Mª José Salvador: «El govern espanyol discrimina els valencians pel que fa a les infraestructures»

Alguna persona ha dit que el despatx que utilitza la persona a la qual anàvem a entrevistar és el millor de tota la Generalitat. El que sí que és, segurament, és el més alt de tots perquè has d’arribar al quinzé pis. La Ciutat Administrativa que van construir a l’antiga presó no resulta massa càlida, però les vistes des del despatx de la consellera Salvador són impressionants. Ella, amb totes les competències que té adjudicades, ens rep puntual. Després de gaudir uns minuts de les vistes, comencem l’entrevista a Maria José Salvador. Jove, directa, no sabem si un poc nerviosa, mostra la seua coneixença sobre totes les parcel·les del seu departament i un cert orgull de l’equip directiu que ha arribat a formar

–Amb una macroconselleria al seu càrrec, aconsegueix tindre algunes hores lliures?

–S’ha de tindre capacitat per a organitzar-se i coordinar-se bé. Ací som un equip: afortunadament, no és la Consellera a soles, sinó que som un equip en què tenim la faena distribuïda. M’agrada dir que ací hem superat el concepte del mestissatge que va eixir del Botànic, perquè tots ens sentim de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

 

–Diuen que quan la van nomenar consellera, la primera telefonada va ser a la seua família i la segona a la Plataforma d’Afectats pels Impagaments de les Ajudes a l’Habitatge. Per què?

–Aquesta plataforma es va crear pel deute que es va acumular per part de l’antiga consellera en ajudes per l’habitatge. Vam arribar al govern amb 240 milions d’euros de deute, estant ací vam descobrir 40 milions més, i ara n’hem trobat 60 més. Com a diputada en l’oposició vaig ser combativa i vaig passar de denunciar la situació a haver-me de fer-me’n càrrec en 24 hores. El primer que em va nàixer va ser telefonar-los, i el primer que vaig posar damunt la taula va ser resoldre aquesta situació.

 

–Quin va ser el primer gran repte que es va plantejar?

–El primer repte era planificar el deute en matèria d’habitatge i la Llei per la funció social de l’habitatge. En l’autonomia, les competències troncals per evitar els desnonaments estan limitades, però hi podem desenvolupar tota una sèrie de mesures, que és el que hem fet amb aquesta llei. És la primera que ha portat el Botànic a les Corts Valencianes, i és molt important. Des de l’administració pública hem de treballar perquè l’habitatge siga com l’educació, la sanitat, les pensions o la dependència: ha de ser un pilar de l’estat de benestar. També cal desenvolupar mesures per a mobilitzar tot l’estoc que tenen els bancs de vivendes buides, que no assumeixen responsabilitats socials. Per això, crearem un registre de vivendes deshabitades per poder-les posar en lloguer social, perquè si no és així aplicarem un sistema de multes.

 

–I els bancs que no s’hi vulguen implicar?

–Hem tingut reunions amb les entitats bancàries, i només tres d’elles van signar la nostra declaració d’intencions: Cajamar, Caixa Popular i Caixa Ontinyent. Però més enllà del marc de la voluntarietat, hi haurà un marc jurídic en què legalment hi haurà el concepte de vivenda deshabitada, i si es compleixen eixos requisits no tindran més remei que posar-les a disposició o fer front a les sancions.

 

–En les xarxes socials ha mostrat la seua emoció en presentar eixa llei…

–És la gran causa per la qual m’honra ser consellera: poder portar en nom del govern eixa Llei per la funció social de l’habitatge. El gran repte que tenim els governs al segle XXI és treballar perquè l’habitatge siga considerat un dret humà.

 

–Si en férem una fotografia al País Valencià, què hi veuríem?

–En matèria d’habitatge hi ha hagut un abandonament absolut per part del PP, perquè l’ha tractat com un bé de luxe, objecte d’especulació, i no com un dret. El gran canvi és que nosaltres el tractem com un dret per fer-lo efectiu. Ens hem trobat un panorama d’abandonament des del punt de vista legislatiu, del deute i del parc públic d’habitatge de la Generalitat.

 

–A banda d’Habitatge, també porteu Obres Públiques i Vertebració del Territori. Dos conceptes molt lligats, no?

–Clar! Les obres públiques poden vertebrar el territori, i més enllà de les obres públiques enteses com infraestructures, sobretot vertebra el territori la mobilitat. I ací és on nosaltres estem posant l’accent en aquesta nova etapa, ja que és un altre dels àmbits que van estar absents i desapareguts en les darreres dècades. Arribar al govern i trobar-te el 85 % de les concessions de transport interurbà caducades evidencia la deixadesa de l’anterior govern.

 

–Si poguera triar, quina infraestructura li agradaria que estiguera acabada al final de la legislatura?

–Hi ha una infraestructura fonamental per a la nostra autonomia, per a Espanya i per a Europa que és el Corredor Mediterrani. Aquesta és la gran infraestructura que ens ha de fer més competitius i en igualtat d’oportunitats.

 

–I ara s’ha aconseguit que els empresaris ho reivindiquen…

–És molt important, perquè la veu del govern acompanyada per la societat civil valenciana és molt més forta. Ha calat en la societat valenciana que aquesta infraestructura és necessària en termes econòmics i socials, i això és molt rellevant.

 

–Les infraestructures tenen ideologia? Per què a Madrid podem anar i a Catalunya no?

–No vull pensar que tenen ideologia, però sí que en alguna ocasió he reiterat al ministre de Foment i a Rajoy que no es pot polititzar una infraestructura, sobretot per la manca d’inversió del govern d’Espanya en aquesta autonomia. Que València i Barcelona no tinguen connexió d’alta velocitat és absolutament intolerable, però sembla que sí que es polititza, perquè no s’entén ni el tercer fil que ens han implantat ni que no hi haja connexió d’alta velocitat, no sols entre Barcelona; tampoc entre Alacant, València i Castelló.

 

–Si estiguera ací Isabel Bonig diria que el govern del Botànic tan sols sap plorar. Però, cal tindre molta paciència per veure que hi ha trens AVE que paren en pobles de 70 habitants i que et diguen que el Tren de la Costa no és rendible, no?

–Això no es pot menjar de cap manera, i aquest govern no plora: el que fem és reivindicar i posar per damunt de tot els interessos dels valencians. L’anterior govern era un govern sumís a Madrid, i nosaltres som el contrari, però de manera prudent i racional. No demanem coses impossibles, sinó les mínimes i justes. És impensable que no estiguen connectades Dénia, Gandia i Oliva, i diuen que no és rendible econòmicament! No es pot pensar en les infraestructures només en termes econòmics. Quan demanem els rodalia que connecten Castelló amb el nord o els que connecten el sud amb Villena és perquè hi ha una demanda social i una necessitat. I si apostes pel transport públic no pots pensar tan sols en termes econòmics, sinó en la rendibilitat social, cosa que el govern d’Espanya no fa.

 

–Ja que estem en la Marina, Dénia s’ha tornat a quedar sense trens. Quan tornaran a estar comunicats?

–La Línia 9 de Dénia és un dels exemples paradigmàtics d’abandonament: una línia no es deteriora en 24 hores. Només arribar al govern vam invertir 15 milions d’euros per modernitzar i posar el sistema de seguretat ATP en un tram, i continuaran les inversions de modernització de la línia.

 

–La decisió de tancar la línia es va adoptar després de les conclusions de la comissió de Les Corts sobre l’accident de la Línia 1. Va ser una coincidència?

–No exactament. La conclusió es va prendre perquè quan van acabar les obres a Calp es van fer uns estudis de la línia. En eixos informes es va detectar que l’estat de deteriorament era tan greu que eixe tren havia de passar a 40 km/h per garantir-ne la seguretat. Podíem deixar-la oberta, però no podíem donar un servei de qualitat: en autobús van més ràpid que en tren. Per tant, vam decidir avançar uns mesos el tall de la línia per garantir un servei de qualitat. Espere acabar la legislatura amb la línia modernitzada fins a Dénia.

 

–I per què nàixer a la Marina resulta més car que si naixes en un altre lloc? Perquè cada vegada que vénen a València han de pagar 9 euros…

–És absolutament injust, per això estem demanant l’alliberament de l’AP-7, entre altres coses. Les notícies del ministre de Foment no són molt encoratjadores, perquè si bé ha dit que no hi haurà cap pròrroga d’eixa concessió al desembre de 2019, tampoc ha dit que serà gratuït. Estem a l’expectativa, i no baixarem la guàrdia, perquè és injust que a les Marines no tinguen igualtat d’oportunitats i que cada vegada que ixen del seu municipi hagen de pagar un peatge i no tinguen un transport públic en condicions.

 

–Es preveu la connexió ferroviària Elx-Alacant i Alacant-l’Alter?

–Això és una competència del govern d’Espanya. Nosaltres ja vam demanar la transferència dels trens de rodalia. Tenim moltes carències des del punt de vista de les connexions ferroviàries, no només amb l’aeroport de l’Alter, sinó també amb els ports…

 

–Arribarem a tindre aparcaments dissuasius gratuïts a l’entrada de les grans ciutats per a la utilització dels serveis públics?

–La mobilitat sostenible és un gran repte, un plantejament que hem d’assumir des del govern valencià i les grans ciutats. Cal fer ciutats per a les persones i cal plantejar-se qüestions que poden ser controvertides. Des del punt de vista de la mobilitat ens hem de posar als nivells d’altres països europeus, i esperem fer passos en eixa línia.

 

–També paguem un dels metros més cars de l’Estat…

–No conec les xifres d’altres ciutats, però altres sí que tenen la subvenció del govern d’Espanya que nosaltres no tenim, i és en el que estem treballant. L’antic govern es va carregar en 2011 l’Agència Valenciana de Mobilitat i hem perdut 350 milions d’euros d’inversions en transport. Les ajudes econòmiques fan que els preus siguen més raonables. Sobretot, que no té sentit que els veïns de l’àrea metropolitana de València hagen de tindre un bitllet per a cada transport: cal unificar i apostar per la integració tarifària, i això espere aconseguir-ho.

 

–Per tant, creu que serà possible arribar a Barcelona en 1 hora i 40 minuts?

–Espere que sí, però no puc assegurar que siga quan acabe la legislatura, perquè estem al desembre de 2016 i l’AVE a Castelló encara no ha arribat. Nosaltres recordarem al ministre de Foment quins són els seus deures amb els valencians i valencianes.

 

–Amb tot, podem dir que el govern espanyol discrimina els valencians pel que fa a les infraestructures?

–Totalment. En primer lloc, per tot allò que no es preveu en els pressupostos, i per una altra banda, per la falta d’execució del que es preveu en els pressupostos per a la Comunitat Valenciana. Nosaltres, com a govern, no deixarem de traslladar les mancances que patim al govern d’Espanya.

Article publicat al nº 422 (gener 2017). Ací pots fer-te amb un exemplar