La revista degana en valencià

Entrevista a Ximo Puig

25/09/2020

«Han sigut 100 dies en què tots els dies eren dilluns»

«Hi ha hagut moments extraordinàriament impactants i difícils»

«No vam saber veure el tsunami que ens venia»

«M’agradaria acabar amb la pobresa infantil»

«Mai és fàcil governar; ni en coalició ni en solitari»

«De lleialtat, se n’ha de tindre entre totes les institucions, mai no submissió»

«No veig la necessitat de fer una remodelació del govern»

Entrar al Palau de la Generalitat, més encara al despatx del Molt Honorable President, no és una cosa que passa tots els dies. Havíem quedat a la vesprada, i després dels controls necessaris vaig entrar al despatx passant per un espai on estava la televisió que hem vist en repetides ocasions i que era la que s’utilitzava per a les videoconferències. Ja asseguts, cara a cara, amb amabilitat i amb mostres de cansament, acompanyats per una taula plena de carpetes esperant la ullada presidencial, comencem a parlar. I ho fem de tot: de la pandèmia, de la crisi econòmica, del Govern del Botànic, de la vida interna del PSPV… No s’amaga per a contestar cap pregunta. I ho fa obertament.

–President, com estem?

Bé, si no entrem en detalls. La veritat és que ha estat una època molt complicada, difícil, però els valencians estem sempre disposats a mirar endavant.

–Si li dic la paraula «pandèmia», tremola?

Em posa de mal humor, però se que és la realitat que vivim. Malauradament, hem de conviure amb la pandèmia fins que no tinguem una vacuna o un tractament eficaç. Haurem de conviure amb aquest virus maleït, ser conscients que la dificultat encara està ací i ser molt prudents.

–Com va viure aquells dies?

Han sigut 100 dies en què tots els dies eren dilluns. Hi ha hagut moments extraordinàriament impactants i difícils en què no sabíem què passaria a l’endemà i sobretot al començament, quan veies els problemes que teníem d’abastiment, i també la projecció, perquè els informes de la malaltia apuntaven la possibilitat que podíem acabar no tenint suficients UCI.

–Què creu que no vam fer bé?

En qualsevol obra humana sempre es poden fer millor les coses. Nosaltres, com tants altres governs de tot el món, no vam saber veure el tsunami que ens venia damunt. Això és així. I en la part positiva és que, dins de totes les dificultats, vam poder reaccionar prompte, vam ser la primera comunitat autònoma que va contractar i va rebre subministraments essencials per als sanitaris, però, ja ho he dit, crec que sempre es poden fer les coses millor. Crec que si fórem capaços d’esbrinar abans una situació d’aquestes, hauríem sigut més eficaços, sobretot en la prevenció.

–Quan s’és President de la Generalitat i s’està en una situació tan complicada, veure que hi ha opcions polítiques que no són capaces de valorar els esforços…

Això té a veure un poc amb el comportament de cadascú. He de dir que, en termes generals, estic satisfet del comportament de totes les forces polítiques de la Comunitat Valenciana. Hi ha hagut una capacitat de trobar espais d’acord i de consens i, en qualsevol dels casos, en els moments més durs de la pandèmia jo he tingut una relació pròxima amb tots ells i vull agrair a tots i totes la seua actitud.

–En quines coses creu vosté que s’ha notat un govern progressista en la pandèmia?

Mira, hi ha una qüestió que és essencial, i és el que hem fet abans de la pandèmia. És a dir, des de l’any 15 fins al 20, la Comunitat Valenciana ha sigut la comunitat autònoma espanyola que més ha crescut relativament en funció dels seus ingressos en el pressupost social i sanitari. Per tant, nosaltres hem pogut estar en un sistema més potent, malgrat les dificultats, perquè durant anys hem estat refent una situació que no ens agradava. Des de l’any 9 al 14, la Comunitat Valenciana va baixar un 8 % la despesa sanitària i ara hem pujat més del 20 %, cosa que ens ha ajudat a tindre més fortalesa en el sistema públic de salut.

–Cinc anys ja com a Molt Honorable President. Què és el més li ha agradat aconseguir?

Hi ha moltes coses. Nosaltres començàrem fent un gest ètic que va ser demanar perdó a les víctimes del metro, sanejar la sanitat, acabar amb els copagaments farmacèutics donant la possibilitat que les persones malaltes d’hepatitis C tingueren tractament i hem continuant millorant tots els serveis públics fonamentals, i sobretot anar alçant la hipoteca reputacional a la qual estava sotmesa la CV. Ara, en aquest moment, la Comunitat Valenciana és una comunitat que té un nivell alt d’estabilitat, que ha generat confiança en els inversors, que està disminuint la part d’exclusió social i que està invertint en la despesa social, educativa, sanitària… Però així i tot, queda molt per fer i al mateix temps estem encara molt lluny d’una visió satisfactòria del nostre país.

–I quines es resisteixen, quines no s’han aconseguit?

M’agradaria acabar amb la pobresa infantil; pense que seria l’èxit més gran que podríem tindre en aquesta legislatura. Crec que, en combinació amb el govern d’Espanya, l’ingrés mínim vital i la renda d’inclusió valenciana podem avançar en eixe sentit. M’agradaria que tinguérem la major ocupació possible, el dret al treball i que cada persona puga tindre eixa capacitat de generar riquesa, i alhora rebre una compensació justa a canvi. Crec que és un fet fonamental per a l’autonomia, la independència i la llibertat d’una persona.

–Quatre anys amb Compromís i ara un amb Compromís i Podem. És fàcil?

Mai és fàcil governar, ni en coalició ni en solitari. Mai és fàcil, i sobretot en aquest temps que hem viscut en aquesta darrera legislatura, que estem vivint. Començàrem amb la dana, després la Glòria i ara la pandèmia. Ha estat una gimcana complicada.

–Però la vida interna del govern és bona?

Sí. La vida interna del govern és com tot: un govern sempre té dificultats perquè no hi ha els recursos suficients, i això sempre genera tensions, i també és veritat que la pluralitat, diversitat… viu de mirades de vegades diverses i això fa que no sempre amb tots estiga d’acord. Però jo crec que la suma produïda és una suma que representa la majoria social de la Comunitat Valenciana.

–Algú va dir que sols havia d’haver-hi «un govern», no dos o tres. S’ha aconseguit?

Sempre he pensat i sempre he dit que en el moment que jo veiera que hi havia dos governs, o tres en aquest cas, hauríem de prendre mesures. Hi ha un govern perquè el govern a més a més no pot estar referenciat només en aquells que han votat les distintes forces polítiques i que donen suport al govern. Ha d’estar referenciat en el conjunt de la societat valenciana; això és la democràcia: la democràcia és que cadascú vota a qui vol i després s’elegeix un govern i governa per a tots i totes, i és el que volem fer.

–La relació PSPV-Compromís, Ximo Puig-Mónica Oltra està bé?

En aquests moments és una relació basada sempre en la responsabilitat i la lleialtat.

–Creu vosté que podrem canviar el model productiu del nostre país?

Cal llegir bé les lliçons d’aquest virus. Els models productius no es canvien per decret, ha de ser un procés molt més lent, és un procés més delicat. Nosaltres ja començàrem a transformar el model productiu intentant invertir més en innovació, reindustrialitzant el país, intentant assentar una diversificació de l’economia i, sobretot, injectant innovació i formació. Això és el que hem de continuar fent: hem de continuar dotant de major valor afegit el sistema econòmic. Ara bé, no podem canviar d’un dia a l’altre i això exigeix un gran compromís social, i crec que, a traves del diàleg social, podem aconseguir avanços tenint en compte la dificultat també de la nostra economia. Nosaltres, malgrat tot, encara tenim 12 punts menys de la renda per capita espanyola, i això té a veure també amb el fet que no tenim prou dotacions des del punt de vista pressupostari per a participar més activament en eixa transformació del model econòmic.

–Per què el requisit lingüístic per als funcionaris no és una realitat? Si no ho aprova el Botànic…

Això serà una realitat en la Llei de la Funció Pública, el que passa és que s’instaurarà tenint en compte la realitat lingüística del nostre país i també els distints llocs de treball. És evident que la capacitació lingüística no és igual, però ni en valencià ni en castellà, perquè moltes vegades es plantejaven només com si fora en valencià. On està el subjecte fonamental dels drets? El ciutadà, el ciutadà té dret a expressar-se en castellà o en valencià, són les dues llengües oficials.

–Per cert, veure la TV3 ací, amb reciprocitat, va per a llarg?

El que no podem és fugir de la realitat. La realitat política, ara, és complexa i complicada a Catalunya. Jo, des del primer moment que he estat com a president de la Generalitat, he tingut la voluntat de recuperar, de restablir relacions de normalitat amb Catalunya. Ha estat molt difícil, però ací va vindre el president Puigdemont i jo vaig estar al Palau de las Generalitat després de 22 anys… Però, clar, el problema és que en aquests moments Catalunya està en una situació no favorable a l’entesa dels territoris, està en una situació que jo respecte i no diré res més de la seua situació, però nosaltres el que voldríem és que hi hagués eixa reciprocitat en general i eixe respecte al que és l’autonomia de cada comunitat autònoma. Nosaltres no tenim cap tipus de voluntat de conflicte, sinó tot el contrari. Nosaltres tenim un projecte autònom per als valencians i valencianes i és el projecte que s’ha de respectar.

–Respecte escrupolós a les dedicions judicials. Punt. Però sembla com si el valencià estiguera perseguit per les decisions judicials…

Bé, hi ha hagut moltes sentències favorables en altres moments. Vull dir que hi ha una sentència que és difícil d’entendre, però n’hi ha hagut d’altres favorables a la unitat de la llengua. Ara s’ha produït aquesta, que cal observar tenint en compte també la pròpia realitat, i la realitat és la que és: que nosaltres parlem en distints territoris d’Aragó, de Catalunya, Catalunya Nord, de les Illes balears… i ens entenem.

–Ja sabem que no li pot enviar una carta en valencià al president Torra. De moment, no li han dit si també té prohibit parlar per telèfon en valencià?

Clar que li enviaria una carta en valencià! I no, fins i tot han parlat en valencià aquells que deien que el valencià i el català eren llengües diferents.

–En diverses ocasions se li ha vist una miqueta enfadat amb Madrid. Ha estat un president menys submís?

Com a president de la Generalitat, em dedique als interessos dels valencians i valencianes. Ho he dit des de la primera investidura fins al darrer moment que siga president. Sempre defensaré allò que siga el millor per a l’interés general dels valencians i valencianes. Jo no m’enfade amb el govern de Madrid, sinó que si no hi estic d’acord, ho dic, i el que sempre he dit és que la lleialtat s’ha de tindre entre totes les institucions, no mai submissió.

–Ha guanyat vosté en imatge institucional a casa nostra i també en general a Espanya?

No ho sé. Jo el que vull és treballar, des del primer moment ho he fet, per intentar visibilitzar més què és la nostra comunitat. Nosaltres som 5 milions d’habitants i moltes vegades, quan vas a un espai a escala d’Espanya, has de reiterar que la CV és la quarta comunitat d’Espanya en població, que som la segona comunitat autònoma en exportacions, que som una comunitat que a més té un saldo positiu respecte a aquesta qüestió o que, en definitiva, som una comunitat que ha estat capdavantera en molts dels sectors econòmics. Costa que es vegen les coses, més encara si en l’imaginari col·lectiu som encara el «Levante feliz», i costa molt arribar a moltes institucions espanyoles i dir que nosaltres tenim 12 punts menys de renda per capita. No s’ho creuen.

–Però, President, si 2 més 2 són quatre, què no entenen a Madrid sobre el finançament valencià?

Mira, crec que en aquests quatre anys el que hem aconseguit mínimament, i ha sigut gràcies al conjunt de forces polítiques i sindicals, que han fet un gran treball, entre tots hem donat substrat argumental i científic a la nostra demanda. En aquests moments, el que s’ha aconseguit és que ja es parla, s’accepta, que som la comunitat pitjor finançada.

I ara, en aquest període tan difícil de la pandèmia, en el qual ha estat el repartiment dels 16.000 milions del fons no reemborsable, la Comunitat Valenciana per primera vegada ha tingut una receptivitat per part del govern i s’han canviat els criteris inicialment previstos per tal que, d’alguna manera, es fera d’una manera més justa. Per a nosaltres, l’avantatge amb el qual juguem, és que no estem fent una posició partidista ni exclusivista o victimista: nosaltres pensem com es pot arbitrar un sistema de finançament el més equitatiu possible a Espanya.

–I això que tenim un destacat valencià en el govern, José Luís Àbalos…

Bé. Nosaltres sempre hem dit que, per als valencians, tindre el ministre de Foment és molt positiu per a la capacitat d’interlocució favorable, i s’està notant. També és cert que ell ha de tindre una visió general, ja que els ministres no són representants dels territoris, sinó que han de ser ministres que atenguen l’interés general.

–Per cert, com és la relació amb el president del Govern d’Espanya?

De lleialtat, cooperació i suport en tot el que he pogut en aquesta pandèmia, que ho ha passat molt malament. Ha sigut una relació positiva i així ha de continuar, perquè més enllà de qualsevol visió partidista, el més important és entendre el valor efectiu i el respecte de les institucions. En tot allò que he pogut, he donat suport al president del Govern.

–Un president sense una remodelació o crisi de govern, no és un gran president? En tindrem alguna?

En una legislatura, sempre hi ha una remodelació. Nosaltres, en la primera legislatura, vam intentar que hi hagués un mínim possible perquè el factor estabilitat era i és molt important. En aquests moments no veig la necessitat de fer una remodelació del govern.

–Potser tinga algun conseller seu molt cansat i amb ganes d’anar-se’n?

No en tinc constància. Tots amb ànim i força.

–Es tornarà a presentar a la Secretaria General del seu partit?

Dependrà de totes les circumstancies que es produïsquen en el moment que es faça el congrés. La meua voluntat és, mentre estiga al capdavant de la Generalitat, que hi haja una clara unitat d’acció. Crec que això és un poc la tradició del Partit Socialista.

Ara mateix, la veritat és que la meua obsessió, la meua prioritat bàsica, és veure com transitem aquesta eixida de la crisi, que és molt complicada. Tinc molta por de la tardor. En temes econòmics, hem de preparar-nos de la millor manera possible per a captar el major nombre possible de fons europeus, hem de ser capaços d’armar un bon projecte de reactivació econòmica.

–És tornarà a presentar per a presidir la Generalitat?

En principi, crec que en aquests moments, del que es tracta és de transitar aquesta legislatura projectant una proposta 20-30 cimentada en el major acord possible. El que ens vindrà ara és una situació desconeguda perquè haurem de reactivar l’economia mentre el virus conviu amb nosaltres i, per tant, pot haver-hi rebrots. Pensar en una elecció d’ací a uns anys, no és prioritari. Tenim un treball fonamental: com eixir d’aquesta situació.

–Com valora els resultats de les eleccions basques i gallegues?

Crec que l’electorat ha votat sobretot estabilitat. Crec que en els propers anys el factor seguretat serà bàsic, una seguretat que en si mateixa ha de combinar distints atributs: llibertat, equitat, igualtat d’oportunitats… Però la seguretat té un valor fonamental: necessitem un estat de benestar potent, necessitem donar a les persones el màxim de seguretat i, per tant, això és el que, al meu parer, ha primat en les eleccions. No s’han volgut aventures ni canvis, no hi havia impulsió de canvi i no n’hi ha hagut. A Euskadi, el PNB i PSOE podran governar amb majoria absoluta, i a Galícia continuarà el PP amb majoria absoluta.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top