Entrevista a Ximo Puig: «Hem de fer una política inclusiva per a cosir el País»

Per primera vegada en molts, molts anys, Saó podia entrar al Palau de la Generalitat. Dins ens esperava el nou Molt Honorable President, el Sr. Ximo Puig. Edifici imponent i un Ximo Puig que semblava cansat, esgotat, però que va demostrar que està molt orgullós d’on està i el que representa. A poc a poc, segons ens responia les preguntes, semblava que el cansament desapareixia. Va tindre temps, fins i tot, de mostrar-nos que la sensibilitat, les emocions personals, també formen part del nou President de tots els valencians.

–Això és un somni o una realitat?

–Cada dia que passa és més realitat.

–Com es viu, què se sent en ser el President de la Generalitat?

–És una gran emoció, una gran responsabilitat. I a poc a poc, de l’emoció passes a l’assumpció de la major responsabilitat.

–El que ens ha portat ací, el Pacte del Botànic, té bones arrels per a suportar el vent que bufarà?

–Crec que té bones arrels cimentades en la voluntat de la gent. Els grups que hem arribat a un acord responem als interessos generals dels valencians i valencianes que han decidit que hi haja un canvi en el País. Per tant, crec que les arrels són profundes perquè la gent té una voluntat ferma.

–Però eixa voluntat ferma, ara quan es desperte la dreta, què passarà?

–La dreta està en shock, però som conscients que no ho ens ho faran fàcil.

–Per què bipartit, tripartit per moments…?

–És un govern de coalició format per dos partits i sustentat per una majoria parlamentària en què participa un tercer partit. Al final és una majoria absoluta molt clara i això dóna estabilitat al govern.

–Alguns diuen que no fou una decisió encertada autoproclamar-se president el dia de les eleccions…

–No vaig autoproclamar-me mai president; mai. Vaig dir que el partit majoritari de l’esquerra havia sigut el PSOE, i sense el PSOE no hi havia cap opció de canvi.

–D’ací vint anys s’escriurà un llibre sobre la història del pacte?

–No sé si tindrà tant d’interés! A hores d’ara sí, però ja ho veurem…

–Ho preguntem perquè els ciutadans hem patit moments molts tensos pensant que no eixiria el pacte…

–En aquests moments, quan estem fent l’entrevista, únicament hi ha dos governs en ple funcionament: el de la Comunitat de Madrid i el nostre. El temps passa tan ràpidament en termes informatius que l’online supera moltes vegades el procés de negociació. La primera setmana, després de la derrota de la dreta, tot el món pensava que ho havíem de solucionar ja. Però és necessari un procés d’acord, de negociació, de cultura de la diversitat al qual no estem massa acostumats, i això costa. Però, finalment, ja tenim govern.

–Ximo Puig està content del procés?

–El procés sempre és millorable i hem d’aprendre de les coses que s’han fet malament, però del resultat estic molt content.

–Madrid ens ofegarà més?

–Hi ha un menyspreu absolut a la Generalitat Valenciana per part del govern d’Espanya. Això és lamentable.

–País Valencià o Comunitat Valenciana?

–Tinc ben clar que els noms per si mateixos no poden ser objecte de conflicte. Nosaltres vam ser l’Antic Regne de València, per a l’ambició d’autogovern és País Valencià, i, finalment, hi ha un acord que ens situa en el terme Comunitat Valenciana. Per a mi no són termes excloents. També m’agrada molt «el País dels valencians». El que no s’ha de fer és confrontar; hem de fer una política inclusiva per a cosir el País.

–En el discurs d’investidura va dir que no es considerava nacionalista. Ofrenarà noves glòries a Espanya o al País de l’olivera?

–Sóc valencianista. Crec que aquestes definicions tenen molts matisos. ¿És ser nacionalista defensar una terra, un país, la llengua…? Si això és ser nacionalista, tots som nacionalistes. Moltes vegades es fa tautologia d’aquestes qüestions. Nosaltres parlem valencià i això no és per a ofendre a ningú: ho fem perquè és la nostra llengua. ¿Sóc nacionalista per parlar la meua llengua? Això remet a una part del problema, perquè fins que no hi haja una normalització absoluta de la llengua, hi haurà una necessitat de subratllar-la i defensar-la.

–L’any 2012 el vam entrevistar i va afirmar que «perdre una llengua és una de les amputacions més grans per a la identitat d’un poble». Com a president, farà servir el valencià? Fomentarà la seua implantació?

–Cal dir que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià la va aprovar un govern socialista; la primera vegada que ha entrat el valencià a l’escola va ser amb un govern socialista. És evident que la LUEV no s’ha desplegat del tot, però va ser un pas molt important. Ara ha estat la primera vegada que el discurs d’investidura d’un candidat a ser president és el 100 % en valencià. Estic prioritzant el valencià en tots els meus discursos. Ara bé, aquest és un país complex, on hi ha una part de cultura castellana que s’expressa en castellà, i això cal assumir-ho. Però, sobretot, donar molta més normalitat al valencià.

–En eixa entrevista també va dir que les diputacions no tenien cap sentit…

–I ho continue pensant, però no és mania persecutòria. Amb les diputacions hem de fer un gran exercici pedagògic: es van crear al segle XIX per arribar al territori en un Estat centralitzat, basant-se en la fórmula francesa. Això ha funcionat en Espanya fins al 1978, quan es creen les autonomies. La convivència entre les autonomies i la primera descentralització produeix un xoc, perquè són dos sistemes que es dupliquen. Espanya ha de ser un estat federal on cada autogovern decidisca de quina manera es reformula territorialment. Les diputacions haurien d’estar vinculades a dos àmbits fins que es faça eixa reforma constitucional: la base democràtica ha d’estar als ajuntaments, no poden ser òrgans amb eixe pes polític; a més, hi ha competències que són autonòmiques que han d’estar clarament definides i integrades als pressupostos de la Generalitat. I això és el que volem fer.

–Parla de territori. És possible la vertebració del País Valencià?

–És absolutament necessària. No pot haver-hi un país que estiga permanentment en un estat de confrontació. Els valencians tenim problemes, hem de cosir el País i ho hem de fer atenent la diversitat; no es pot fer pensant només des de València.

–RTVV serà el fil que ens ajudarà a cosir?

–Efectivament, és un dels fils centrals.

–Però el 9 d’octubre…

–A mi, m’agradaria. Farem tots els possibles.

–RTVV cosirà el territori, però també pot fer un paper clau en l’àmbit cultural. És fàcil potenciar la cultura feta a casa nostra?

–No és fàcil, però un país que no estime la cultura, que no provoque l’impuls de totes les formes d’expressió culturals és un país que no aprecia la seua pròpia realitat. La cultura no és un luxe ni unes postres a la fi del dinar. La cultura és fonamental, és l’ànima. Determinar un model en què la cultura tinga un paper fonamental condiciona el futur de la societat.

–Les arques de la Generalitat estan buides, però hi ha coses que tan sols amb interés es poden fer. Què farà el nou govern per a fomentar la cultura?

–Entre altres coses, no perseguir-la. En aquest moment tenim un problema de crack econòmic, i hem de resoldre el problema fonamental que és el finançament. Ara bé, això no pot ser una excusa per a no tindre una sensibilitat especial amb la cultura, i això és el que des del primer dia farem.

–Parafrasejant Botifarra, podem dir que el País Valencià ha renascut de les seues cendres?

–Aspire a un renaixement del País.

–Ara o mai?

–Ara.

Entrevista publicada al nº 406, corresponent a juliol-agost de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar