La revista degana en valencià

Francesc Colomer: «Anhele que el turisme ajude a la remuntada reputacional d’aquest país»

«Volem que el paisatge siga el gran contenidor de l’experiència turística»

«Hem de fer les coses bé per tal que en qualsevol conjuntura puguem plantar-hi cara»

 

Havíem quedat amb Francesc Colomer, el secretari autonòmic de Turisme, una càlida vesprada a la seu, a la Ciutat Administrativa. Després de passar el control de seguretat –i no és gens fàcil si ho has de fer a la vesprada– vam pujar al despatx de, tal vegada, l’home que més viatja pel nostre País Valencià i que, segurament també, més vegades va a Benidorm, a treballar. Semblava cansat –feia uns minuts que havia acabat una llarga reunió– però en asseure’s i començar a parlar de turisme, va ser com llevar-li un pes i va recuperar el to ràpidament. Parla amb tranquil·litat, acompanyant les seues paraules amb els braços i jugant, de tant en tant, amb les ulleres que tenia sobre la taula. I se li notava orgullós d’haver estat alcalde de Benicàssim, també de ser el president de Les Corts més efímer i ara el responsable del turisme valencià. Vam parlar del nord i del sud, de la costa i de l’interior, de present i de futur. I de molts projectes que ja estan en marxa.

Va ser el president més fugaç de les Corts Valencianes. Com ho recorda?

Ho recorde amb molta emoció perquè va ser el moment del canvi; estava canviant tot un cicle i tota una època després de vint anys d’uns hàbits i d’una cultura política. En aquell moment es va visualitzar el canvi, i van ser uns dies en què vàrem rebre a tots aquells que no havien entrat a Les Corts en molts anys: els estafats per ajudes a l’habitatge, LGTB, Escola Valenciana, l’associació de l’accident de metro…; tota aquella gent que havia estat condemnada a l’ostracisme.

 

Ara està al capdavant de l’Agència Valenciana de Turisme. Haver sigut alcalde de Benicàssim ajuda?

Crec que sí. S’ha de posar en valor tota l’experiència acumulada. A més, vaig estar molts anys com a portaveu de Turisme a Les Corts en l’oposició, però crec que les tres legislatures d’alcalde de Benicàssim hi ajuden, perquè és un municipi amb una vocació turística immensa, que es va reinventar a partir dels festivals.

 

Què és exactament l’Agència Valenciana de Turisme?

Teòricament som la sala de màquines de la política turística autonòmica i estem transformant aquest òrgan per a ser més útil i que el sector es mire i es trobe. Fem polítiques de governança al sector, del territori, dels municipis turístics, del sector empresarial… De tota aquesta polifonia plural i diversa que és l’ecosistema turístic valencià. La gestió de la diversitat és el nostre objectiu.

 

Què li agradaria fer realitat?

A hores d’ara tenim damunt de la taula 700 projectes cursats, però a banda de totes les coses concretes el que de veritat anhelem és situar l’economia turística en el centre del relat de nova Comunitat Valenciana. Que ajudem a la remuntada reputacional d’aquest país.

 

Quin és el turisme ideal, el que volem?

La resposta és molt complicada. Abans parlava de la gestió de la diversitat, i això significa conrear diversos públics. El territori és molt dispar en funció dels productes que podem oferir: no és el mateix el turisme vacacional familiar costaner que el turisme cultural, experiencial o gastronòmic. Nosaltres volem conrear diversos públics, bàsicament aquells que ens ajuden a desestacionalitzar i a millorar la rendibilitat econòmica (aquell que gaste més). Aquest està lligat a la gastronomia, a la cultura, a l’esport, els congressos, el turisme de salut…

 

Precisament, nosaltres hem d’augmentar els ingressos per dia del turisme…

Hem de millorar i ho estem fent. Tenim un gran repte que és guanyar segments de demanda amb més poder adquisitiu.

 

I com ho fem?

Amb tota l’estratègia de crear producte que estem duent a terme. L’aposta per la cultura, per la gastronomia, per un turisme de valors, pel segment LGTB, pel turisme inclusiu… El relat turístic que estem llançant situa la identitat turística valenciana en aquests productes nous.

 

A hores d’ara hi ha algun municipi que siga un referent en aquest relat de turisme?

És complicat singularitzar, però m’agrada molt Xàbia. Xàbia està prenent decisions de sostenibilitat que em semblen molt raonables, buscant un target i un públic més especialitzat. N’hi ha molts més. Fins i tot Benidorm està fent estratègia de reposicionament lligat a públics diferents.

 

Però Benidorm és el model turístic que hem de seguir?

No, Benidorm és un model d’èxit i és un paradigma personal intransferible. Mereix tot el nostre respecte, però és una opció que no és exportable i no estem treballant per exportar.

 

El turisme de sol i platja ha passat a la història?

No. Tots som deutors o presoners d’una semàntica i un llenguatge. Amb el turisme de sol i platja no hi ha cap problema. El paisatge més icònic que tenim és una platja! Ara bé, sol, platja i locomotora immobiliària sí que és un problema. El que s’ha de fer és qualificar el turisme de sol i platja. Per exemple, a Benicàssim ens vam reinventar en sol, platja i música. Cada ciutat ha de trobar la seua diferenciació, i en això estem invertint moltíssim.

 

Però el País Valencià no és solament platja; de fet, som muntanyosos. Quina diferència en política turística hi ha entre el sol i platja i el turisme d’interior?

Nosaltres ho hem donat tot en una estratègia territorial molt enfocada a l’interior. Tenim 14 plans de governança i dinamització turística en 14 mancomunitats, més diputacions, universitats i sector turístic. Estem fent una estratègia en què el paisatge és el gran contenidor de l’experiència turística. Estem intentant crear indústria turística adaptada a la realitat que hi ha.

 

Tenen una estratègia pel que fa a les vies de comunicació?

Al setembre de 2015 vam constituir la Mesa Interdepartamental de Turisme, on estan totes les secretaries autonòmiques de tot el Consell, perquè Turisme ho abraça tot. Des d’eixe moment es fan reunions, i és clar que als d’Obres Públiques els recordem l’agenda. Les infraestructures, la connexió és bàsica per al turisme. Aporten valor al territori i ajuden a les decisions de la gent, perquè si és molt difícil anar-hi, no hi vaig.

 

Els creuers són una moda o han vingut a quedar-se?

Els creuers tenen doble valor. En primer lloc, el del moment puntual, el de la vinguda, el contingent de persones que hi ve. Si fórem port d’eixida guanyaríem la nit de la pernoctació, que és molt important, però tota pedra fa paret. Ara, l’efecte realment bo és que els que hi vénen d’una manera fugaç poden convertir-se en prescriptors i després fer un viatge específic ací.

 

Però si ho fem molt bé i cada vegada tenim més turistes, fins a quin punt podem matar la gallina dels ous d’or?

Necessitem gestionar la saturació i tractar de desmitificar l’estiu, lligat a la massificació. El repte està a desestacionalitzar per a consolidar plantilles, per a dignificar salaris… També per evitar la saturació hem d’obrir l’angular i buscar la coherència a tot un territori, més enllà del campanar i d’un sol poble. Per això és molt important cohesionar i coordinar territoris turístics supramunicipals, també per a derivar flux, buscar complementarietats i que el sol isca per a tots. València capital és un gran portaavions, però han d’anar a Requena, a Xàtiva… i nosaltres hem d’estimular un model de circulació.

 

–S’han plantejat la taxa turística?

Aquesta sala de màquines del turisme no creu en la taxa turística.

 

I creu en els apartaments turístics?

En els reglats, sí! Però en els no reglats, no. L’economia col·laborativa teòricament és la incorporació dels particulars a la roda de l’economia, però els particulars complim les mateixes normes fiscals que la resta. Per a les plataformes que comercialitzen allotjament, almenys que fixen el número de registre de l’apartament que s’està comercialitzant. Donar d’alta un allotjament turístic en el registre d’aquesta casa és el tràmit més senzill del món! L’intrusisme i la competència deslleial degrada el model.

 

Actualment, les xifres turístiques són un èxit. I en part perquè hi ha països que ho estan passant malament. Estem preparats per a subsistir quan canvie la situació?

Nosaltres evitem participar del discurs de les xifres i el rècord. És cert que vivim en un món on la desgràcia d’altres et pot afavorir. El tema del Brexit, Trump, els nacionalismes, l’odi, la fam, la misèria i la geopolítica condicionarà el turisme. Turisme que ara té 1.200 milions de persones i que en el 2020 seran 1.800 milions. En eixe context i en els avantatges competitius que tenim hem de fidelitzar, fer les coses bé per tal que en qualsevol conjuntura puguem plantar cara. Jo estic molt interessat en el tema d’Àsia, Rússia, Escandinàvia, França… La millor vacuna contra tot és fer bé les coses.

 

–Vosté fa vacances? On?

De vacances, en faig les imprescindibles, molt poques. I si en faig, solc fer distàncies curtes. Faig pàtria, bàsicament. I el meu racó és Benicàssim.

 

Entrevista publicada al nº 428 (juliol/agost de 2017, dedicat a la Marina Alta). Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top