José Chulvi: «Ens agradaria portar a Xàbia més indústria del coneixement»

Anar a Xàbia sempre resulta atractiu, però anar-hi a entrevistar el seu alcalde, un dels més votats en les darreres eleccions municipals, n’augmenta l’atractiu. En travessar el carrer que creua el poble, entres a la part antiga, farcida de carreronets amb casetes orgulloses dels seus arcs de pedra de tosca: sembla com si el silenci s’hi fera present, alterat en apropar-se al mercat. Després, l’església fa que mires cap amunt. I ja estàs a l’ajuntament. En entrar al despatx, elegant, modern i funcional, l’alcalde ens convida a seure i en eixe moment veus per la finestra una de les portes del temple que està just enfront. Cal fer esforços per recordar que som allí per entrevistar l’alcalde, qui transmet una certa calma, també, i l’orgull de ser la primera autoritat del seu poble.

–És l’alcalde més votat del País Valencià?

–No sóc l’alcalde més votat, però sí a la província d’Alacant, amb el 60 % dels vots, que deu ser pràcticament el que té Jorge Rodríguez a Ontinyent.

–Arribarà a ser també president de la Diputació (d’Alacant)?

–Crec que és molt difícil i molt complex, i no entra dins de les meues aspiracions. Estic molt a gust sent l’alcalde del meu poble.

–I quin és el secret per a aconseguir eixe èxit electoral?

–Trobe que és haver fet un projecte de poble inclusiu, de convivència, en el qual tothom se sentira a gust, fóra o no del PSPV, en una manera de governar. D’alguna manera, s’ha recuperat la confiança de la ciutadania de Xàbia en el seu ajuntament, més obert, més participatiu, i això va fer que passàrem de 6 regidors i el 25 % dels vots al 60 % dels vots i 14 regidors, que és un resultat que no imaginàvem ni en les millors previsions que poguérem tindre.

–Viure al costat de l’ajuntament i jugar a la porta de l’edifici de menudet ajuden a arribar a ser alcalde?

–Com a anècdota està molt bé, però trobe que aplegar ací és un treball de molta gent i de molts anys. Vam demostrar que teníem equip i que estàvem preparats per a governar. Estar a prop de l’ajuntament, l’únic avantatge que té és que puc anar a dinar a casa de ma mare. També estava propet l’església, podria haver triat ser capellà [rialles].

–Catorze regidors no és una barbaritat?

–Catorze regidors és un repte. Abans vam governar en coalició, i no és senzill: genera una tensió que nosaltres vam transformar en una tensió en positiu, que ens donara impuls. Hui el gran repte que tenim és poder mantindre eixa tensió en positiu, no relaxar-nos i no caure en l’error de pensar que podem fer el que vulguem sense comptar en la gent. Nosaltres continuem amb la mateixa dinàmica de treball basada en consells de participació ciutadana, i això ens en dóna una visió diferent.

–Què en pensa l’oposició?

–Jo he tingut la sort d’estar en l’oposició, i sempre tens la sensació que l’equip de govern aprofita la seua majoria per tirar endavant. Però aquesta és la democràcia, que és una qüestió de majories. Així i tot, he de recordar que vaig oferir entrar a formar part del govern a Compromís i no amb una regidoria qualsevol (és el responsable d’Esports), i també a una regidora del grup Independent, sense exigir-los ni que votaren a favor del meu nomenament com a alcalde.

–Com veu Xàbia en l’actualitat?

–Trobe que hi ha una xifra que marca una qüestió important, i és que parlem al voltant d’un 10 % d’atur, però encara que fóra un 1 % tenim un repte per davant: generar un treball de més qualitat i més qualificat. Cada volta hi ha menys estacionalitat, però el gran motor de l’economia local és el sector serveis. Ens agradaria portar a Xàbia més indústria del coneixement. Tenim la generació de joves millor preparada, i molts d’ells se n’han d’anar a València o fora a començar el seu projecte laboral. És cert que en l’aspecte comercial el teixit associatiu ha començat a funcionar i hi ha hagut un impuls en els darrers anys pel que fa a obertures, que hem incentivat per motiu de no cobrar els imposts municipals. A més, tenim un sector gastronòmic que cada dia és més potent, que ha cuidat no només el producte, sinó que ha vingut acompanyat d’un nivell estètic dels locals que ha ajudat molt. El sector de la construcció està tenint un repunt, però no volem caure en errades del passat, perquè si Xàbia ha de créixer, ha de fer-ho bé, amb tranquil·litat i amb trellat.

–Quantes nacionalitats hi ha a la població?

–Estem al voltant d’unes 85 nacionalitats diferents. Al voltant del 50 % del cens són residents estrangers, i això per a nosaltres és una oportunitat de ser un poble més obert. Ens hem preocupat molt de donar participació per tal que se senten part d’aquest poble tots aquells que hi vénen, vinguen d’on vinguen. La paraula integració no m’acaba d’agradar; m’agrada més la paraula convivència. Hem de ser capaços de conviure, i de conviure bé.

–Podríem dir que el multiculturalisme es fa realitat a Xàbia?

–S’està fent realitat, s’està plasmant. Ací els britànics són una de les comunitats més grans, però també hi ha moltíssimes més nacionalitats, i d’alguna manera la gent està participant de la vida del seu poble, perquè hem obert l’ajuntament a tothom.

–En el fet de llevar els bous embolats ha influït l’opinió de la població britànica?

–Tot influeix. Més que una qüestió de ser una societat diversa culturalment, ja estem al segle XXI; les coses evolucionen i la festa evoluciona. I considerava que havia arribat el moment de prendre una decisió, i, efectivament, ha tingut un suport importantíssim en la comunitat de residents, però també en la gent del poble.

–No hauria estat més senzill fer una consulta ciutadana?

–Per a mi sí, però això hauria generat més conflicte i hauria pogut fracturar eixe projecte de convivència sobre el qual nosaltres volem treballar. Focalitzant-lo en la decisió de l’alcalde, u pot anar contra l’alcalde, però no contra el veí, contra el germà… La participació ciutadana està molt bé, però nosaltres estem triats per la ciutadania i també hem d’assumir responsabilitats. La consulta, per a mi, podria haver tingut un cost social dolent pel que fa a la convivència. He preferit assumir jo la responsabilitat d’eixa decisió.

–La diversitat lingüística a Xàbia és un problema o un avantatge?

–Trobe que és un avantatge. Nosaltres tenim un projecte de tàndem lingüístic, i això genera també el contacte i la convivència. El fet de tindre tantes nacionalitats ha de ser una oportunitat en la llengua, en el coneixement…

–I quin paper hi juga el valencià?

–El valencià és una llengua vehicular per a tot. A l’ajuntament s’utilitza el valencià i el castellà de la mateixa forma, perquè necessitem que la informació aplegue al major nombre de persones. Hi ha gent jove que, encara que siguen britànics, empren el valencià perfectament. La gent s’hi acostuma, i fins i tot el col·legi anglés que tenim es diu «Xàbia International College», quan podrien haver posat perfectament Jávea, en castellà. Ací hi ha una normalitat pel que fa a la llengua.

–La sanitat és una assignatura pendent?

–Per a la comarca de la Marina Alta. El més important és tindre una sanitat pública, universal i de qualitat. Cada poble no pot tindre un hospital, i nosaltres el que volem és que l’Hospital de la Marina Alta funcione a la perfecció, que tinguem un bon servei de transport. Tinc confiança en el govern de la Generalitat, que sé que estan treballant de valent, i també sé que és molt difícil poder revertir eixa concessió que tenim amb Marina Salud a la gestió pública.

–El tren és una altra assignatura pendent. Si el tren arribara algun dia a Dénia, Xàbia n’estaria contenta?

–Seria molt positiu per a Xàbia. Hem apostat des del primer minut per eixa infraestructura que és totalment necessària. Des de Xàbia ja ens preocuparíem de tindre una bona connexió per poder tindre accés a eixa infraestructura. Hauríem d’estar igual de prop de València que d’Alacant, i el que no pot ser és que acabem estant igual de lluny. No tenim connexió ferroviària i tenim l’AP-7, on cada vegada que eixim hem de pagar 9 euros per anar a València o 6,85 per anar a Alacant.

–I què hi cal perquè passe de ser una reivindicació a ser una realitat?

–El govern valencià pot fer pressió davant Madrid perquè destine inversions a la nostra comarca, inversions que són necessàries. Sembla que ens han vist com si fórem els més rics de tot el país…

–Xàbia té una programació cultural molt intensa. Xàbia no és sols sol i platja?

–La veritat és que l’activitat cultural que hi ha és increïble. Pel que fa a música és immillorable: jazz, folk, clàssica, rock… A més, tenim una activitat festiva important, amb 17 festes l’any, i això fa que dins de la mateixa festa també hi ha molta activitat cultural. En l’esfera cultural, pocs pobles deuen oferir una oferta com la que tenim.

–L’auditori i la piscina coberta són un repte per a aquest període municipal?

–Sí. Venim de quatre anys en què volíem treballar sobre les xicotetes coses, allò que fa més fàcil la vida de les persones. Ara s’obri una segona etapa en què volem tancar dues infraestructures que són necessàries per al nostre poble. No s’entén que Xàbia no tinga un auditori en condicions i que amb tanta activitat esportiva no tinga una piscina. Són dues qüestions diferents, perquè l’auditori l’adjudicarem ja, i si tot va bé, en 2018 ja el tindrem. En el cas de la piscina, tenim un deute pendent amb la Generalitat. L’any 2005 es va signar un conveni pel qual l’Ajuntament de Xàbia construiria el trinquet i la Generalitat la piscina. El trinquet està fet, però no la piscina. Ja vaig parlar amb Ximo Puig per dir-li que s’havien de complir les coses signades, independentment que fóra un altre govern. Xàbia no té la culpa que hi haguera un govern que incomplia.

–Ser alcalde de Xàbia a l’estiu és difícil?

-No massa, perquè hi ve gent que ha triat Xàbia per una qüestió: perquè és un lloc tranquil, on la seua privacitat està garantida i vénen a relaxar-se. A l’estiu es multipliquen les queixes de gent del poble, perquè passem de ser 29.000 habitants a ser-ne per damunt dels 100.000, i això sense voler genera un estrés. Però Xàbia és un poble tranquil, segur, un bon lloc per a vindre de vacances.

–A l’estiu es pot menjar gamba de Dénia a Xàbia?

–A Xàbia es pot menjar gamba de Xàbia tot l’any, sempre que n’hi haja. Cada poble treballa per potenciar la seua imatge de marca, i Dénia és un referent gastronòmic. Trobe que és una sort estar tots tan a prop. Ara ha estat triada Ciutat de la Gastronomia per la UNESCO, i és una oportunitat per a tota la comarca.

–Per tant, parlar de Dénia com la capital de la comarca no crea cap problema?

–No, perquè nosaltres estem molt a gust, no ens genera cap problema. Al contrari, trobe que cadascú tenim les nostres particularitats i tenim coses diferents a oferir. Qui ve ací a passar les seues vacances no està molt pendent de si està en un poble o en un altre. Passar de Dénia a Xàbia, i de Xàbia al Poble Nou, anar-se’n a Moraira… Al final u que ve de Berlín gaudeix de l’entorn i del paisatge, i hem de potenciar-ho tot. L’oferta turística és complementària, i no tenim per què competir entre nosaltres; podem ser complementaris. I si a Dénia li va bé, a Xàbia li anirà bé, i al revés també. Cal posar en valor una comarca que té un potencial grandíssim.

–Si haguera de descriure Xàbia amb un adjectiu, quin empraria?

–Increïble. Xàbia és increïble.

Entrevista publicada al nº 416 (juny de 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar