Tens 0 productes a la teua cistella
«Estar entre la mar i la muntanya té un potencial importantíssim»
«A Pedreguer, la vida cultural és pletòrica»
Pedreguer és un poble de la Marina Alta amb el qual SAÓ sempre ha tingut una molt bona relació; no debades el nostre primer director, Josep Antoni Comes, n’és fill. I com que havíem fet un Quadern sobre la comarca, res millor sinó entrevistar el seu alcalde, Sergi Ferrús. En arribar a l’ajuntament, i amb una puntualitat extrema, vam seure al voltant d’una taula redona i vam fer-li preguntes que ell anava contestant amb el convenciment que dóna creure’s el que fas. També, en alguns moments de la conversa, es notava que era mestre de llengües clàssiques, i més encara: cap d’estudis, la qual cosa pot aportar una serenitat i anàlisi abans d’adoptar una postura o una altra. Se’l veia a gust i satisfet de ser, a hores d’ara, l’alcalde de Pedreguer.
–Des de quan està en política?
–M’agrada dir que des que naixes estàs en política, com deia Aristòtil de l’animal polític. En política activa estic, dins de la política municipal, des de 2007, quan em vaig presentar a les eleccions en el número dos pel Bloc.
–Com acaba sent alcalde de Pedreguer?
–Perquè el plenari em va triar! [rialles] En el moment en què el col·lectiu em tria com a número u de la llista, em presente en 2011. En aquell moment, en l’oposició érem set regidors i el partit més votat era el PP amb sis regidors, i vam decidir fer un tripartit entre el PSOE, Compromís i un grup independent; pactàrem compartir alcaldia. Els primers dos anys vaig ser l’alcalde, i els altres dos anys el candidat del PSOE.
–En les últimes eleccions vau ser el partit més votat.
–Al 2015 vam traure majoria amb sis actes de regidors i ara governem en solitari.
–Quin creu que va ser l’èxit?
–Hi ha diferents factors: un és la conjuntura de 2015, quan a tot arreu Compromís puja prou en tots els àmbits. En el cas municipal hi ha un cas curiós, i és que els resultats autonòmics són més o menys els mateixos que en les municipals i en les estatals. Per això pensem que la nostra gestió en el govern anterior va influir molt en els resultats.
–Sis de tretze vol dir que no teniu la majoria absoluta. És fàcil governar?
–En alguns aspectes és més fàcil, i en altres és més complicat. Cal consensuar les coses per arribar a acords. En minoria veiem que, per la nostra forma de fer política i per com està constituïda l’oposició, no ens està resultant massa difícil arribar a acords.
–Hi ha dos regidors de la CUP. Com arriba la CUP a Pedreguer?
–Hauríem de preguntar a la població, perquè són els qui els han votat. I a la mateixa CUP també hauríem de preguntar com ha arribat ací. Crec que en tot el País Valencià tan sols hi ha dos pobles més on es van presentar, i a més en una candidatura on hi havia més partits. Pedreguer es caracteritza per ser una mica més nacionalista que la resta de la comarca, i fins i tot que el país.
–Podemos no hi ha arribat?
–Va arribar a fer alguna reunió, algun cercle, però res més.
–Ser docent ajuda en el dia a dia de la tasca municipal?
–La tasca de la docència ajuda en el sentit que has portat molts anys de relació amb diverses seccions d’edat (pares, mares, companys, alumnes…). També els 11 anys de cap d’estudis en un centre gran, com és l’IES Historiador Chabàs de Dénia, és com governar un xicotet poble. La socialització del docent ajuda bastant, perquè per a governar un poble has d’anar amb compte perquè hi ha moltíssimes sensibilitats.
–Parlem del poble: com definiria Pedreguer?
–Pedreguer és un poble molt actiu; de fet, es caracteritza per la participació. És fàcil de governar en el sentit que t’ajuda molt l’associacionisme del poble. Amb 7.400 habitants potser hi haja unes 55 associacions. I és un poble que acull molt.
–I una característica de Pedreguer respecte de la Marina Alta?
–Ací som més nacionalistes que la resta de la comarca. Potser s’assembla un poc a Pego en el sentit que som més peculiars i miren molt pel que és seu.
–Esteu entre la mar i la muntanya…
–I pensem que té un potencial importantíssim estar entre la mar i la muntanya. És un potencial que s’ha d’explotar. Estem en un lloc ideal per a atraure tant la gent que vol anar a la muntanya (som la porta de les valls) i per a la gent que li agrada la mar però no vol les incomoditats de la pressió que hi ha. Estem a 10 minuts del mar!
–Però el turisme arriba ací?
–Cada vegada més. A poc a poc, perquè tenim carències que hem d’anar solucionant. Una d’elles és l’allotjament, que no tenim places de pernoctació per a quedar-se. A la part de la muntanya tenim un sender homologat on tots els diumenges hi ha gent, i a més tenim encants que estem començant a posar en valor. El turisme sí que hi arriba, però no ho fa de la manera com voldríem, però estem treballant en això.
–La gent jove se’n va, o es queda ací?
–Pedreguer ha passat per diverses etapes. Fa molts anys ací hi havia molta marxa: no solament es quedaven els joves de nit, sinó que hi venien de fora. Ara ha reviscolat una mica amb locals que fan concerts tots els caps de setmana.
–I Pedreguer té possibilitats de futur per a la gent jove?
–La gent jove se’n va a estudiar la carrera, i quan acaba, la possibilitat que té de quedar-se ací és la mateixa que en qualsevol altre lloc. Pedreguer té futur per a la gent jove.
–De què viu la gent d’ací?
–Sobretot dels serveis. D’agricultura, en queda molt poca. La pansa i la marroquineria quedaren enrere, però encara hi ha una indústria prou activa amb empreses importants com poden ser Rolser, Masymas, Paco Martínez… Pel que fa a les dades d’ocupació, hem passat de 750 aturats en 2014 a 550; això significa un 11-12 % d’atur.
–D’aquella repoblació de ses Illes al segle XVII, roman encara alguna característica?
–A banda dels cognoms típics de ses Illes, queda alguna característica gastronòmica i el parlar. Vam encetar un agermanament amb un poble d’allà, Petra, que està a Mallorca, per intentar enfortir els lligams que tenim.
–A Pedreguer es viu en valencià?
–Sí. Pedreguer és un oasi comparat amb altres llocs. De fet, fins i tot hi ha queixes per part de residents europeus perquè tota la comunicació de l’Ajuntament es fa en valencià. Es viu en valencià més del que tal volta agradaria a alguns. Però passa que, com que la població estrangera no és només major, sinó que hi ha molta gent que ha nascut a Pedreguer, pots trobar-te que Steven o Mohamed parlen un valencià perfecte. Els pares no, els pares són més difícils.
–Els riuraus són més que un edifici?
–Patrimonialment és important que els riuraus siguen un edifici i que es mantinguen! A la comarca s’està fent la Ruta dels Riuraus, que inicialment aglutinava 12 pobles i ara se n’han sumat més. És interessantíssima perquè fomenta el turisme i difon el patrimoni.
–I si parlem de medi ambient, com esteu?
–Fa poc ens hem fet socis de Som Energia per a fomentar l’energia renovable, i som pioners en la recollida selectiva porta a porta. Ho vam encetar fa un parell d’anys. Al principi costa, has de fer una campanya de conscienciació amb la gent, però vam traure números fa poc i es nota pel que fa al reciclatge. Vam agafar idees del País Basc i de Mallorca.
–A més sembla que sou molt festers…
–A Pedreguer, una de les coses que atrau són les festes. Efectivament, som molts festers.
–Amb bous?
–A Pedreguer l’anomenen «la catedral dels bous». Va haver-hi una petició per part de les associacions animalistes perquè hi havia bou embolat i bou encaixonat, i el que es va fer és parlar tant amb l’associació taurina com l’animalista. Finalment, vam fer una consulta i va guanyar llevar el bou embolat però per poquets vots. A més, es va aprofitar per aplicar coses per la seguretat no sols dels animals sinó també de les persones. Amb l’associació taurina vam arribar a l’acord que bou encaixonat no, però sí poden fer bous cerrils, i hem adaptat el corral per a tindre’l d’una forma més segura. És un tema que crea tensió.
–Com teniu l’orgue de l’església?
–Eixe orgue va arribar fa vint anys perquè el va adquirir l’empresa Rolser, que té una fundació cultural. La fundació va decidir donar l’orgue al poble i la millor ubicació era l’església. A hores d’ara l’orgue és un gran dinamitzador: al mes d’octubre fem un festival internacional d’orgue amb grans intèrprets i s’ompli l’església.
–Com és la vida cultural de Pedreguer?
–Molt viva. Hi ha vegades que fins i tot es solapen els actes el mateix dia. Totes les setmanes hi ha teatre, concerts, presentacions…, que no sols programem des de l’Ajuntament, sinó també des de les associacions. A Pedreguer, la vida cultural és pletòrica!
–Què el desperta de nit?
–Depén. Hi ha nits que puc dormir d’una tirada, però cada vegada en són menys. Em desperta des d’una cosa que per a la gent pot semblar insignificant fins a una d’interés general.
–I què somia aconseguir per a Pedreguer?
–A banda que tothom n’estiga content, que és difícil d’aconseguir, m’agradaria que el centre de salut siga una realitat. És una fita fonamental. Les infraestructures són un altre aspecte, però no és competència nostra. És lamentable que una comarca de 200.000 habitants haja d’anar pagant peatge cada vegada que vol eixir del seu municipi i no poder accedir al transport públic com és un tren.
–Quin és el seu racó favorit del terme?
–Quan ve gent de fora sempre els porte a dos llocs: un és el mirador de la capella, on tens una vista esplèndida de tot el que és la comarca. I més alt encara és el mont de Pedreguer, anant cap a Gata, el Mirador de Mirabarques, des d’on hi ha una panoràmica excel·lent. Si fera molta calor, per a estar fresquets, vos portaria a la cova del Comte i de pas veuríeu els gravats rupestres.
