La revista degana en valencià

Epidèmies, lepra i el pare Damià de Molokai

10/06/2021

En només un any de pandèmia hem pogut observar els colps anímics que han pogut representar les pèrdues humanes, afectives, econòmiques o laborals. I si això ha esdevingut amb uns matalassos de seguretat[1] com mai no havia tingut la humanitat,  ¿què passaria segles enrere, quan tot això era ni tan sols imaginable? Sumits en aquest maremàgnum, se’ns fa difícil poder entendre com seria en el passat una situació en què, a l’impacte de la pèrdua de la salut i la mort dels éssers estimats, se sumava el psicològic, fruit del domini de la ignorància, la superstició i l’angoixa de mirar a un futur que potser augurava noves i imprevisibles desgràcies.

Tot açò ve a compte perquè el dia 15 d’abril se celebra a Hawaii Sant Damià de Molokai,[2] patró dels leprosos i del mateix arxipèlag; un missioner catòlic belga, flamenc, de l’orde dels Sagrats Cors[3] (de Jesús i de Maria), que va anar a Molokai (una illa de Hawaii) per curar els afectats per un mal tan espantós com la lepra (ara, malaltia de Hansen o hanseniasi).

Ens horripila pensar què podria haver significat una malaltia com eixa en temps pretèrits,[4] quan la no-mort immediata del leprós o mesell[5] pagava el preu d’una vida truncada per la deformitat, el rebuig social, la decadència i la solitud més abjecta; unes temences que fins i tot es projectaven al més enllà, per si fins i tot al cel haurien de marginar-se junt als qui arrossegaven les marques indelebles de la desfiguració.

De fet, si hi ha hagut malalties amb una càrrega psicològica i social especialment intenses al llarg de la història de la humanitat, la lepra n’ha sigut una. Fins al punt que és la malaltia més esmentada a la Bíblia: des de les lleis mosaiques relatives als leprosos[6] i al seu aïllament[7] fins als miracles de Jesús, que cura especialment leprosos.[8] Potser molts dels casos de lepra podrien ser altres afeccions cutànies, micològiques o bacterianes, sí, però alguna cosa tenia eixa malaltia per obsessionar tants autors de la Bíblia, que l’anomenaven tsara’, una paraula hebrea l’arrel semítica de la qual està relacionada significativament amb ‘impuresa’, ‘brutícia’.[9]

La lepra és una malaltia desagradable, cruel, que afecta l’aspecte dels malalts, als quals deforma en causar-los la degradació de parts del seu cos: del nas, les orelles, els dits. Pareix certament una maledicció divina, i no respectava ni les classes més altes de la societat.[10] Causada pel bacteri Mycobacterium leprae o bacil de Hansen, no és una malaltia aguda capaç de causar la mort en poc temps; és més aïna lenta i tenaç, i difícil de curar fins a èpoques molt recents[11] a causa de l’especial coberta lipídica d’aquests bacteris[12] tan resistents als fàrmacs tradicionals.

A l’arxipèlag de Hawaii, on la lepra va arribar de la mà de l’home blanc juntament amb la grip o la sífilis, les autoritats van optar per enviar els leprosos a una de les illes, Molokai.  En arribar-hi el missioner flamenc Jozef de Veuster, ara conegut com Pare Damià, ell mateix conta la impressió terrible que li va produir l’acumulació i abandonament dels malalts, la pudor insuportable de les nafres que envaïa el poble, la falta de flors, la lletgesa del lloc…[13] Però es convertí en un pare autèntic d’aquella pobra gent, i es va dedicar en cos i ànima a acompanyar-los, a donar-los suport anímic, ja que era ben poc el que es podia fer mèdicament parlant (ai, la coberta lipídica!). Finalment, ell mateix va contraure la malaltia, a resultes de la qual va morir el 15 d’abril de 1889 als quaranta nou anys, després de quatre de sofriments, però empàticament feliç d’acompanyar els seus malalts fins a la mort. No era, doncs, un sant taumatúrgic de miracles i de prodigis[14], sinó un personatge de carn i ossos bolcat a ajudar els malalts més necessitats.

El Pare Damià va suscitar admiració pertot arreu en la seua època. Escriptors i intel·lectuals de la talla de Lev Tolstoi, Gandhi o Robert L. Stevenson van lloar públicament la seua figura. Protestants, ateus, ortodoxos, van admirar el seu sacrifici personal i la seua dedicació a un sector social maleït, a uns malalts discriminats des de l’inici de la Història.

L’estat de Hawaii el va reconéixer com a representant en erigir la seua estàtua al Congrés dels Estat Units, i l’estat belga el va considerar el seu heroi més important de tots els temps. Malgrat aquest extraordinari reconeixement universal a les seues virtuts, el procés de beatificació no va ser ràpid. L’Església catòlica el va nomenar beat tan sols en 1995, més d’un segle després de la seua mort, i finalment va ser declarat sant de l’Església catòlica en 2009 (festivitat el 10 de maig) i patró dels leprosos i marginats, incloent-hi els malalts de la SIDA, una pandèmia que s’ha cobrat més de trenta milions de morts i que encara no ha sigut eradicada[15] tot i que, en part, frenada.

Tot això recordarem el dia 15 d’aquest mes d’abril, enmig de la pandèmia. Perquè sí: convé recordar i honorar els qui fan i han fet tant per nosaltres des del punt de vista mèdic com psicològic i social; ara i al llarg de la Història.

[1]Tot i els estralls patits, hem pogut comprovar que a gran part del món hi ha una xarxa medicosanitària, alimentària, comunicativa i infraestructural que, encara que millorables, han mostrat una solvència digna de respecte i consideració. I uns mecanismes de protecció social que, malgrat que a Espanya no estan a l’altura exigible, són un matalàs assistencial com mai s’havia tingut en la història de la humanitat.

[2]https://ca.wikipedia.org/wiki/Dami%C3%A0_de_Molokai

[3]https://youtu.be/234Mxly5SpE

[4]I fins i tot relativament recents, com es pot llegir a les obres de l’escriptor alacantí Gabriel Miró: Del vivir. Apuntes de parajes leprosos (1918) [https://youtu.be/qObAakZA6ng] i El obispo leproso (1925).

[5]Un dels contes del llibre de Leandre Iborra Les mars perdudes (2014, Ed. Pagès; Premi Literari 7 Lletres) està dedicat a un leprós o mesell, un mariner que contrau la lepra i es reclou, fora del poble, en un barranc que posteriorment va donar nom a la partida del Mesell: https://youtu.be/lPPDBuqqAH4.

[6]La lepra i els leprosos s’esmenten 55 voltes a la Bíblia. El Levític dedica tot el capítol 13 (59 versets) a parlar-ne: detecció, diagnòstic, errors possibles en la caracterització, confinament, roba dels malalts…; i fins i tot la purificació de qui havia superat la malaltia (o allò que s’havia diagnosticat com a tal). També se’n fan ressò llibres bíblics com Nombres (Nm 12,10-15); 2 Re 5,1-3; 2 Cr 26,19-20; i en el Nou Testament Mt 8,2-4, Mc 1,40-45 i Lc 16,20 quan conta la paràbola del ric i el pobre Llàtzer (<Eliezer); d’eixe referent prové el nom medieval italià dels leprosos, lazari;  i dels llocs (llatzaret) on se’ls recloïa (i als afectats de malalties infectocontagioses). En derivarien topònims com el barri valencià de Natzaret, el Lazzaretto de Venècia (Vecchio i Nuovo), l’illa Llatzeret de Maó (Menorca) o el Lazzaretto di Milan, impulsat el 1580 pel cardenal (sant) Carlo Borromeo (Saó 431, novembre 2017) per acollir els malalts de l’epidèmia de pesta.

[7]La Vall dels Leprosos, de la pel·lícula Ben Hur: https://www.youtube.com/watch?v=at0yN2HBrt8&ab_channel=Movieclips

[8]Mateu 8, 2-3; Lluc 17, 11-19. En la pel·lícula Ben Hur (1959) es recrea la curació miraculosa de la mare i la germana del protagonista, leproses:  https://www.youtube.com/watch?v=HFoYe2NaXBU&ab_channel=RichardTheImaginator

[9]Per això Jesús sovint deia als leprosos que curava que quedaven «purs/nets» (Mt 8,3; Lc 5, 12-13).

[10]Entre els personatges relativament famosos, van patir la lepra reis com Balduí IV de Jerusalem (s. XII), el pare del rei d’Escòcia Robert I the Bruce (s. XIV) o el general arameu Naaman (2 Re 5,1-14; c. s IX aC).

[11]Continuava considerant-se incurable fins i tot durant l’època dels grans avanços mèdics dels segles xix i primera meitat del xx,  quan ja existien vacunes i remeis per a tants altres flagells de la humanitat.

[12]Com el seu parent, el Mycobacterium tuberculosis, el bacil de Koch, causant de la tisi o tuberculosi.

[13]Molokai, la isla maldita (1959) va ser una pel·lícula amb exteriors rodats al migjorn valencià [https://youtu.be/6o3yj62POAc], a la Marina Baixa (l’illa de Benidorm i la serra Gelada apareixen al fons de les primeres escenes) i als palmerars del Baix Vinalopó. https://www.youtube.com/watch?v=gsgU4240hjI&ab_channel=cinereligioso

[14]Com tant abunden, provinents de les primeres fases del cristianisme, no sempre de clara separació entre història i llegenda: sant Roc, sant Santa Apolònia, els Sants Metges Cosme i Damià, santa Àgata, sant Blai, etc.

[15]Afortunadament, la lepra està en vies d’eradicació gràcies a la detecció precoç i als tractaments adequats, fins i tot dirigits a distància, als sanitaris implicats, des de centres com el de l’antiga leproseria de Fontilles (a la Vall de Laguar, a la Marina Alta, al País Valencià), un centre de referència mundial en el tractament de la lepra i que mereixerà un pròxim article.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top