La revista degana en valencià

Nerea San Félix: «Estem aconseguint que el valencià estiga de moda»

«Els valencians estem un poc amagats, a lʼespera de traure tot el que som»

Godella és un poble que encara té racons molt atractius. Un dʼells és la seua ermita. Just a lʼesplanada, amb una tranquil·litat sorprenent, sense passar ni cotxes, havíem quedat amb Nerea San Félix, una jove dinàmica a les xarxes socials, on fa servir el valencià. Ara, també, participa en un programa de la nova televisió valenciana. Asseguts en un banc, acompanyats pel soroll dʼuns pardalets, iniciem lʼentrevista. I sí, podem dir que Nerea transmet una gran energia, la veus feliç del seu treball, del que ha aconseguit. Però deixa també molt clar quins són els seus objectius, el que li agradaria aconseguir parlant la seua llengua. I ho diu també amb la mirada, amb uns ulls que li parlen i transmeten que està contenta pel camí iniciat.

 

–Què és Internet? I què és per a tu?

–Una xarxa on pots trobar tot el que busques i més; tot el que necessites està a Internet. Per a mi, Internet també és treball. Jo he trobat treball per Internet. És una finestra oberta al públic.

 

–A lʼoctubre de 2017 vas decidir crear un canal de Youtube. Per què?

–Per necessitat dʼexpressar-me, de trobar un treball relacionat amb la meua passió. Trobava que era una molt bona oportunitat de poder ensenyar qui era i què era el que jo sabia fer gràcies a un vídeo de Youtube. Un currículum, hui en dia, et serveix per a títols i poc més. Jo volia dedicar-me a estar davant dʼuna càmera, i per a fer això mʼhavien de veure, i si no puges a Internet coses és com si no existires.

 

Quina és la teua passió?

–La meua passió sempre ha sigut eixir en la tele, ser una comunicadora. El meu somni és presentar un programa de televisió. I què fas? Vas intentant fer-ho pujant escalonet a escalonet, fent-te un espai, obrint-te portes.

 

Exactament, què fa un youtuber?

–Cada youtuber té la seua finalitat en el seu canal. La meua era buscar una feina en valencià i expressar el que sentia i que la gent veiera com sóc, què pense i que em coneguera en una faceta més divertida, fora de lʼàmbit del treball. Un youtuber crea continguts per a tot tipus de gent, perquè Youtube és com una televisió a la carta per a moltes persones.

 

Quines diferències hi ha entre un youtuber i un instagramer?

–En Youtube has de fer un vídeo (en Instagram també, però són dʼun minut i poc editats); tens tota una feina de pensar de què vas a parlar, escriure un xicotet guió, gravar, editar… Youtube està molt més treballat que Instagram.

 

Com marques els límits del que contes i del que no de la teua intimitat?

–Tinc molt clar que, encara que jo publique la meua vida tant en Youtube com en Instagram, publique la part de la vida que jo vull. No contaré tot el que em passa en el meu dia a dia amb la meua parella, amb els meus pares, amb els meus amics… Tinc clar que hi ha una barrera en què la teua privacitat és teua. Sí que mostre molts sentiments i pensaments que trobe que són necessaris.

 

Ets conscient que això es pot fer gran?

–Sí, pot passar, però encara ho veig massa lluny.

 

A més, ho fas en valencià. Per què?

–La meua llengua és el valencià i trobava que era una necessitat que hi haguera continguts en valencià a Youtube. Quan vaig començar no hi havia molta gent que parlara valencià a Internet. Jo he nascut en valencià i ho volia continuar fent, i em feia igual el que diguera la gent.

 

Has dit que quan començares no hi havia molts youtubers i ara en veiem cada vegada més…

–Sí, quan vaig començar estava Miss Tagless, El Renao, Carquinyol, Frank Surimi… i ara hi ha més gent. Ja hi ha booktubers en valencià, i això és molt interessant! De la mateixa forma que hi ha una xarxa social de moda, el valencià també ha dʼestar de moda. De fet, crec que ho estem aconseguint.

 

Per tant, el valencià té futur?

–Sí, jo trobe que sí! De fet, ara hi ha un moviment molt gran de gent jove sobretot que estima parlar valencià, i a la vista està: festivals de música, marques de roba amb frases en valencià… Jo utilitze Instagram en valencià, i tota eixa gent jove que comença a seguir-me pot dir: «Ostres, esta xica parla valencià, doncs jo també».

 

El públic que tens és valencià o és també de la resta de territoris catalanoparlants?

–Sí, mʼhe trobat de tot: gent de la nostra terra, però també gent de Mallorca, de Catalunya, i gent que mʼha escrit i mʼha dit «no te entiendo, pero me gusta tu contenido» [rialles]. A Instagram hi ha hagut persones que mʼhan dit «no entiendo lo que dices», i amb naturalitat els he dit què deia. Mentre tinga respecte per la meua llengua, perfecte.

 

Ets dinàmica i graciosa. Els polítics per què no són com tu?

–No ho sé. Moltes vegades no es parla de política entre la gent jove, i crec que és important. Crec que els polítics no ens arriben a fer sentir el que volem, el que necessitem.

 

Com valores el que fan els partits polítics a les xarxes?

–Tenen molt bones persones que duen les xarxes socials [rialles]. El moviment a les xarxes de politiqueo està molt al dia, però de la mateixa manera que el que veus al meu Instagram ho veus en la vida real, potser en un polític no.

 

Quin és el polític valencià que creus que millor les fa servir?

–Pere Fuset és instagramer total; és un bon exemple del bon ús de les xarxes. No el conec en persona, però la gent em diu que en persona és com a les xarxes. Ell et puja un stories quan està de festa sense cap problema! Tampoc sʼamaga, i això lʼhumanitza i fa que trenque la barrera entre la política i la ciutadania.

 

Vas estudiar comunicació audiovisual a lʼUJI. El fet dʼhaver estudiat a Castelló et fa obrir la mirada i adonar-te que hi ha més realitats al llarg del país?

–Per descomptat. I damunt, jo estudiava molt amb gent de pobles del nord i de lʼinterior, i era molt guai perquè trobaves gent molt diferent. Mʼagradava molt, i de fet si tornara a estudiar triaria de nou lʼUJI.

 

Estem massa centrats en València?

–Sí, som molt centralistes i ens oblidem que tenim un Alacant i un Castelló que tenen molt a donar-nos.

 

Toques la flauta i el saxo. Estudiar música, formar part dʼuna banda i una xaranga, què tʼaporta?

–Comencí en la música quan tenia tres anys i per a mi és una part de la meua vida. Jo no podria viure sense la música. Comencí amb la flauta travessera i ha sigut una llarga cursa, perquè després vaig fer conservatori, i fer conservatori mentre fas batxillerat és molt complicat, i la gent no sap lʼesforç que comporta. A mi, mʼajudava a estudiar millor, perquè com que tenia una hora per a estudiar, lʼaprofitava molt. Ser de la banda de Godella em va canviar la vida.

 

A més, també fas de DJ. Quin tipus de música punxes?

–De tot. Punxe per fer festa, el que mʼagradaria escoltar en una festa: des de música en valencià fins al «I will survive» o «Paquito el Xocolatero». Mʼagrada el patxangueo, la festa. Jo sóc de revetla de poble.

 

Ara la nova televisió valenciana ha apostat per tu. Què significa això per a tu?

–Per a mi és un gran repte i molta felicitat. Mʼha costat molt arribar on estic: he estudiat molt, he treballat de tot, he anat pedra a pedra creant un camí fins que es van fixar en mi. És una satisfacció perquè comence a recollir els fruits de tot el que he anat sembrant. Encara em queda molt per recollir –espere– i molt per aprendre.

 

En «À Punt directe» sou un grup molt diferent, cadascú ve de mitjans molt diferents. Això enriqueix el programa?

–Per descomptat! A més, és un programa que té moltes coses, té un poc de tot: política, actualitat, entrevistes, connexions en directe… És un grup molt polifacètic i entre nosaltres ens retroalimentem, aprenem els uns dels altres i és molt enriquidor com a persona i com a professional.

 

Fer televisió enganxa?

–Sí. Jo no coneixia la televisió fins que les pràctiques de la universitat no em dugueren a una, i em vaig dir: «per què no he descobert això abans?». Sabia que volia ser algun dia presentadora, però no coneixia el món des de dins. Quan comencí a fer tele em vaig adonar que no volia parar de fer tele. Des dʼaleshores ho he compaginat amb altres treballs que em donaren de menjar.

 

Quina recepció creus que ha tingut À Punt entre la gent jove?

–Trobe que bona, però pense que falta prou publicitat. Encara hi ha molta gent que no sap ni com es diu el canal, ni què sʼhi emet. Hi ha molta desinformació, o falta dʼinterés.

 

És una televisió que té reciprocitat amb les xarxes? Una televisió del segle XXI?

–Sí, de fet crec que des dʼun primer moment van deixar clar que volien que fóra una televisió amb molt de contingut transmèdia, per a xarxes socials. I veig que sí que ho estan fent. A més, les xarxes tenen molt de feedback i la gent està interactuant molt.

 

Quan ixes a la tele portes samarretes valencianes. És una aposta per mostrar un producte local?

–Sí, primer perquè mʼagraden. Jo tenia alguna samarreta en valencià i vaig dir: per què no? Vaig contactar amb algunes marques i algunes estan contactant amb mi. I mʼencanta. Tot el que siga ajudar les marques dʼací a difondre el seu producte mʼencanta.

 

Parlem de televisió pròpia, youtubers valencians, samarretes valencianes… al cap i a la fi, de productes valencians. Creus que ens valorem prou? Tenim un complex dʼinferioritat?

–No tenim un complex dʼinferioritat, però potser per tot el que hem passat estem un poc amagats, a lʼespera de traure tot el que som. No hem tret encara tot el que som i podríem fer molt més. Ja hem fet paròdia de nosaltres, ara hem de demostrar tot el que som i tot el que podem fer.

 

Com et veus en el futur?

–Mʼencantaria presentar un programa de televisió; de fet, sempre he dit que sóc més de programes festius com magazins que no dʼun informatiu, però no em tanque portes. Ara bé, no vull presentar un programa demà: vull aprendre molt, saber-ne molt i créixer.

 

Entrevista publicada al nº439 (La Plana Baixa). Ací pots aconseguir un exemplar.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top