La revista degana en valencià

Mónica Oltra: «Deteste els polítics que estan permanentment fent electoralisme i partidisme»

Entrevistar Mónica Oltra no ha estat fàcil perquè la seua agenda sembla que té més de 24 hores, però ni així aconsegueix arribar. Havíem quedat amb ella a Les Corts Valencianes, al Palau dels Borja. Després de recórrer l’edifici, la vam esperar en un despatx. En arribar es notava la seua presència, una presència humil, molt normal, però es notava que al seu darrere està la Vicepresidència de la Generalitat i un munt de realitats, projectes i alguna que altra impotència de no poder anar més ràpidament. Semblava una mica cansada, i era de bon matí, però en començar a parlar desapareixia el cansament i tornava la gran capacitat verbal que sempre ha demostrat, llançant les seues idees amb contundència i molta claredat. Després, en acabar, continuava, no sabem fins a quina hora.

 

–De l’oposició a la Vicepresidència de la Generalitat. Com ha viscut eixe canvi?

El canvi el vam viure amb molta alegria. S’acabaven vint anys de polítiques que havien sigut molt lesives per als drets dels ciutadans i un règim de corrupció que s’havia instal·lat en totes les institucions i estava saquejant les arques públiques mentre es retallaven els drets de les persones. A més, el canvi que implica passar de ser diputada de l’oposició a ser vicepresidenta es viu amb satisfacció, sobretot perquè el que féiem des de Compromís era visibilitzar les injustícies que hi havia. Ara des del govern podem prendre decisions que milloren la vida de la gent.

 

–Realment, les samarretes van ajudar a visibilitzar?

Òbviament. Les samarretes ens ajudaven a recuperar la veu quan el PP ens la tapava. El PP practicava una política de rodillo; pensaven que guanyar les eleccions els habilitava a governar des del despotisme. I si em tapeu la boca, no em tapareu l’expressió, i per això em posava les samarretes.

 

–S’ha convertit en una figura molt mediàtica en l’àmbit estatal. On creu que radica el seu èxit?

Nosaltres trencàrem el Guantánamo informatiu. La tirania de la majoria no només es vivia al Parlament; també a través de mitjans de comunicació públics, com Canal 9 i Ràdio 9, que acabaren sent mitjans de comunicació del govern, no dels valencians. Quan trenquem eixe Guantánamo informatiu fixàrem el focus del que passava ací a les televisions que operen a escala estatal. Vam fer que les qüestions que nosaltres denunciàvem acabaren sent tema a Espanya, i va fer que els qui estàvem ahí tinguérem notorietat.

 

–Creu que a Espanya realment coneixen els problemes que patim els valencians, com el finançament?

Ja estaria bé si se sabera ací al nostre territori, que els valencians i valencianes tinguérem assumit que tenim un problema de finançament molt greu. Som l’11 % de la població i l’any passat s’executaren només un 2,3 % d’inversions del govern d’Espanya en aquesta comunitat autònoma. Això no té cap sentit i ens converteix en ciutadans de segona. Un xiquet que visca a la nostra terra no té per què tindre menys drets ni menys oportunitats que un xiquet de Cantàbria.

 

–Quina és la seua radiografia de la situació actual al País Valencià?

Molta gent viu millor que fa un any i mig. Hem pres decisions que fan que la vida de la gent millore, a molts nivells. La reforma tributària fa que un milió i mig de persones ara pagaran menys impostos i 60.000 persones en pagaran més. Això tindrà un impacte en la vida de la gent. Érem la comunitat de tot Espanya on la gent més humil pagava més i la gent més rica pagava menys. Hi ha quasi un milió de persones que no paguen el copagament farmacèutic. Ara hi ha 10.000 xiquets i xiquetes més que tenen beques. La Xarxa Llibres ha fet que 320.000 alumnes tinguen els llibres de text gratuïts. Les persones amb discapacitat ja no paguen als centres diürns. Tot això, al final, va fent que milers de persones hagen vist que ara es viu millor. Queda molt per fer, però hem passat de l’ocurrència a l’estratègia, i les polítiques es pensen. Hi hem posat ordre. De fet, el que més em va sorprendre, més que l’abast de la corrupció, era la mala gestió.

 

–El Pacte del Botànic fou un triomf de la paraula?

Sí, m’agrada eixa definició. Va ser el triomf de la paraula, del diàleg, del pacte, de l’entesa i la col·laboració davant l’antic model de la força, del rodillo, del no-diàleg i d’entendre la política des d’una visió despòtica.

 

–Una pota del pacte és Podemos. Es plantejaran entrar al govern autonòmic?

És una cosa que han de decidir ells. En el seu moment decidiren no entrar-hi i tindre la doble funció de vigilància i suport. Si canvien d’opinió i volen entrar al govern, en parlarem com hem fet sempre i acordarem.

 

–En el govern vau triar el model de mestissatge entre les conselleries. Ho tornaríeu a fer?

Sense cap dubte. Crec que és el major èxit del que és l’estructura, i que és exportable; evita els compartiment estancs. Abans de les eleccions deia que l’important no era quants partits estaven en el govern, sinó que siga un sol govern. No importa si és un govern bipartit o tripartit; el que no pot ser és un bigovern o un trigovern. El mestissatge fa que tot el món se senta responsable de totes les àrees de govern, i això genera un sentiment corporatiu i solidari molt important.

 

–Qui és Ximo Puig per a vosté?

És una persona que fa fàcil la relació amb ell, en el sentit que Machado donaria a la paraula. Ell està exercint de president de tots els valencians, i això està molt bé respecte dels models anteriors. Em sent molt en harmonia amb ell.

 

–I Enric Morera?

Enric Morera és un gran company, a banda de ser la segona autoritat d’aquesta comunitat autònoma. Jo el veig com un company, nosaltres estretírem molt els nostres lligams, fins i tot afectius.

 

–Parlem de les seues responsabilitats: quan estaran ateses totes les persones dependents?

Ens havíem marcat com a termini finals de 2018 per a complir la llei. És trist entrar en un govern i haver-te de marcar com a objectiu complir la llei. Ens trobàrem quasi 46.000 persones en llista d’espera, i d’eixes, més de 23.000 ja estan dins del sistema. També és cert que es van incorporant noves sol·licituds perquè la gent veu que ara el sistema funciona.

 

–Sense la cooperació de Madrid, el sistema és sostenible?

No m’agrada parlar de la sostenibilitat dels sistemes de protecció social perquè no és una qüestió de sostenibilitats, sinó de fer efectius uns drets. Primer està el dret, i el que han de fer els poders públics és buscar els recursos per a complir eixe dret. El que no pot ser és que jo tinga un dret en funció de si hi ha recursos o no. A ningú se li ocorreria dir «vosté té dret a no ser tractat de manera denigrant i inhumana, però quan tinguem diners». Clar que necessitem finançament, no només l’autonòmic, sinó també el de la dependència que estem reivindicant totes les comunitats autònomes. No podem tindre diners per a rescatar autopistes si no tenim ateses les persones més vulnerables de la nostra societat.

 

–Com finançaran els ajuntaments els Serveis Socials? Sols amb els seus recursos?

Hem augmentat la línia d’ajuntaments un 67 % per a finançar els equips socials de base i serveis com InfoDona, que municipalitzarem; Pangea, que és la xarxa d’atenció a persones migrants, i la Xarxa Jove.

 

–Què serà la Llei de Renda Valenciana d’Inclusió?

És un projecte de legislatura, és una llei molt important que planteja quatre modalitats de renda i que vol que la renda siga la ferramenta de lluita contra l’empobriment. Proposem una renda d’inclusió. Qui estiga en una situació d’empobriment, serà beneficiari de la renda. A més, es distingirà si és una persona amb possibilitats d’inserció al mercat laboral o no. Amb una persona alcohòlica, de 61 anys i que viu al carrer, probablement el que s’haja de treballar és la inserció social, però no la laboral. En qualsevol cas, les persones podran triar quin itinerari volen. Després estarà la renda de complements de salaris i prestacions per als pobres que treballen. A més, si estàs en aquest sistema es preveu que automàticament, si tens xiquets, tindran beca… La idea és que els treballadors socials, en comptes d’estar fent burocràcia tot el dia, es dediquen a les persones.

 

–Hi ha diners per a això?

S’ha de fer un esforç econòmic, però si tu canalitzes a través d’una sola ferramenta no caldrien altres ajudes perquè ja estarien incloses ací. També s’ha de tindre en compte el retorn que tenen aquestes ajudes. A Navarra tenen un estudi que diu que per cada euro invertit en renda, et retorna 1,001. És xicotet el retorn, però existeix.

 

–En igualtat hem aconseguit coses?

S’ha treballat molt, no només en el tema homes i dones, sinó també en diversitat, inclusió i infància i adolescència. En igualtat entre homes i dones destacaria el viratge en la política contra la violència de gènere. En diversitat destacaria la «Llei Trans», que era la reivindicació del Col·lectiu LGTB. Però és que hem fet moltes coses!

 

–Què li agradaria que es recordara del seu pas per la Conselleria?

M’agradaria que la Xarxa d’Atenció a Dones siga una xarxa de debò quan acabara la legislatura.

 

–És possible que no s’haja comunicat tot el que ha fet el govern?

És possible. Que no tinguem mitjans de comunicació públics valencians té molt a veure amb això. Moltes voltes la gent s’assabenta primer del que passa a Singapur que no del que passa al costat de sa casa, perquè no tenim mitjans de proximitat. Nosaltres intentem fer una tasca pedagògica i que la gent sàpia què estem fent.

 

–Acabaran tots els membres del Govern del Botànic la legislatura?

El Govern del Botànic com a tal acabarà la legislatura; una altra cosa és que puga haver-hi canvis.

 

–Amb qui treballa més a gust?

Treballe molt a gust amb tots, però per les meues àrees tinc més contacte amb Sanitat. Abans unes conselleries no es parlaven les unes amb les altres!

 

–Parlem de futur. Es veu presidenta de la Generalitat?

Jo no m’aventure mai a fer eixes projeccions, perquè crec que la gent que està massa pendent de les properes eleccions no està pendent de la decisió que ha de prendre hui. Deteste els polítics que estan permanentment fent electoralisme i partidisme i pensant en les següents eleccions.

 

–Acabarà a Madrid?

Espanya és massa gran; jo sóc de terres xicotetes.

 

–I amb Compromís fins a la fi del món?

En Compromís, no amb. Jo no estic amb, estic en. Sí. Jo sóc compromissària al 100 %, que ha costat molt de parir i ha eixit molt bonic!

 

–Esgota ser la consellera de la vida?

Cansa, però et dóna molta vida. Quan vaig a un centre, per exemple de diversitat funcional, eixes abraçades em donen molta vida.

 

Entrevista publicada al nº 424 (març de 2017). Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top