Entrevista a Ximo Puig

«És l’honor més gran que pot tindre un valencià, i la responsabilitat més gran també»

«Nosaltres som demòcrates»

«El pitjor que pot passar a la llengua és que estiga en conflicte»

«La proposta de ser president [Jorge Rodríguez] de la Diputació va ser una decisió meua»

«Hem posat sempre la salut per davant de qualsevol altra qüestió»

Ja ha passat un temps des de les últimes eleccions locals i autonòmiques. Ja s’ha constituït el nou govern de la Generalitat. Ja s’han pogut veure les primeres actuacions d’eixe nou govern i el pas a l’oposició de les persones que integraven del denominat Govern del Botànic. És per això que volíem entrevistar la persona que ha estat huit anys com a Molt Honorable President i que ara ocupa un escó a l’oposició. Per fer l’entrevista vam canviar el Palau per la seu del PSPV. En seure, vaig veure una persona com més tranquil·la, conscient del que va fer i del que ha passat, ara més calmada. I vam parlar de quasi tot.

–Com es troba després de les passades eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig?
–Crec que el treball que s’havia fet, la relació i l’empatia que hi havia hagut amb la ciutadania valenciana no donava símptomes, no hi havia pulsió de canvi. Una altra cosa és que els factors fonamentals que han provocat aquesta atmosfera no tenien res a veure amb la realitat valenciana, i per això s’ha donat una circumstància que ha anat molt més enllà de les fronteres autonòmiques o locals. Ajuntaments també amb una magnífica gestió estan ara governats per la dreta i l’extrema dreta perquè, a la fi, el que sí que van aconseguir les dretes i ultradreta espanyola és generar un clima d’una enorme hostilitat enfront de Pedro Sánchez, enfront del govern d’Espanya, i això genera un debat sobre qüestions que no són pròpies a les eleccions que s’havien convocat.

Jo recorde que el primer dia –que era un acte obert, tots els actes eren oberts– va ser una campanya a les places, una campanya en la qual no vam tindre cap classe de problema, ni cap aldarull, perquè realment hi ha una bona connexió amb la societat. Ara bé, va haver-hi un dia que em va dir una persona que passava per allí en eixe moment: «¡Que te vote Txapote!»; jo, en aquell moment, no sabia a què es referia. Perquè, a més, nosaltres havíem fet una tasca molt clara amb les víctimes del terrorisme que mai s’havia produït a la Comunitat Valenciana: nosaltres havíem estat treballant amb les associacions de víctimes. Vaig ser el primer president que vaig anar a Vitòria, al museu que té d’homenatge a totes les víctimes del terrorisme. Per tant, jo pensava que això no ens podia afectar a nosaltres el més mínim.

–Però, el PSPV va pujar quasi un 4 % en nombre de vots…
–La realitat és que nosaltres vam traure quasi cinc punts més dels que traguérem les passades eleccions; Compromís va perdre al voltant de 100.000 vots, poc menys. Per què? Probablement per altres circumstàncies, però que a la fi la suma de l’extrema dreta i de la dreta van poder formar govern.

–Què és més difícil, entrar o eixir del Palau de la Generalitat?
–Per a mi ha estat un honor immens poder travessar cada dia aquella porta. És l’honor més gran que pot tindre un valencià, i la responsabilitat més gran també. Cada dia que entrava al Palau era amb el pes de la responsabilitat i l’enorme satisfacció de poder servir els valencians, i el dia que em va tocar anar-me’n ho vaig fer amb la mateixa dignitat que el primer dia.

–Tornarà, li agradaria tornar a entrar al Palau com a president?
–No ho sé, jo ja he estat com a president. De moment no m’he plantejat aquesta qüestió, però sí una reflexió sobre allò que hem fet, que era una carta d’urgència i després fer una avaluació de les nostres polítiques, allò que hem fet bé o que hem millorat clarament i altres coses que no hem aconseguit, nous reptes i nous desafiaments.

–Ara, amb un temps de reflexió, en què van fallar? Què no van fer?
–Bé, això ho avaluarem ara. Jo crec que hi ha una qüestió que és que no hem estat prou capaços d’enfortir l’espai valencià. En la presa de decisió encara són més rellevants, en termes polítics, altres inputs que venen de fora que els propis. Ha sigut un període en què tots els indicadors econòmics i socials han millorat. No n’hi ha cap que haja empitjorat. Per tant, a més a més, s’ha demostrat que des d’una opció de progrés, una opció de progrés oberta i raonable, no radicalitzada, ha estat profitosa en termes econòmics, com no ho havia estat mai. De fet, la inversió industrial més important que es produirà en Espanya en els pròxims anys serà ací.

–Diuen que van ser massa blanets i condescendents amb les forces socials de la dreta…
–Nosaltres som demòcrates. Ara és l’aniversari del colp d’estat que va posar fi a la vida d’Allende: en aquell moment, inclús hi havia encara un vot de discussió del món de l’esquerra. Però Allende sempre va dir que no hi havia manera d’aconseguir fites de progrés i de societat sense democràcia. Nosaltres, el que hem fet és un exercici de respecte per la societat. Per a mi és un orgull aquest govern perquè hem generat un espai de convivència en què no hi havia confrontació. Ha passat en l’ensenyament, ha passat en la relació amb l’Església…

–La convivència amb Compromís i Podem va ser fàcil?
–Des del primer moment, jo tenia clar que havíem de ser capaços de gestionar la diversitat d’allò que havíem decidit els valencians i les valencianes. Òbviament, amb tres formacions polítiques diferents i en algunes qüestions amb visions diferents, però a la fi el resultat final és que el projecte ha servit per a redreçar la Comunitat Valenciana, que estava absolutament afonada, en termes morals, i això ha canviat absolutament. Per tant, jo crec que cada u, al seu espai, ha fet allò que tocava.

–Alguns li deien el bomber, perquè sempre anava apagant focs…
–Tot el món, de vegades, ha de contribuir a pacificar en moments puntuals. Jo crec que ha estat un exercici de coresponsabilitat i estaré sempre també profundament agraït als companys de viatge en aquest trajecte.

–Com veu vosté el govern actual de la Generalitat?
–La primera constatació és que no hi ha projecte, que és un govern sense projecte per a la Comunitat Valenciana. S’ha vist, a més a més, que s’exigia una rapidesa en la transició. Però, en qualsevol cas, a la fi, sí que es poden veure quines són les prioritats per a cadascú i són molt il·lustratives. La primera decisió que nosaltres vam prendre com a govern va ser la universalització de la Sanitat. Les primeres mesures que ha adoptat el govern actual han sigut, per una banda, fer una amnistia fiscal a 20.000 persones, no continuar aparcant el cànon de sanejament i intentar dir que això és culpa dels anteriors, i que a les terrasses es puga fumar. Això és una aportació inicial. Hi ha hagut també tot un desgavell en l’educació i sobretot en eixa idea negacionista.

–Ara tenim la pitjor de les combinacions possibles: la dreta i la dreta extrema?
–Ací a la Comunitat Valenciana ja hem patit el que era el Partit Popular, el PP. Ara el que passa és que ha propiciat que l’extrema dreta exigisca la seua hegemonia cultural en eixe govern.

–És fàcil dir que els altres ho havien fet malament. Fins a quan els servirà d’excusa?
–El Botànic, com he dit, a la fi, ha produït uns resultats. I els resultats són que tots els indicadors econòmics i socials estan millor que estaven. A partir d’aquesta situació poden buscar totes les excuses que vulguen, però alguna vegada s’ha d’aportar alguna idea, alguna solució.

–Tornem al segle passat pel que fa a la llengua?
–El que ha estat lamentable és que fins i tot no vulguen complir els acords a què van arribar i que van fer possible, en el seu moment, la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La qüestió del valencià, òbviament, s’ha de despolititzar dels partits. El pitjor que pot passar a la llengua és que estiga en conflicte.

–I vostés, per què van ser tan blanets sobre l’ús de la llengua? Sempre passa igual?
–Sempre es pot anar més enllà, per descomptat, però jo crec que nosaltres estàvem en un procés, sobretot d’assoliment d’una política que fera possible que tots els xiquets i xiquetes del país pogueren expressar-se en les dues llengües oficials, que les conegueren i les estimaren. Això s’havia produït perquè, per més que es diga, no hi havia, ni de lluny, cap conflicte lingüístic a la Comunitat Valenciana.

–Parlem ara del seu partit polític. Es tornarà a presentar a secretari general del PSPV?
–Jo crec que la política té els seus temps. Per a mi sempre, el que ha estat fonamental, ha sigut eixe exercici de responsabilitat, pensant que hi pots contribuir. Mentre jo puga contribuir, ho faré en la mesura i al lloc on em pertoque. Jo sempre estaré al servei de la causa dels valencians i dels socialistes valencians, i en eixe sentit, amb tota la humilitat, s’ha de saber que a cadascú li correspon un temps de la història.

–Vosté actualment és diputat a les Corts Valencianes i senador a Madrid. Pot amb tot?
–Bé, en principi jo el que he fet és assumir la representació del poble valencià. Hi ha 700.000 persones que han votat aquesta opció política. Per tant, creia que no era honest per la meua part, a la primera de canvi, anar-se’n. Jo crec que cal representar, i per a mi en aquests moments el gran objectiu és el reagrupament per tal d’aconseguir enfortir l’alternativa. Posarem en marxa el govern alternatiu i avaluarem allò que hem fet, buscant noves idees respecte de qüestions que crec que són fonamentals, que estan ací. I, per una altra banda, també vull defensar els interessos valencians a Madrid.

–Perdre la Diputació de València va ser imperdonable?
–És un fet lamentable.

–Els ponts amb Jorge Rodríguez són impossibles de recuperar?
–Jo sempre li he tingut respecte i afecte. De fet, la proposta de ser president de la Diputació va ser una decisió meua. Igualment, després en tot moment he intentat que tinguera el suport nostre. El problema que hi va haver és que, quan succeeix allò que va ser ben palés en tots els mitjans de comunicació de tot arreu, era impossible no prendre decisions i així ho férem en aquell moment i ho tornaríem a fer en aquest moment. Nosaltres no som com el Partit Popular i no actuem com el Partit Popular; quan hi ha una situació d’aquestes característiques, cal prendre mesures. Ara bé, en aquell moment jo no tenia cap dada que em fera pensar que estàvem davant d’un cas de corrupció. Però bé, tot el que va passar va ser una sobreactuació, a parer meu, de difícil explicació: van coincidir molts interessos en destapar no se sabia ben bé què. Ara bé, en aquell moment era impossible no prendre decisions. Així i tot, el futur sempre està per escriure.

–Ha parlat amb ell després de les eleccions?
–Vaig parlar amb ell quan li vaig telefonar per donar-li l’enhorabona i per mostrar-li la meua satisfacció.

–Parlem d’Espanya: aconseguirà Pedro Sánchez conformar govern?
–Mire, aquestes eleccions han deixat un mapa complex, però és Espanya, així és l’Espanya del segle XXI. La nostra societat no té només dos hemisferis; té mirades diferents. A la fi, el que està clar és que la gran aposta quasi plebiscitària que es va fer contra Pedro Sánchez i que va estar arrossegada absolutament cap a una bipolaritat extrema per part del PP i Vox ha fracassat. El senyor Feijóo pensava en aquell moment que ja estava dins de la Moncloa, no tenia cap dubte sobre això, i la societat, havent vist el que ja estaven fent, entre altres coses en la Comunitat Valenciana, va prendre mesures, va votar. Ara, a partir d’aquest moment, l’única investidura possible és la que combine el que és l’espai de progrés junt a l’espai nacionalista perifèric. I això dins del que és el marc legal i dins la Constitució. L’aproximació de mirades ha de ser possible. Hauria de ser possible.

–En cas de continuar a la Moncloa, vosté serà ministre?
–Primer, açò també és pantalla a pantalla. Primer, el que cal aconseguir és que hi haja govern. Crec que n’hi ha possibilitats, però no és segur. També val a dir que la supèrbia expressada per Puigdemont no és una companya de viatge raonable, però a la fi hem de pensar a millorar la convivència d’Espanya. Hi ha una constatació, també, i és que el govern de Pedro Sánchez i l’audàcia de Sánchez han millorat aquesta situació. De fet, el que s’hauria de pensar també a l’hora de participar en la solució d’aquesta investidura per part de Puigdemont és el que han dit els catalans en aquestes eleccions: els catalans s’han posat claríssimament a favor de l’entesa. S’hi han pronunciat: han dotat de la màxima puntuació el PSC i han abocat les dretes a la minoria; per tant, crec que s’ha de tindre molt present i no portar la negociació a l’extrem.

–Per acabar, dels huit anys com a MH, diga aquelles coses de les quals està més orgullós.
–Una de fonamental és la gestió de la pandèmia i tot el que ha significat: hem posat sempre la salut per davant de qualsevol altra qüestió. Nosaltres no vam tindre dubtes de si havíem de fer restriccions per salvar vides; les féiem Una altra van ser els medicaments de l’hepatitis C, gràcies als quals s’han salvat quasi 20.000 persones. I no puc oblidar la universalització de la Sanitat. Crec que tot això, per a mi, és un fet fonamental. A més, des de l’àmbit econòmic hem potenciat la reindustrialització del país, amb la gigafactoria i amb moltes més actuacions que han provocat un creixement econòmic que garanteix l’ocupació de qualitat.