La revista degana en valencià

Vicent Grimalt: «La Marina Alta és un país dins del País Valencià»

«Espere que la Generalitat rescate la sanitat de la Marina»

«Amb un turisme descontrolat podem arribar a matar la gallina dels ous d’or»

Feia molta calor, però havíem quedat amb l’alcalde de Dénia, amb Vicent Grimalt. I ens en vam anar cap allà, en concret a la Casa de Cultura, que és on havíem quedat. Després de les salutacions, vam entrar en una aula on l’aparell d’aire condicionat ens va ajudar, i molt, a fer més agradable l’entrevista. L’alcalde és un home gran i alt. Portava una motxilla també gran. No sabem si va molt a la platja, però la seua pell presentava un color envejable. Ja a taula, vam començar a fer-li preguntes i ell responia amb rapidesa: les seues paraules semblaven preparades per a llançar les seues idees. S’ajudava molt no ja de les mans, sinó dels braços i de la mirada, que arranca d’un blau quasi marí. Al final et queda la sensació que Vicent té un cert orgullet de ser l’alcalde de Dénia, la capital del país més bonic del món.

 

Com definiria la Marina Alta?

Com un país dins del País Valencià. La Marina Alta és una zona molt peculiar on juga molt l’orografia: molta muntanya i una costa espectacular on hi ha tant roca com arena.

 

Quins són els trets definitoris que diferencien la Marina Alta de la Baixa?

Trobe que un factor molt important és la climatologia. Aquesta és una comarca en la qual sempre ha plogut moltíssim, i això comporta que tingues unes valls, quatre en concret, que són espectaculars. Molta gent que no és de la comarca no les coneix i no sap el que es perd.

 

I a banda de la climatologia, les senyes d’identitat són diferents?

A voltes pots pensar que és el mateix que ha passat als Pirineus i a la Vall d’Aran. Aquesta és una zona que s’ha mantingut molt tancada, i encara que hi ha hagut influències –sobretot en la costa, de gent d’altres regions i altres països– sempre s’ha mantingut molt la gent en els pobles. Això ha comportat que les tradicions i la llengua encara es conserven intactes. Possiblement, en altres llocs que han tingut immigració s’ha anat perdent, però ací s’ha respectat moltíssim.

 

–De fet, crida l’atenció que amb una gran quantitat de persones d’altres nacionalitats el valencià estiga tan viu!

–Trobe que és un fet que haurien d’estudiar els sociòlegs: per què s’ha mantingut ací tan bé el valencià. Tal volta a les ciutats més grans amb més influència estrangera es deu haver perdut més, però molt poc. En la zona de la muntanya, de l’interior, és manté moltíssim. A Dénia s’ha conservat molt bé, i això que històricament ha sigut un poble on la burgesia valenciana venia a estiuar, però no hi ha hagut una imposició del castellà com en altres llocs. Ací es continua parlant molt el valencià.

 

–La relació entre costa i muntanya existeix?

–Pense que hi ha molta relació. Per exemple, històricament tota la gent de l’interior de la comarca venia a Dénia a vendre els seus productes, o bé per a vendre’ls al mercat o bé per a embarcar, quan era l’època de la pansa. Eixa relació sempre ha existit, i la gent de la comarca es meneja molt. Encara que siguem 33 pobles, de Dénia al més allunyat que és Castell de Castells, tampoc estem tan lluny quant a distància en quilòmetres.

 

–Parlem de problemes del territori: s’aconseguirà que l’hospital comarcal siga de gestió pública?

–Jo estic convençut que sí, el que passa és que no és fàcil. Sempre, des del primer moment que va prendre possessió el Govern del Botànic, sempre ha dit que faran tots els possibles perquè torne la sanitat pública a l’Hospital de la Marina. Però amb totes les garanties jurídiques! No se la poden jugar fent una reversió de forma brusca, en unes empreses que tots sabem els recursos que tenen per a anar-se’n als tribunals i al final que els coste més que fer-ne un de nou.

 

–Però està més clar la fi del model Alzira que el de Marina Salud…

–Clar, perquè hi ha diferències. En primer lloc, la gestió no és la mateixa a Alzira que ací, encara que siga la mateixa empresa la que el gestiona. A Alzira no hi havia un hospital abans, no saben què era tindre una sanitat pública. A Dénia abans teníem La Pedrera, que era un hospital menut però amb un tracte, una professionalitat i una involucració del personal envejable. De sobte, tu canvies a una gestió privada, canvien els professionals i rebaixen la qualitat. En segon lloc, a Alzira s’acaba la concessió en 2018 i en Marina Salud s’acaba en 2024. Per tant, la Generalitat no haurà de rescatar la sanitat de la Ribera, però espere que la d’ací sí. I per les notícies que tinc, ja estan treballant molt en això, entre altres coses perquè els gestors d’ací han incomplit molt del que hi havia en el contracte inicial.

 

–Un altre problema: podrem passar per l’AP-7 sense pagar?

–La Consellera d’Infraestructures ens va dir que està clar que en 2019 s’acaba la concessió, però no tenen clar que el Ministeri de Foment la faça gratuïta…

 

–Diuen que abans que finalitze la legislatura tindreu el tren de via estreta…

–Sí, de fet ja hi estan treballant. Han començat per Teulada, i el compromís és que al primer trimestre de 2019 estarà acabat. Damunt, hem aconseguit que tot el tren que entra dins del nucli urbà, des del principi del Montgó fins a l’estació, passe a ser tramvia. Això és una notícia magnífica.

 

–Per cert, a la comarca es nota el canvi de govern a la Generalitat?

–S’ha notat, i molt. Dins de les limitacions pressupostàries que tenen, es nota molt.

 

–Com estan els serveis a les persones?

–Com que la comarca és com és, tenim dues mancomunitats: la cultural que és la MACMA i la social que és la MASMA. Aquesta darrera aglutina tots els pobles que no tenen en el seu ajuntament un departament de Benestar Social. Nosaltres, per exemple, no estem en la MASMA, perquè tenim una estructura de benestar social important, i funciona molt bé.

 

–En altres zones hi ha mancomunitats globals de serveis, no de cultura, de serveis socials…

–És un pas que ens falta fer en la comarca. Hi ha alguns grups de pobles que sí que ho tenen; s’han agrupat per necessitat. Però no tenim una cultura de mancomunitat com puga haver-hi a les comarques centrals com la Vall d’Albaida.

 

–Hi ha una coordinació entre alcaldes i alcaldesses de la comarca? És possible crear fronts comuns en la comarca?

–S’han creat fronts comuns quan hi ha hagut un problema comú i no tenim més remei que unir-nos per poder aconseguir alguna cosa. Per exemple, en el tema de la sanitat i en la reivindicació històrica del Tren de la Costa hem estat molt units per fer un front comú. Jo, com a alcalde de Dénia, ajudaré i faré el que faça falta pel bé de la comarca. Nosaltres tenim un projecte que és el de la Ciutat Creativa Gastronòmica de la UNESCO, i és un projecte comarcal, molt més important per a la comarca del que la gent s’imagina.

 

–Ja que parla de gastronomia, la gamba és alguna cosa més que un animal?

–La gamba és un símbol que s’ha creat i que ens ha donat un prestigi i un nom que ens posa en el mapa. Qui no coneix la gamba de Dénia?

 

–El turisme pot arribar a convertir-se en un problema?

–Si no es gestiona bé, sí. Podem arribar a matar la gallina dels ous d’or. De fet, a Dénia no seria la primera vegada que es mor la gallina: ens va passar en el joguet, en la pansa i en la construcció. A aquesta última l’hauríem d’haver matat abans.

 

–Teniu algun pla a escala comarcal?

–No tenim pla comarcal. La sort que tenim a Dénia és que la gran majoria del turisme és de segona residència; eixe turisme ja és fix. A més, tenim poques places hoteleres: 2.500. La resta són els apartaments. I tenim més amarratges que places d’hotels!

 

–Com compaginem el turisme amb la sostenibilitat ambiental?

–No és fàcil, perquè va molt per modes. Per exemple, l’any passat es va posar de moda la Cova Tallada. La Cova Tallada ha estat ací tota la vida, però de sobte el turisme actiu es posa de moda. S’han d’aplicar unes mesures correctores, dins de les teues possibilitats, perquè no podem impedir que una persona vinga de València amb la piragua i vaja remant fins a la Cova Tallada. Simplement és conscienciar la gent amb una educació ambiental: tu pots anar allí, però no pots anar i deixar-te el pot de cervesa o la bossa de l’entrepà. Aquest estiu hi haurà control, i ha sigut a proposta de les pròpies empreses de caiac: les sis empreses s’han autoregulat i uns dies hi aniran unes o altres.

 

–Aquesta comarca és de les poques que té un port important també de viatgers. Això és bo?

–És bo perquè estàs posat en el mapa, perquè Dénia es coneix perquè hi ha unes línies que van a les Balears. És bo perquè crea llocs de feina, també ha canviat la fisonomia del port i s’ha donat una vida a tota eixa zona.

 

–Té un retorn per al poble?

–Té un retorn pel que fa als empleats, a la gent. Sí que és cert que la majoria de la gent ve en barca i se’n va.

 

–El port de Gandia pot representar un perill?

–És una competència quant a empreses, i elles sabran com han d’actuar. Nosaltres en això ja no entrem.

 

–A més d’alcalde de Dénia és el president de la MACMA. Quin paper fa a la comarca?

–Crec que cada vegada la MACMA està tenint més protagonisme perquè s’estan fent projectes culturals que estan unint la comarca. Són projectes que, més que beneficiar els pobles grans, afavoreixen els xicotets.

 

–Com definiria la producció cultural a la comarca?

–Trobe molta gent de comarques veïnes que vénen i diuen que la programació cultural que tenim ací no està a les seues comarques. A més, tenim molts escriptors, artistes, músics… Tal volta siga per les muntanyes i la mar! [rialles] El poble que més músics professionals té per metre quadrat és Pego! I això és un caldo de cultiu per al sorgiment de molts grups de música.

 

–Per cert, els riuraus són més que una construcció per a aquesta comarca, veritat?

–Clar! El riurau és l’emblema de l’època de la pansa. Per sort, encara en queda algun de gran, que eren els dels senyorets, i hi ha moltes cases de camp que encara tenen el riurau com una part fonamental de la seua casa. Mireu a Jesús Pobre el profit que n’estan traient!

 

–Teòricament, com a alcalde de Dénia li queden, de moment, dos anys. Què li agradaria fer realitat?

–Acabar tot el programa electoral, que ens queda molt poquet. Vam fer el Pacte del Castell amb Compromís i estem a punt d’aconseguir-ho tot.

 

–Si haguera de triar un racó del poble i un altre de la comarca, quins serien?

–Un dels llocs que més m’agrada de la comarca és la Vall de Laguar; és una passada! Del poble em quedaria amb qualsevol lloc de les Rotes. Les Rotes m’encisen.

 

Entrevista publicada al nº 428 (juliol/agost 2017, dedicat a La Marina Alta). Ací pots aconseguir un exemplar. 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top