Diana Morant: «Lucrècia s’enorgulliria de veure que Gandia ha tingut ja dues alcaldesses en democràcia»

Era una llàstima no anar a Gandia, però vam aprofitar que els dimarts ve a la Diputació de València i vam quedar amb ella per poder-la entrevistar. És l’alcaldessa d’una de les nostres ciutats turístiques més importants. És dona. És jove. Està en l’alcaldia gràcies a un pacte de govern. És la persona que va contribuir a fer fora el Partit Popular. I és enginyera. Totes aquestes coses, ben mesclades, configuren la primera autoritat de Gandia. I quan parles amb ella, en la distància curta, notes que sí que està una miqueta orgullosa de ser enginyera i, com no, l’alcaldessa del seu poble. Et mira directe, juga una mica amb un anell peculiar i es nota que se sap les respostes: no ha de pensar. Té els peus a terra (encara que últimament sembla que ha d’estar pendent d’alguns terratrèmols provocats pel PP i Ciutadans) i mira el present i el futur amb esperança. 

 

–Què és Gandia per a Diana Morant?

–Per a mi, Gandia ho ha sigut tot. Vaig nàixer a Gandia, és allí on tinc la meua família i els meus amics, és la ciutat on vaig créixer i em vaig educar. Sóc una enamorada absoluta de Gandia. Crec que en la seua mesura ho té tot: a banda dels recursos naturals, perquè tenim muntanya i platja, tenim molta història, som bressol dels clàssics de la literatura valenciana, Ciutat Borja… Intentem tindre eixe llegat digne que ens van deixar en aquell segle XV d’esplendor, i per això continuem treballant, apostant i emprenent a Gandia. A dia de hui hem recuperat la reputació d’una ciutat que havia sigut molt maltractada.

 

–Els Borja van ser més que una família? Què són per a Gandia?

–Gandia no seria el que és sense els Borja. Supose que triaren Gandia perquè ja era una ciutat potent. El Palau Ducal, tot i que l’època de major esplendor la viu en l’època Borja, va nàixer amb el duc Alfons el Vell i tenia una cort cultural al voltant on van coincidir els clàssics de la literatura valenciana: Ausiàs March, Joanot Martorell, Roís de Corella… Quan hi vénen els Borja, i sobretot amb la figura de Francesc de Borja, és l’època de major esplendor. Ell era besnét d’Alexandre VI, el papa Borja, i per altra banda de Ferran II d’Aragó, dels Reis Catòlics. Un personatge que tenia un clar llinatge noble i que acaba sent tercer general de la Companyia de Jesús i finalment sant. Tot això dóna moltíssima riquesa a una ciutat que té una empremta claríssima dels Borja, i converteix Gandia en seu cultural de la qual encara ens alimentem.

 

–Si Lucrècia et vera (jove, dona i alcaldessa) et tindria un poc d’enveja?

–No sé si la paraula és enveja. Lucrècia i altres dones Borja –Maria Enríquez, que és l’àvia de Francesc de Borja, en va ser una clara protagonista perquè va dur endavant la construcció de la Col·legiata…– van tindre un protagonisme, però com sempre la història ha sigut injusta amb la figura femenina. No m’agrada gens com retraten Lucrècia, sempre amb el pit a l’aire, donant eixa sensació que els Borja masculins podien fer-ho tot i les dones tan sols… Crec que Lucrècia s’enorgulliria de veure que una ciutat com Gandia ha tingut ja dues alcaldesses joves en democràcia, i de veure com l’apoderament de la dona ja és una realitat.

 

–Per què una enginyera llicenciada en Telecomunicacions entra en política?

–Els polítics no ixen d’un arbre; polític és qualsevol persona que vulga involucrar-se. Però per a valdre en política hi ha dos aspectes que has de complir: estar capacitat i tindre valors. Estudiar enginyeria era un repte continu, i l’anàlisi ha d’estar contínuament en la pressa de decisions, i crec que això també és bo per a la política. Si em preguntes què sóc, abans d’altra cosa et diria que enginyera, perquè em sent molt orgullosa de ser-ho. En una enginyeria t’estructuren la ment, de manera que tens capacitats per a resoldre els problemes que vages trobant-te i aplique molt eixe coneixement a la pressa de decisions a Gandia.

 

–Com arriba a encapçalar la llista del PSPV en les darreres eleccions?

–Em va arribar una invitació per a sumar-me al projecte polític en què jo encaixava. Jo estava enamorada d’una ciutat que m’ho havia donat tot i que havia estat governada per socialistes amb referents com Pepa Frau o José Manuel Orengo. Per tant, Gandia i el PSPV estaven clarament lligats. En un moment determinat vaig entendre que el partit necessitava que fera un pas endavant i encapçalara aquest projecte de renovació. Em vaig sotmetre a un procés de primàries i vaig acabar on el projecte polític em necessitava.

 

–Ser dona i jove trenca esquemes?

–Els polítics estem per a trencar esquemes, si no tampoc servim de molt. Hem de fer pedagogia i, per descomptat, una dona jove pot encapçalar un projecte polític a l’altura que necessita la ciutat de Gandia. Darrerament hem sigut moltes dones joves les que hem encapçalat llistes en el PSPV, i no és casual: hi ha hagut un impuls clar de Ximo Puig per les dones candidates.

 

–Ací es diu que «qui no té padrins, no el bategen». Qui són els seus padrins?

–Estic apadrinada per l’agrupació i per la ciutadania, i tinc pares polítics: José Manuel Orengo, que és qui em clava en política, i Pepa Frau. Als dos els tinc sempre a la meua disposició per a preguntar qualsevol cosa i donar-me el seu consell. A més, Ximo Puig em va dir: «Diana, tu has de liderar el projecte socialista a Gandia»; per tant, també podria considerar-lo un pare polític.

 

–I acaba sent alcaldessa…

–Clarament havia de guanyar un projecte alternatiu al que teníem i patíem. Els vots de l’esquerra sumaven molt més que eixe resultat, també molt contundent, que va seguir traient el PP a Gandia. 12 regidors del PP, 7 i 5 que sumava PSPV i Més Gandia, i un altre regidor de Ciudadanos. La investidura es va produir perquè quatre dies abans estava l’UCO en el despatx de l’anterior alcalde requisant informació de la trama Púnica.

 

–Una de les imatges per al record de l’anterior alcalde és aquella de la crida de les Falles i una xica agenollada en terra llegint el discurs que ell havia de pronunciar…

–Amb això es mostra la imatge que ningú veu. La imatge des de la plaça és un alcalde apoderat en un balcó, dirigint-se a la ciutadania de manera espontània i natural. Però la imatge entre bambolines és la d’un alcalde insegur, que li han d’estar apuntant, i a més ho han de fer agenollats per l’acatament que li guardaven.

 

–També és diputada delegada de Mancomunitat i Comarcalització. Té hores lliures?

–Durant una etapa dónes el que ets perquè mai no pots llevar-te el trage d’alcaldessa. Això està bé perquè quan estàs a peu de carrer la gent aprofita eixe moment de proximitat per a traslladar-te un problema, fer-te una reflexió. Ets en tot moment, les 24 hores del dia, alcaldessa. Però no has de deixar mai de ser persona i has de tindre un temps per a la família i els amics, perquè si la teua gent no pot comptar amb tu, tal volta deixes de ser el bon polític que hauries de ser.

 

–Què destacaria d’aquest any i mig de govern?

–Tenim pau social. Hem pres decisions molt complicades per arreglar la situació econòmica més difícil de la història de la ciutat de Gandia, i eixa solució passava per esforços col·lectius. Ens hem hagut de seure amb la gent per a contar-los quina era la situació, quin era el pla i sumar les persones a eixe pla. Em sent molt orgullosa de la resposta de la ciutat a una situació tan difícil i n’hem sorgit amb èxit precisament per això.

 

–Com li agradaria que la gent recordara el seu pas com a alcaldessa?

–M’agradaria que s’entenguera aquesta legislatura com la que ha solucionat la crisi econòmica i reputacional de la ciutat. El PP va convertir Gandia en la burla. He vist en molts programes de televisió burles enfocades a Gandia, per exemple pel tema de Gandia Shore. M’agradaria que es recordara com una etapa en què hem reparat eixe dur colp moral i ètic a Gandia i que la ciutadania tornara a sentir-se orgullosa de la seua ciutat.

 

–Arturo Torró acabarà en la presó?

–No ho sé, a això es dedica la Justícia. Ara mateix el senyor Torró està en sa casa perquè l’han enviat els ciutadans i perquè el seu mateix partit el va fer dimitir perquè està empastrat en cinc o sis casos de corrupció.

 

–Tornem als altars. L’ombra d’Orengo és allargada?

–Faré un poc d’humor, perquè Orengo hauria dit: «és més redoneta que allargada» [rialles]. Orengo, Pepa i la gent que ha sigut protagonista en el passat de la ciutat estan per a donar-nos llum, no per a fer-nos ombra.

 

–El turisme de Gandia és alguna cosa més que Madrid?

–Sí, encara que nosaltres estem molt orgullosos de ser una de les destinacions turístiques favorites dels qui viuen a l’interior. Hem de continuar cuidant el nostre turista, perquè a més ací hi ha molt de turisme de segona vivenda. Que la gent vinga a gaudir de les vacances ens diu que som una ciutat hospitalària i donem qualitat en els serveis, però som més que sol i platja, som més que de juny a setembre. Som Borja, som cultura, som patrimoni natural, gastronomia, esport… Hem anat a Fitur dient que Gandia és una ciutat consumible 365 dies l’any.

 

–I teniu tren. I Dénia no. Què prefereix, el tren o la gamba?

–Gandia té tren, té universitat, té moltíssimes infraestructures públiques. A més del tren tenim una circumval·lació que acaba quan acaba el terme. Gandia ha sigut sempre molt capdavantera i visionària en el tema d’infraestructures. Entenc que Vicent Grimalt, l’alcalde de Dénia, ens tinga molta enveja perquè la carència d’una infraestructura pot acabar llastrant el progrés d’una ciutat i el futur de generacions que tal vegada no tenen les mateixes oportunitats per a estudiar o tindre una eixida professional que en una ciutat com Gandia. Dénia ha sabut fer moltes coses bé: Baleària n’és un exemple. Dénia està més unida a les Illes Balears que a la resta del País Valencià. Crec que la comarca de la Marina mereix eixe tren i aniré amb Grimalt on siga perquè l’aconseguisquen.

 

–Quan Ximo Puig la veu, li té por?

–No. La mirada de Ximo Puig és la mateixa que jo li faig a ell, i és de respecte, consideració i molta estima. Jo estic ací en gran mesura per l’aposta que va fer ell per alcaldies joves i de dones.

 

–Sou la generació del recanvi?

–Som una generació que no pot perdre’s. Tal vegada en política es va perdre una generació, i aquesta no vol perdre’s, no vol taps, i reivindiquem el nostre paper per al present i per al futur.

 

–Una curiositat: on passa les vacances?

–La sort que tenim els qui vivim en ciutats com Gandia és que les vacances no es cenyeixen sols a quan no estàs treballant. El 80 % de la ciutadania té un apartament en la platja o una casa en la muntanya en la qual passem tres o quatre mesos de l’any i per tant allarguem eixa sensació de vacances. Les meues vacances com a tal intente fer-les fora, viatjar i aprendre. Les últimes van ser al Sàhara, per Nadal. Quan vaig a una agència de viatges, moltes vegades busque ciutats referents en alguna cosa, per aprendre i després poder impregnar la meua ciutat del que he aprés.

 

Entrevista publicada al nº 424 (març 2017). Ací pots fer-te amb un exemplar