es creu el que fa i ho fa bé, transmet una mena d’orgull pel camí fet. Ara, des de la seua talaia de saviesa pels anys d’experiència i per la seua bondat, ens aporta les seues reflexions sobre la reforma de l’administració local, entre altres coses.

-HI ha molts dubtes al voltant de la nova Llei de racionalització de l’Administració local. Realment feia falta?

-Sí, però al revés. Hi ha molta confusió i el Govern ha aprofitat aquesta confusió per fer la reforma que volia. Però per analitzar aquesta nova llei necessitem posar-nos en context. L’Estatut de Calvo Sotelo de 1924 era un Estatut de l’Autonomia Municipal, que va ser una llei magnífica, una introducció al règim d’estat de dret amb uns reglaments molt ben fets. De fet, l’Estat va tardar a fer reglaments similars trenta o quaranta anys, com per exemple la Llei del Procediment Administratiu, que vingué uns trenta anys després, i la veritat és que deixà molt de què parlar, i alguna culpa la tenim nosaltres, que la permetérem. Pel que fa a l’Estatut Provincial de 1925, no tenia més sentit sinó per fer la punyeta als catalans.

-Però, per què aquesta llei ara?

-Perquè això de tindre les competències l’Administració local i no la central no agrada massa al partit que ens governa. Quan sorgeixen els ajuntaments democràtics, prenen els serveis socials i l’educació com a aspectes primaris i fonamentals. Per què? Perquè l’Estat no es feia càrrec i l’autonomia és una mera degradació estatal si de cas, sense competències pròpies, sinó delegades. La nova llei té la mateixa òptica que la llei antiga, però amb un afegitó funest, que és donar les competències a l’Estat. El que passa és que hi ha una Carta Europea de l’Administració Local que diu que el que puga fer l’administració més xicoteta no ho facen les altres. Totes eixes competències no han de revertir-se a l’Estat, sinó que haurien de ser íntegres de les administracions locals i proporcionar els mitjans. Aquesta és la raó per la qual la llei s’havia de concretar, però s’havia de fer molt bé, seguint els criteris i els principis de la Carta Europea d’Autonomia Local, senzillament, i no els criteris que al Govern li ve en gana, que és el que està fent.

-I què li diu l’ús de la paraula racionalització per anomenar aquesta llei?

-Que és una mentida, perquè es podria haver fet perfectament sense racionalitzar res, sense canviar la llei i sense res. Sense cap dubte, és tota una declaració d’intencions.

-Realment, amb aquesta nova llei assistirem a una centralització?

–Sí, i molt. No és una recentralització perquè l’Estat mai havia tingut tantes competències. El que havien tingut tantes competències. El que havien d’haver fet és pagar als ajuntaments el que els deuen. Però no: els lleven competències. Els interventors estan molt reforçats en aquesta llei, i hauran de fer un informe de legalitat basat en l’eficàcia i l’eficiència. Això què és? Són uns conceptes molt abstractes, molt vagues, i clar, ací no hi ha manera de taxar. És una inconcreció.

-Per tant, aquesta línia no és la que necessitaven els ajuntaments…

-No. El que realment necessiten els ajuntaments és una millor dotació econòmica, que ja estaven a punt de tindre. Una nova llei sí que feia falta per anar deduint competències als ajuntaments, però tot el contrari de la que s’ha plantejat.

-I aquestes competències, com per exemple la dels serveis socials, com queden?

-Les competències dels municipis seran suplides per les Diputacions, perquè tenen un paper subsidiari. En aquesta llei estem primant les Diputacions, i sobretot l’Estat. El regidor no pintarà res i l’alcalde encara hi pintarà, però no tant com abans. Els ciutadans, al final, dependrem més d’una persona que no hem votat que d’aquells a qui sí hem votat.

-Però hi ha garanties que l’Estat se’n podrà fer càrrec?

-Tal com està configurat el sistema, no se’n podrà fer càrrec. A més, l’Estat no  pot conéixer les necessitats que té cada municipi, no com els alcaldes, que són els qui realment estan en contacte amb el municipi.

-I on queda en aquesta llei la Generalitat Valenciana?

-Des de la Generalitat no s’han reivindicat les seues competències. L’única cosa que tenim és la Diputació, que ja en el seu moment Tarancón va configurar com «ajuntament d’ajuntaments», con una entitat subsidiària d’aquests, sobretot dels menuts.

-Per tant, ara tornem a la potenciació de les Diputacions?

-En part, sí; hi ha eixa possibilitat, malgrat que algunes veus polítiques diguen que no serveixen. Però, sobretot, es produirà la potenciació del Govern central.

-El que no s’entén és que si les coses estan funcionant, per què canviar-les ara?

-Perquè volen amarrar l’alcalde completament. L’interventor es converteix en l’alcalde de facto, per dir-ho d’alguna manera, i el secretari és qui en pren acta i ja està. S’estan perdent les funcions de l’Administració local.

-Realment, després de la seua experiència com a secretari de l’Ajuntament de València, creu que aquesta nova llei s’aplicarà?

-Tenen unes ganes brutals d’aplicar-la. Tot el que siga fer pagar al xicotet, al dèbil, ho faran pagar. Jo crec que acabarem veient aquesta llei aplicada per a quan vol aquest govern; i no penseu que l’altre la llevarà, perquè a Madrid tots són centralistes. A més, un fet peculiar és que per fer aquesta llei no han consultat a ningú. Els qui han fet aquesta llei no tenen ni idea. És en aquest punt on pense que és fonamentals que els ajuntaments es planten per a oposar-se i no abaixar el cap davant les ordres de Madrid.