Antoni Francés: «Alcoi és una forma d’entendre la vida»

Volem entrevistar les primeres autoritats de les grans ciutats del País Valencià. Per a aquest número ens n’hem anat a Alcoi a parlar amb el seu alcalde, Antoni Francés. Les festes de Moros i Cristians ja estaven a punt i els treballadors municipals muntaven a la plaça els elements necessaris per a la festa. En entrar a l’ajuntament notes que és un edifici històric amb molts anys, amb molts esdeveniments i solemne, molt solemne. En pujar l’escala, la gran escala, ens esperava puntual el seu alcalde, qui de forma pausada però sense oblidar on està, com governa i on vol arribar, contesta les nostres preguntes.

 

–París, Londres i Alcoi. Són les tres capitals del món?

–Són tres ciutats molt importants en el món. La veritat és que Alcoi sempre ha tingut eixa voluntat de transcendir les nostres fronteres, les nostres muntanyes, i en molts aspectes ho ha aconseguit. Tan sols s’ha de mirar el que som capaços de fer en la indústria, en cultura… i que se’ns coneix en molts llocs del món.

 

–Què és Alcoi?

–Alcoi és una forma d’entendre la vida. Es parla molt del caràcter alcoià, i això és una realitat; els d’Alcoi som d’una forma especial. Viure en aquesta terra impregna un caràcter, una passió per la ciutat i unes ganes de tirar endavant i de fer coses pensant en el llarg termini. Segurament l’èxit de la ciutat ha sigut que hem sigut capaços de mirar més enllà de demà i buscar eixe horitzó.

 

–S’ha dit que Alcoi és com la Gàl·lia d’Astèrix, que envoltada de muntanyes resisteix…

–Sí, i les muntanyes també han configurat eixe caràcter. L’orografia ha sigut una dificultat molt gran per al desenvolupament de la ciutat: estem entre rius, barrancs i muntanyes. Hem estat durant molts anys aïllats amb importants problemes de comunicació. De fet, som l’última ciutat important en la qual es va finalitzar l’autovia central, i va ser en 2011! Eixe tancament ha fet que veiérem el dia a dia com un repte continu de superació.

 

–Per tant, és molt més que els Moros i Cristians?

–Sí, sense cap dubte. Els Moros i Cristians són una mostra del que som capaços de fer. D’eixa capacitat d’inventiva, d’innovació, de fascinació, d’aposta per la ciutat…

 

–Són una mostra cap a fora, però què representen per a la ciutat?

–Hi ha un desenvolupament cultural, econòmic i social al voltant de la festa. La festa sempre ha sigut un punt de trobada, d’entesa, de convivència entre alcoians.

 

–Era un punt de trobada entre alcoians, i ara també entre alcoianes. Com valora la incorporació de les dones a la festa?

–Crec que estem assolint la normalitat. La integració de la dona en la festa cada vegada és una realitat major, però s’hauria d’haver produït molt més abans. Hi ha ara un moviment imparable i l’Associació de Sant Jordi està apostant decididament per eixa integració.

 

–Per cert, com és la situació econòmica d’Alcoi?

–Nosaltres hem viscut crisis constants per ser una ciutat industrial: des de la Revolució Industrial vam ser la primera ciutat del País Valencià que apostà per la indústria com a sector econòmic. Però en les últimes dècades hi ha hagut una diversificació important del teixit productiu i això ha fet que hàgem pogut suportar millor que altres zones el fort colp que hem patit per la crisi econòmica. La crisi l’hem patida, però tenim un teixit productiu molt viu, molt actiu i amb una gran capacitat exportadora.

 

–Teniu capacitat exportadora. Però, i les infraestructures? Com esteu?

–Fatal. Una de les assignatures pendents és el tren. Tenim un tren que és un problema per se perquè no té continuïtat, acaba ací, i això a l’hora de rendibilitzar les infraestructures encara ho fa més difícil. A més, és un tren en el qual no s’inverteix des de fa dècades i actualment té una situació molt fràgil. Fa poc vaig estar amb els alcaldes d’Ontinyent i Xàtiva al Ministeri i ens van dir que necessitaven 3 milions i mig d’euros només per a resoldre els problemes imminents del traçat; això sense parlar de modernitzar la línia o actualitzar-la. El tren ha sigut sempre un element de vertebració del territori que necessitem, i malauradament no te solució a curt termini.

 

–Passem a un altre camp. En l’ADN dels alcoians teniu una part dedicada a la cultura?

–La capacitat de generar grans productors i artistes és una qüestió històrica que hem mantingut al llarg del temps. I en camps des del teatre, la pintura, la dansa, la música… Alcoi sempre ha sigut una ciutat que creu i aposta molt per les seues senyes d’identitat, i la cultura és una de les més importants. L’aposta que fem per la nostra llengua, per les nostres tradicions, sí que forma part del nostre ADN i crea un caldo de cultiu favorable a estimar la cultura.

 

–Si haguera de triar una persona que fóra ambaixadora cultural de la ciutat, qui seria?

–Això és molt difícil, perquè tenim artistes de tant alt nivell en diferents àrees que és difícil triar-ne un. Si en pintura tenim un Antoni Miró, en dansa una Sol Picó, si en literatura una Isabel-Clara Simó… I tan sols en són uns exemples, perquè n’hi ha molt més!, i és difícil. Culturalment, la marca és Alcoi.

 

–Alcoi mira més a València o a Alacant?

–Històricament ha mirat més a València. Per estar al nord de la província d’Alacant i perquè des del punt de vista lingüístic i cultural hi ha hagut més vincles amb València. Però en les últimes dècades això s’ha anat obrint i ara ens sentim tant part d’Alacant com propers de València.

 

–Algú ha dit que Alcoi realment on mira és a Barcelona…

–Sí, això sense cap dubte. Cal pensar que quan comença la Revolució Industrial no hi havia un referent al País Valencià, i els nostres industrials van haver de fixar-se en el que es feia a Catalunya. Hi ha hagut una vinculació històrica molt important entre Catalunya i Alcoi, especialment amb Barcelona des del punt de vista cultural. Molts dels nostres artistes han connectat amb Barcelona, com Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó, Sol Picó… Ha sigut sempre un canal directe i una ciutat que ens ha ajudat a projectar la nostra cultura.

 

–Com són les relacions amb el govern valencià?

–Unes relacions extraordinàries, especialment amb Ximo Puig, al qual he d’agrair l’atenció, la dedicació i la preocupació que manté de forma constant amb la ciutat d’Alcoi. Encara no ha fet dos anys i ja és el president que més presència ha tingut a la nostra ciutat en els últims vint anys.

 

–Vosté ha sigut alcalde ara i abans. Ha notat molt el canvi de govern?

–Totalment. Abans Alcoi no comptava, ni quan jo era alcalde ni quan ho era el del PP. A la ciutat d’Alcoi li ha anat bé quan han governat els socialistes, tant a Alcoi com a la Generalitat, perquè des del PSPV s’ha entés la importància que té la ciutat d’Alcoi per al projecte del País Valencià.

 

–A més d’alcalde, és diputat provincial. També vol eliminar les diputacions?

–Crec que les diputacions són útils, però no són necessàries. Eliminar-les necessita una reforma de la Constitució. El que es pot fer és reformar-les, que és una cosa que està intentant fer el govern valencià. La Diputació d’Alacant s’equivoca, perquè en compte de sumar i servir millor els ciutadans, va cadascú pel seu costat. Per contra, la Diputació de València és un exemple de com han canviat les coses, i com la Diputació està al servei dels ciutadans.

 

–En 2011 va ser alcalde amb el Bloc i Esquerra Unida; ara n’és a soles. Per què no heu fet el Pacte de la Font Roja?

–En l’anterior legislatura no vaig trobar en Esquerra Unida la lleialtat i responsabilitat necessàries per a governar (el Bloc va durar poc, per altres qüestions). Ells governaven i volien fer d’oposició, i vaig decidir que si havien de ser govern i oposició havien de triar. Ara són una oposició amb la qual treballar, dialogar. Ara estic en minoria: nou regidors front a setze de l’oposició, i el 85 % de les propostes s’han aprovat per majories absolutes, un 20 % per consens i un 5% en minoria. Vivim una època que requereix la suma de tots.

 

–Des de fora, els resultats de les eleccions municipals són cridaners: Compromís baixa i Ciudadanos té més vots que el PP. Com s’explica?

–El que demostren els ciutadans és que som una democràcia madura. La gent ja no vota segons la fidelitat a un partit, sinó en funció dels projectes, de les persones… Les diferències entre el vot autonòmic i el vot local són abismals.

 

–És senzill governar en minoria?

–Quan u està en minoria (encara que també hauria de ser quan està en majoria) ha de buscar sempre l’acord. I acord suposa que una part renuncie a algunes coses i l’altra també. Governar una ciutat com Alcoi amb nou regidors requereix un gran esforç per part dels regidors. I tinc un equip extraordinari.

 

–L’herència ací del PP era tan desastrosa?

–Sí, i encara estem patint-la. Vam trobar 9 milions d’euros en factures per pagar, un endeutament de més del 100 %, un dèficit de 4 milions d’euros… i sobretot els regals enverinats de conflictes judicials, etc.

 

–Alcoi el canvià el Partit Socialista?

–Sí. L’Alcoi de la Transició es queia a trossos. No teníem aigua, no teníem serveis bàsics. Amb l’aposta del Partit Socialista local i de la Generalitat va ser la gran transformació de la ciutat i es va convertir en una ciutat moderna i pensada per als ciutadans.

 

–Hi havia un alcalde que li deien Sanus. Com és possible que una persona puga canviar tant?

–Crec que això que es diu que el poder canvia les persones, en algunes sí que és de veres. A ell, el poder el va canviar, el va transformar, i segurament no per a bé.

 

–I vosté, acabarà la legislatura com a alcalde?

–Sí, sí. N’estic convençut.

 

–Si tinguera una vareta màgica, què li agradaria poder fer realitat ja?

–Tinc molts somnis, però hi ha dos projectes transformadors que m’agradaria fer realitat ja. Un és un parc tecnològic a Rodes, que és un projecte que volem fer en aquesta legislatura. Un altre és la reobertura del CADA, subseu de l’IVAM, que serà un motor de dinamització cultural i econòmic de la ciutat. Serà la primera subseu de l’IVAM, i és una de les apostes de Ximo Puig.

 

–I quin és el seu racó favorit de la ciutat?

–M’agrada molt la Glorieta i, com no, la Font Roja.

 

Entrevista publicada al nº 425 (abril 2017). Ací pots fer-te amb un exemplar