La revista degana en valencià

Sandra Gómez: «Bona part de la desafecció ve perquè els polítics no ens parlen als joves»

Havíem quedat amb Sandra Gómez a la seu del seu partit, el PSPV, al carrer de les Blanqueries, just a la vora de les Torres dels Serrans de la ciutat de València. La nova portaveu del Grup Socialista i vicealcaldessa del cap i casal, és jove, és dona, és directa… I tot això es nota molt al llarg de l’entrevista, i més encara en passar uns minuts de diàleg. Tot i la seua joventut, se la veu orgullosa del seu currículum personal perquè sap d’on ve, on està i on voldria arribar. Les idees són clares i les expressa amb claredat. Sols amaga una mica la seua facilitat de paraula en preguntar-li si és la persona que haurà de dirigir el socialisme valencià del segle XXI. El temps ho dirà.

–Com es troba com a vicealcaldessa de la ciutat de València?

Molt bé. La veritat és que és un repte molt apassionant, amb molta responsabilitat. Jo estic enamorada de la meua ciutat i, per tant, no sols és una responsabilitat per tot el que s’ha de dur a terme sinó també per la representació de tots els seus veïns i veïnes. Sempre m’ha agradat la política, sobretot la municipal, i per a mi és un honor. Mai m’ho hauria imaginat.

–Arribar ací és una mena de premi a la seua trajectòria?

No. Crec que la vida pega moltes voltes i a vegades arribes ací sense saber com. Hi ha moltes persones capacitades, però tal volta s’agraeix una trajectòria més constant.

–Milita des dels 18 anys en el PSPV i ha estat presidenta del Consell de la Joventut. Això té mèrit?

Per a mi és molt important; de fet, tot el que he aprés de política, sobretot fer projectes conjunts entre diferents, ho he aprés en el meu camí en la política juvenil.

–Als seus 31 anys és vicealcaldessa. El canvi generacional és necessari?

Totalment. En política és necessari, i una de les coses més positives del fet que tinga aquesta responsabilitat és que per primera volta un representant públic serà jove i parlarà el llenguatge dels joves. Bona part de la desafecció ve perquè els polítics no ens parlen als joves. En el tema de la desocupació es va visibilitzar el drama juvenil, però, llevat d’això, hi ha moltes coses importants que mai s’aborden des d’un punt de vista polític i són necessàries. A més, la gent jove no sols s’ha d’ocupar de polítiques de joventut; han de tindre responsabilitats polítiques en altres àrees.

–Ser dona dóna un plus?

Hi ha moltes coses escrites sobre això. N’hi ha qui diu que tenim més empatia… Fins i tot hi ha un llibre que diu que la política gestionada per les dones dóna millors resultats.

–A València diem que qui no té padrins no el bategen. Quins són els seus?

Els meus pares, que són els qui m’han fet la persona que sóc. Vinc d’una família molt humil, de barri, i els meus pares s’han esforçat molt perquè jo siga una persona preparada. De fet, he sigut la primera persona de la meua família a tindre una titulació universitària. I la implicació, l’esperit compromés en el teu entorn i crític, l’he aprés del meu pare. Tot el que sóc és gràcies a la meua família. Això sí que ho tinc ben clar.

–Els delfins polítics existeixen?

En el Partit Socialista, no. Ací la gent vol triar els seus dirigents i no li agraden les imposicions. Ací les coses se les ha de currar u mateix. Tal volta en el PP funcionen més per fitxatge, però ací no.

–Va dirigir la campanya electoral de Calabuig i van traure cinc regidors. Què canviaria?

Va ser una campanya molt complicada i en una conjuntura molt poc favorable, però això no vol dir que no assumisca la meua responsabilitat. Canviaria moltes coses, però no en una campanya de sis mesos, sinó en quatre anys.

–Com definiria breument Joan Calabuig?

El millor alcalde que hauria pogut tindre València.

– «Hauria» és passat?

Sí, ara se n’ha anat.

–S’està preparant el següent lideratge socialista a la ciutat de València, com a mínim?

No sé si hi ha algú que ho està mirant. Si ho preguntes per mi, estic molt centrada en la meua tasca a l’Ajuntament. Tinc la missió de representar de la millor manera possible la gent que ens va votar en 2015.

–Com és Joan Ribó en la distància curta?

Una persona oberta, amb capacitat d’escoltar i d’arribar a acords.

–Creu que el tripartit acabarà la legislatura malgrat els punts de diferència de l’IBI?

Home, clar! Hi ha molta gent que vol que fracasse el projecte, però aquest no sols ha de durar quatre anys sinó molt més perquè no crec que cap partit arribe a tindre una majoria absoluta (ni de dretes ni d’esquerres). Hem d’aprendre a liderar col·lectivament un projecte.

–Dona i jove. Ha estat responsable, entre altres coses, de la Policia Local. Què ha aconseguit en un any?

Hi hem fet una bona volta. Hem fet un canvi de filosofia: d’una reactiva a una preventiva i comunitària, i hem treballat molt els recursos, els mitjans i la imatge que hauria de tindre la Policia.

–Ara que és responsable, entre d’altres, de Turisme, aquest és una prioritat per a l’Ajuntament?

És el motor econòmic de la ciutat i el principal generador d’ocupació. Hem de posar-lo en valor, sempre que siga un turisme sostenible i que genere ocupació de qualitat.

–Quines tres coses li agradaria aconseguir abans de les properes eleccions?

Tindre una taxa d’atur el més baixa possible; també que es consolide aquesta nova València que està renaixent, i, sobretot que s’oblide aquesta època de corrupció. És molt important que la hipoteca reputacional de la ciutat desaparega i que València es conega pel que és: una ciutat plena de potencialitats.

–Com a advocada, què va significar per a vosté el cas Nóos?

El cas més important que he portat. El vaig dur a soles i va ser un repte professional molt important. Al final va eixir bé i em van donar la raó.

–Pensava que podia aconseguir la meitat del que ja s’ha aconseguit?

Va haver-hi setmanes molt complicades en què pensava que el cas es tancaria, però la veritat sempre ix.

–Fou la primera pedra per a la caiguda de Rita Barberá?

Segur, sense cap dubte. I el cas Taula comença perquè Alfonso Grau dimiteix arran del cas Nóos, i, presumptament, s’emporta tots els estalvis que tenien en la caixa B per a pagar les eleccions municipals de 2015. Això és el que han contat els testimonis que han declarat.

–I durant 24 anys… per què els eixia gratis tot?

Hauria de fer-se un estudi sociològic. Crec que la gent no era conscient de tot el que es feia, i com que la conjuntura era favorable, la gent es va creure eixe model que plantejaven. Al final tan sols era un globus ple d’aire que quan es va punxar va fer molt de soroll…

–Tindrem més sorpreses més enllà del cas Taula?

Tal com estan les coses, que cada dia ix una cosa nova, no et diria que no… La propera setmana pot eixir-ne una altra sorpresa…

–El període de Rita no tornarà mai més o estem condemnats a repetir-lo?

Espere que no, perquè almenys la meua generació ha aprés molt. A mi, ni se m’acudiria que gent com jo repetira les mateixes errades.

–Perquè, Isabel Bonig no serà una Rita més xicoteta, no?

A mi em recorda Donald Trump, encara que a ella li agrada dir que és com la Thatcher… Li agrada mostrar una visió massa radical, i crec que guanyaria més amb una posició més de consens.

–El PSPV de la ciutat de València podrà arribar a ser un partit tranquil?

Va en l’essència de l’esquerra tindre debats, diferents projectes, discutir-los…, i això és també l’essència del Partit Socialista.

–I com definiria Ximo Puig?

Ximo és una persona honrada (és el seu principal valor), que té la Comunitat en el cap i sap el que vol fer, i és la persona més oberta i amb una ment més avançada que he conegut.

–Anirem a terceres eleccions?

Amb tota la sinceritat del món, no sé ni què respondre, perquè la cosa està molt embolicada.

–I es veu com la propera candidata a les eleccions municipals?

Queda molt… Per tal que el teu nom estiga al costat d’unes sigles que tenen 130 anys d’història, has de tindre les coses molt clares i saber si pots fer un bon treball i pots ser representant de tanta història i d’uns principis i un valors que han escrit i definit la història d’Espanya. Per tant, crec que ha de ser una persona que siga la número u, per això crec que cal ser prudents i quan arribe el moment ja ho decidirem entre tots.

Entrevista publicada al nº419 (octubre 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top