La revista degana en valencià

Entrevista a Xavier Molina Martí

20/04/2022

«La cultura és important als municipis menuts»

«La Generalitat està complint amb Bocairent»

«Entre en política per vocació i per servei públic»

«Sempre he tractat d’eliminar el sectarisme»

«No entenc la política sense emocions i sentiments»

Anar a Bocairent sempre és interessant. En aquesta ocasió tenia una entrevista amb el seu alcalde. I sorprén perquè, des de la calma, és capaç de transmetre, de dibuixar la realitat i les necessitats del seu poble. No para de moure les mans, que li serveixen per a dornar més èmfasi a les paraules. Se li nota que està content i enamorat del poble. I amb unes idees molt clares.

–Com definiria vosté Bocairent?

–Bocairent és un poble privilegiat, un poble que compta amb una història molt extensa que es tradueix en un ric patrimoni cultural, natural, una joia com a municipi i una sort per a aquelles persones que l’hem pogut i podem viure. Junt a això, també diria que és un poble, com molts municipis de l’interior valencià, que tenen reptes i desafiaments importants. Per tant, segurament, estem en una situació de cruïlla, una situació en què hem de ser capaços d’afrontar eixes dificultats i reptes que tenim per davant.

–I de totes les realitats, amb quina/quines es queda?

–Em quedaria amb el dinamisme del teixit cívic. Crec que, a la fi, som un municipi en què el teixit associatiu és molt important a tots els nivells: cultural, social, d’atenció mediambiental, de voluntariat…, i això es tradueix en un dinamisme important.

–Quina és l’economia actual dels més de 4.000 habitants del poble?

–Bocairent ha estat històricament un poble vinculat a la indústria, sobretot a la industria tèxtil. Ara és cert que el nostre sector industrial està més diversificat, però vull posar en relleu que a la fi tenim un pilar fonamental que és el teixit empresarial i industrial que hem de treballar perquè siga més potent i perquè puga créixer i que ha jugat un paper clau sobretot als últims anys de dificultat i més arran de la covid.

A més, tenim també tot el vessant de possibilitats que ens obri el turisme, el turisme d’interior, que crec que també ha de ser una oportunitat i que, segurament, en aquests moments en què tenim una afluència de visitants notable, encara, com a municipi, no som capaços d’aprofitar totes les potencialitats que aquí tenim.

–El turisme rural és una realitat que ja ha vingut per a quedar-se?

–Jo crec que és una realitat que ha vingut per a quedar-se. Per dos motius: una perquè és cert que jo crec que arran de la crisi de la covid-19 hem vist oportunitats i necessitats d’altres realitats, un poc de trencar la barrera de l’entorn urbà, i crec que això, més enllà de la supervisió de la crisi pandèmica de la situació sanitària, crec que és un arrelament en la gent i per tant es mantindrà. També crec que avancem cap a un model en què el visitant o turista busca elements diferencials, i és cert que en eixe sentit el turisme d’interior pot oferir experiències diferents de les del nucli urbà.

–La festa dels Moros i Cristians és més que una festa?

–Absolutament. La festa de Moros i Cristians forma part també d’eixe eix vertebrador social. Cert és que ara mateix estem en un moment en què moltes coses s’han parat, però, a la fi, de la festa destacaria més enllà del que és l’organització pròpia dels grans actes i dels grans dies, tot el que hi ha de vertebració social al voltant de la festa. U perquè, al voltant d’eixes nou filades més l’estructura de Junta de Festes més tot el que això implica, hi ha una sèrie de col·lectius que mantenen una activitat contínua al llarg de tot l’any, una activitat que moltes vegades va més enllà de l’àmbit estrictament fester i que s’implica en altres elements essencials del poble, i després perquè al final és un espai de trobada. M’agrada destacar de la festa que a la fi són punts d’unió del poble entre persones de perfils distints, àmbits diferents, ideologies… Per això sempre dic que en la festa hem de tractar de potenciar eixes parts i no problematitzar-la.

–Estan a punt de tancar l’any en el qual Bocairent ha estat Capital Cultural amb Alcoi. Què han aconseguit?

–Jo crec que hem aconseguit fonamentalment posar en primera línia que la cultura és important als municipis menuts i que la cultura ha de ser una font de dinamització important. Nosaltres vam aconseguir la Capitalitat Cultural amb un projecte que recollia un poc la línia de treball que s’havia dut en els últims anys i que veia no només dels esforços de l’Ajuntament, sinó també els esforços de tots els col·lectius, dels agents culturals locals. I el que ens ha permés aquesta anualitat és tindre un expositor per veure com un municipi com nosaltres és capaç, amb recursos molt limitats i també amb circumstàncies que ens han limitat molt com la covid, la capacitat de dir que al voltant de la cultura Bocairent té activitat tot l’any i té capacitat d’atraure persones que venen a consumir cultura a Bocairent.

Una segona qüestió és que també hem aconseguit ampliar l’horitzó cultural, i això és molt important. De vegades, la cultura als municipis funciona molt en clau local, i jo crec que tenim, evidentment, l’obligació que els agents culturals locals tinguen el seu espai de projecció, estiguen ben cuidats i tinguen tots els mitjans per a portar a terme la seua activitat, però també tenim l’obligació que eixe horitzó que és el teatre o la dansa, la música… puga ser el més ampli possible. Per exemple, sense una Capitalitat Cultural segurament Bocairent no hauria pogut tindre un cicle expositiu d’art contemporani. És cert que hem tingut un escenari molt canviant i ens ha impedit fer una programació a llarg termini, hem anat mes a mes, tancant amb poc marge de temps, però jo crec que el balanç sí que ha de ser positiu.

–La relació amb la Generalitat és bona?

–Doncs, a nivell institucional, destacaria que existeix una interlocució fluida. Una de les qüestions que jo crec que s’ha aconseguit amb els canvis polítics de la mà del Botànic i a la Diputació és que tots els municipis som tractats com a municipis i com a institucions, que no siga aquell model en què segons qui eres, l’afinitat, el partit… era més fàcil la interlocució o no. Crec que és molt important que sapiguem sempre que les institucions som institucions i que, d’alguna manera, quan estic a l’Ajuntament no soc un membre del partit socialista, sinó l’alcalde de Bocairent, i, per tant, em dec a tota la ciutadania; i que quan parle en nom de l’Ajuntament de Bocairent o toque a la porta de la Generalitat, ho faig en nom d’un poble, no d’un partit o d’unes sigles, o fins i tot a títol personal.

En segon lloc, també destacaria que en aquests moments la Generalitat està complint amb Bocairent. És a dir, a algunes de les assignatures històriques que teníem pendents estan donant resposta: el Pla Edificant està permetent-nos escometre la reforma integral del CEIP Lluís Vives que portàvem dècades i dècades reivindicant i estan les obres en marxa; quatre milions d’euros, que és més que el pressupost anual de l’Ajuntament de Bocairent. S’ha aconseguit, després de molts anys, que la Generalitat reprenga les obres de rehabilitació del barri medieval de Bocairent; era una assignatura pendent, un projecte de rehabilitació integral que arrancava a finals dels anys 90 i que encara ara quedaven pendents les dos últimes fases d’execució. En 2021 estem executant la 2B1, que és la penúltima, i hi ha el compromís polític que al 2022 s’executarà la 2B2 i així es tancarà per fi el projecte de rehabilitació integral.

A més, s’ha portat a terme una inversió de 500.000 € per a la renovació del col·lector general de Bocairent. En aquests moments s’està treballant amb la Generalitat, en concret amb la Conselleria de Sanitat, l’ampliació del centre de salut, que també és una de les qüestions històricament pendents de Bocairent.

–I amb la Diputació de València?

–La porta de la Diputació, torne a dir-ho, sempre està oberta per a tots i totes. Crec que el president Gaspar ha fet un esforç enorme per entendre tota aquella fórmula una miqueta estranya de convenis singulars, que en definitiva eren decisions arbitràries del president de torn per als municipis i que, evidentment, si eres el municipi beneficiat estaves encantat, però si eres el no beneficiat estaves disgustat. De la mà de la Presidència de la Diputació dels últims anys s’ha aconseguit també augmentar el finançament als ajuntaments.

–Vosté va entrar en política molt jove. Per què?

–Jo entre en política sabent que la política no ha de ser el meu mitjà de vida, i tinc clar que aquesta etapa ha de ser curta, que pot durar una miqueta més o menys, però no aspire a fer-la la meua professió. Per tant, sempre que he estat en política, i ara que estic a la primera línia, ho he fet compatibilitzant-ho amb els meus llocs de treball; no he volgut desconnectar del món professional perquè vull tornar a la dedicació plena el dia que deixe l’Ajuntament.

Entre en política per vocació i per servei públic; crec que en la vida també hem de pensar una miqueta més enllà de nosaltres i hem d’intentar ajudar a millorar la societat on vivim. Açò no necessàriament s’ha de fer des de la política: hi ha gent que ho fa des del voluntariat, des del sector privat, a través del teixit associatiu, i altres persones que decidim fer-ho des del compromís polític.

Per tant, un poc eixa vocació de servei i d’ajudar altres persones –particularment de canviar les coses i millorar-les en relació amb les persones que més ho puguen necessitar– és el que em va portar a aquesta dedicació, a més de l’oportunitat de treballar amb els companys i companyes.

–Vosté era considerat el relleu de l’anterior alcalde?

–No. Jo crec que Josep Vicent Ferrer va ser un alcalde extraordinari; crec que encara ara tots i totes tenim una opinió molt positiva del seu treball. Crec que Josep Vicent Ferrer va fer el més difícil en política, que és arribar bé, estar bé i anar-se’n bé. El treball amb ell, el que em va donar és l’oportunitat d’aprendre, de conéixer.

–Però la sorpresa van ser els seus resultats electorals de l’any 2019, el 66 % dels vots. Per què? És un èxit?

–Evidentment, jo estic molt agraït del resultat i la confiança. Sempre vaig dir, i continue pensant-ho, que això era un extra de responsabilitat. Jo continue treballant en aquest Ajuntament com si no tinguera majoria absoluta, intentant parlar amb el màxim de gent, intentant compartir el màxim de decisions amb l’oposició, intentant també consensuar amb els grups polítics els elements clau de la legislatura, com per exemple el Pla de Recuperació Municipal que vam fer després de la covid, intentant aprovar-lo per unanimitat i sent molt prudent.

–Dedicació, humilitat, diàleg, empatia, col·laboració… És el seu manual de gestió?

–Són paraules que m’agraden molt, són paraules amb les quals m’identifique i per a mi són paraules guia. L’empatia, per a mi, és una qüestió clau: jo no entenc la política sense emocions i sentiments; per a mi és clau poder mirar als ulls al veïnat i, quan tenen un problema, interioritzar-lo. Això, per una part, és també un desgast important, però per una altra és la font i la motivació per a continuar treballant. De vegades, el que d’alguna manera sí que em genera un malestar profund intern és no tindre el mecanisme i la capacitat de resposta immediata, perquè eres capaç d’empatitzar amb un problema i el que t’agradaria és poder-li donar resposta de manera immediata.

I el diàleg és fonamental: jo sempre he pensat que, a la fi, un sistema democràtic és quantitatiu perquè, evidentment, les majories són importants i quan tens una representativitat com la que nosaltres podem tindre al municipi hem de decidir, però crec, i sempre he pensat, que la democràcia també és qualitativa.

També vull posar de manifest –i això no només es mèrit nostre com a equip de govern, sinó també dels grups polítics amb representació municipal que estan en l’oposició– que el clima amb què treballem als plenaris, juntes de govern, etcètera, és un clima tranquil; de discrepància, sí, però no de sorolls. Per tant, el diàleg també forma part de les guies de treball.

–Vosté és i representa la nova generació del PSPV?

–Jo crec que no, bàsicament per una qüestió molt clara: jo no tinc vocació de fer carrera política. El meu compromís comença i acaba en Bocairent, i el meu compromís de línia activa i d’exercici actiu de la política acabarà el dia que deixe l’Ajuntament de Bocairent, que com ja dic serà en un termini curt. Jo no aspire a estar en política com a dedicació professional; per tant, no forme part d’aquella fornada de nous dirigents que venen del municipalisme i que crec que estan aportant coses importants per al PSPV.

–Però mire: vosté, Diana Morant, Marta Trenzano… sí que són una generació nova i formada.

–Sí, està clar que som un perfil diferent d’alcaldes i d’alcaldesses que, d’alguna manera, responen a una altra generació, que veiem també un poc del referent del president Puig. Ell també ve del municipalisme, i això es nota. Molts de nosaltres ens identifiquem amb eixa sensibilitat valencianista que té el president de la Generalitat i, per tant, sí que és cert que has anomenat una sèrie de noms juntament amb altres que segurament tenen el camí per escriure en la continuïtat del PSPV. Jo estaré a prop del PSPV, però evidentment no aspire a formar part d’eixes dinàmiques de futur al cim de l’organització.

–Ser llicenciat en Filologia Catalana ajuda a governar un ajuntament?

–Jo crec que ser llicenciat en Filologia Catalana el que et dona és, fonamentalment, la importància de la paraula. D’alguna manera, el que vaig aprendre als estudis, a més de tots els conceptes tècnics, era també que la comunicació, el llenguatge, la nostra llengua, són valors importants i, per tant, el diàleg i la paraula venen d’aquells estudis i d’aquella dedicació professional en el meu cas.

–Un editor de llibre és pulcre, constant, detallista… Això també ajuda, no?

–Sí, al final el treball de l’editor/a és també un treball de minuciositat, de rigor, lent… i això ajuda en la gestió, encara que haja de fer front a unes dinàmiques i a una societat que segurament viu amb un tempo molt accelerat i per això segurament és la part que més difícil o que més malament porte: com compatibilitzar aquell treball a llarg termini, de constància, que no té resultats immediats, però que és important per tal d’aconseguir els objectius amb unes dinàmiques d’una necessitat de resultats immediats, ràpids i constants.

Una de les qüestions que estem intentant també imprimir en la gestió municipal i en la priorització de les accions és que també hem de ser capaços de mirar al futur del poble a mitjà i llarg termini. Els cicles polítics són curts i, per tant, això fa que només vejam la immediatesa i que hàgem de fer front a situacions que cal atendre, si cal fer una infraestructura… Tenim poc de temps per a pensar cap a on anem, quins reptes estructurals tenim i com donem resposta a eixos reptes més enllà dels cicles en què cadascú estiga, i per això un projecte que estem treballant és el pla estratègic que porta per nom Bocairent Horitzó 2030 que té com a objectiu definir els grans desafiaments del poble i quines són les línies estratègiques que s’han de seguir no només fins al 2023, sinó a futur com a mínim en l’horitzó d’eixa dècada 2030. M’agradaria aconseguir que eixe pla estratègic fora consensuat pels grups polítics, perquè seria el millor missatge per a comprometre’ns tots en eixe camí a recórrer.

–Un racó de Bocairent…

–És difícil perquè sempre n’hi ha molts, però em dona molta força quan puges a qualsevol dels punts elevats que tenim a la Mariola i que donen al poble: l’alt de Sant Jaume, l’alt de la Creueta o la zona de la font dels Teulars de la Mariola, des d’on tens la visió de conjunt del municipi i del nucli històric, però també de l’expansió de Bocairent amb les zones industrials. Mirar-ho estant connectat amb l’entorn de Mariola per a mi és d’aquells punts que et recarrega les piles i et dona energia.

–Per cert, vosté és moro o cristià?

–És una pregunta molt complicada. En aquests moments no soc fester en actiu, no estic en cap dels bàndols. El que sí que m’agradaria és el que he dit adés de la festa: que fora sempre punt de trobada, un punt d’unió; en definitiva, un punt d’interlocució que es trasllade també a àmbits de la societat. Vivim en una societat molt polaritzada i sembla que eixa dicotomia moro o cristià, blanc o negre, esquerres o dretes… està jugant un paper preocupant que és el de la divisió, la polarització i la confrontació. Jo crec que els responsables polítics, la primera obligació que tenim és la de cohesionar. Sempre he tractat d’eliminar el sectarisme.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top