La revista degana en valencià

Entrevista a Elena Cebrián

Entrar al complex administratiu de la Generalitat Valenciana, on estava l’antiga presó d’homes de la ciutat de València, resulta una mica peculiar. Has de buscar el mòdul corresponent i es nota que els nous edificis són un poc gelats. Ens hi esperava la nova consellera, Elena Cebrián. Puntual, ens rep al seu despatx. Sembla una persona sensible i de mirada tranquil·la, fins i tot dolça, però les seues paraules et mostren que té les idees clares, molt clares, que és conscient de la responsabilitat que ha assumit; sap d’on ve i on està. I sap els riscos de les errades del present i les seues repercussions en el futur. Té somnis i no renuncia a fer-los realitat.

Ha sigut fàcil passar de formar part del Ministeri d’Agricultura i Medi ambient a ser consellera?

Fàcil i difícil. Fàcil perquè coneixia molts dels temes; difícil perquè és un canvi, és arribar a una estructura de l’Administració que està molt més a prop del territori i de les persones i comporta una major responsabilitat en notar l’efecte directe que puguen tindre totes les decisions. La major dificultat ha sigut trobar una Conselleria de competències amplíssimes, molt abandonades i molt deteriorades en termes de dotació i de personal.

–Per primera vegada, la persona responsable d’aquesta Conselleria té una formació idònia per a exercir el càrrec. Açò és un reflex de les polítiques que s’han dut a terme al capdavant d’aquesta Conselleria?

Per ser justa, els primers consellers sí que tenien una formació, però en els últims vint anys no. Això és una tornada a professionalitzar aquest càrrec, sobretot en una Conselleria que és molt tècnica, amb molta normativa. Sembla que aquesta Conselleria ha sigut com una agència de col·locació. Ens hi juguem moltes qüestions de qualitat de vida actual i futura.

–Si haguérem de fer una diagnosi de la situació mediambiental valenciana, com seria?

Hem patit una gran explotació desmesurada en termes territorials, un ús del territori que ha degradat molts espais naturals, un descuit de gestionar aquests espais naturals i un abandó d’una franja interior que té moltes potencialitats. També tenim altres àmbits, com la gestió de residus o del tractament de l’aigua, que han patit una gestió molt negativa, perjudicial per a l’usuari i per al recurs.

–I com és possible que mai s’hagen fet els informes sobre l’estat del medi ambient valencià?

Em va sorprendre moltíssim veure que ací no s’havien fet. La informació és necessària per als ciutadans i perquè les administracions puguen prendre decisions encertades. No és que la informació no estiga, però està dispersa, està perduda, i una vegada més açò és un reflex de l’abandó, de no valorar la importància que té un seguiment en matèria ambiental. L’altra lectura és que era una intenció política, de no explicar o d’explicar el que volien. Al cap i a la fi, si no tenim un bon diagnòstic, com hem de posar-hi una solució?

–Voleu revisar la Llei d’Espais Naturals Protegits. Fa falta?

Sí, i de fet ja hem fet una xicoteta modificació pel que fa a les zones humides per assegurar que, com diu la normativa europea, qualsevol zona humida independentment de la seua catalogació puga considerar-se com a tal. La llei d’Espais Naturals Protegits és una llei de 1994 i necessita una actualització i una adaptació normativa. A més, és necessari reforçar tot l’àmbit de protecció.

–I què fem amb les espècies invasores? Reformular la llei del 95?

Caldrà actualitzar-la, veure tot el que s’ha desenvolupat en els últims vint anys i les amenaces que poden suposar les espècies invasores. També haurem d’incidir en una altra perspectiva, ja que hem de preparar-nos per als canvis produïts pel canvi climàtic que obrin noves vies a espècies invasores, perquè potser les condicions climàtiques de certes zones impedien abans l’entrada de certes espècies, i ara sí que hi poden entrar.

–També s’hauran d’actualitzar els noms dels directors de parcs naturals…

Efectivament. Ha sigut una de les primeres actuacions perquè la situació que havia generat el govern anterior era… Se’m poden ocórrer molts adjectius, però me’ls estalvie. Tenim unes joies naturals, i haver arribat a una situació infumable que s’inventen una figura que no podien regularitzar… Al final s’havia convertit en una altra agència de col·locació més! Açò no podem permetre’ns-ho. Conservar la natura i la biodiversitat és un servei públic i requereix un coneixement tècnic. Volem revertir eixa situació i tornar a professionalitzar la figura del director d’un parc natural i obrir-la a tot aquell que tinga una capacitació per a exercir eixe treball.

–Si l’Albufera estiguera a Tailàndia, aniríem a veure-la. Alguna vegada serà Reserva de la Biosfera?

M’agrada molt eixa comparació. L’Albufera és un dels grans aiguamolls del món. Fóra molt aventurat dir que tindrem, o no, una Reserva de la Biosfera, perquè exigeix un procediment molt llarg. A més, la catalogació dins de les Reserves de la Biosfera realment no afig un nivell de protecció major, però afig un marxamo de qualitat, un atractiu universal.

–Però sembla que les polítiques es fan des de la ciutat de València. Per exemple, en el Vinalopó tenen unes zones humides encantadores, i és com si no existiren. Tal vegada perquè estan en el sud…

És veritat que la proximitat de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana fa que estiga més en la ment de tots. No obstant això, pretenem que hi haja un equilibri territorial important, perquè cada territori té la seua peculiaritat, i és important. Des del primer moment, el nou Consell va dir que havíem d’estar en el territori, i potser també eixe aspecte es va descurar en les anteriors legislatures. És molt important veure i conéixer de primera mà el territori per a prendre decisions. Jo m’he proposat visitar tots els parcs naturals.

–No s’ha sentit parlar molt del Pla d’Acció Territorial Forestal. S’apostarà per la prevenció de cara a la propera campanya d’incendis?

Per descomptat. No hem incidit molt en prevenció perquè vam entrar en el govern a la fi de juny; era el moment de màxima atenció als incendis i ens vam enfocar en extinció. A més, vam arribar i no estava engegada la campanya de prevenció, i ara ja hem començat. Estem elaborant tota l’estratègia de prevenció, perquè com més podrem invertir en prevenció menys haurem d’invertir en extinció.

–I tenim un altre gran problema: els residus. Què fem i cap a quin model volem anar?

El primer que estem fent és atallar situacions d’emergència, com la de Crevillent i alguns abocadors de la Vega Baixa, intentant que s’arribe a solucions coordinades, perquè açò es gestiona per la via dels consorcis. Estem fent un escaneig de tots els consorcis i de saber com estan les coses, que ens està costant perquè ací hi ha hagut molta foscor. La falta de transparència i de llum és una cortina de brossa per a amagar negocis, i és un tema molt delicat. A més, revisarem el Pla de Residus i la nostra idea és complir la directiva. És així de senzill! Hem d’anar a la reducció, al reciclatge i a la reutilització, allargant la vida útil dels aparells. Hem d’anar cap a una economia circular en la qual generem cada vegada menys i reduïm al màxim la incineració a gran escala.

–I com és possible que en els set fulls del Pacte del Botànic no s’esmente la paraula «canvi climàtic»?

Jo no hi era, però, veritat que sí que hi apareix «sostenibilitat»? La idea de sostenibilitat, en el seu aspecte social, mediambiental i econòmic, és el que estem pretenent en aquesta Conselleria; és on volem arribar.

–La Conselleria es prendrà seriosament l’Estratègia Valenciana Davant el Canvi Climàtic 2013-2020?

Ens vam trobar amb eixa estratègia, i en medi ambient aquestes coses sobre el paper queden molt boniques; una altra cosa és dur-ho a terme i dotar-ho de pressupost, cosa que no van fer ni volien fer. Això ho dic molt clar, perquè es nota. Es nota en el descuit d’aquesta Conselleria i de molts organismes mediambientals. Eixa estratègia està ací, té bones idees, hi ha un treball de molts tècnics, però cal engegar les coses.

–Alguns diuen que el que feu no arriba a la ciutadania, que l’ús de les xarxes i del web és millorable…

Ho reconec. Ho sé i des que hi he entrat sóc conscient que hem de millorar la comunicació, les xarxes socials i el web. M’encanten les xarxes socials, però no tenim ni temps ni gent; eixe és el problema! He vist les crítiques que hi ha hagut a Twitter, però és un problema de recursos. Fins a aquest nivell es mostra com de desatesa ha estat aquesta Conselleria de personal i de dotació pressupostària. Ho anirem fent a poc a poc.

–Quin li agradaria que fóra el seu llegat al capdavant de la Conselleria?

Jo tinc molts somnis, i cal tindre’n, perquè si no en tenim… bona nit, cresol! Crec que és important tindre una bona estructura que siga capaç de proporcionar serveis als ciutadans i que la gent es consciencie de les joies que tenim, que sàpien que cal conservar-les, conéixer-les. I que siga conscient d’allò que suposa obrir l’aixeta cada dia i que tinguem aigua neta que poder beure. Que siguem conscients de quina és la nostra petjada mediambiental i que sapiem tot el que podem fer per viure millor. Em genera un enorme sentit de la responsabilitat saber que hi ha moltes expectatives; això és molt bo i intentarem respondre a totes elles. No serà gens fàcil, perquè han deixat açò amb molts desperfectes.

Entrevista publicada al nº 411, corresponent a gener de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top