Era de la postveritat o era de la desinformació?

El centre comercial Bonaire d’Aldaia va ser objecte d’una notícia falsa que informava de centenars de víctimes sota l’aigua de l’aparcament, tot i que la gran majoria de cotxes estaven aparcats en superfície (29-10-2024). Foto cedida al periòdic El Faro de Ceuta.

Postveritat no és només mentida. Pot ser una mentida assumida com a veritat o fins i tot una mentida assumida com a mentida, però reforçada com a creença. Va ser paraula de l’any 2016 del diccionari Oxford, quan es produeix el Brèxit i Trump guanya les primeres eleccions. Reflecteix una situació on els fets objectius són menys influents que les emocions o les creences personals a l’hora de modelar l’opinió pública.

Desinformació és l’abundància d’informació falsa o manipulada, difosa deliberadament per tal de confondre, manipular o influir. Per aquest excés, alguns parlen d’infoxicació. Hi ha tantes menes de desinformació que és convenient classificar-les per poder criticar-les. En un article recent ja distingíem entre negacionisme, anticiència, conspiranoies i pseudociència. https://revistasao.cat/classificant-les-falsedats-o-idees-no-basades-en-evidencies-cientifiques/. Tot i això, no exhaureixen tot l’espectre, al qual hauríem d’afegir les fake news (notícies falses). Exemples d’aquestes en són: beure aigua amb llimona cura el càncer; notícies falses sobre candidats en eleccions per desprestigiar-los; si no reenvies aquest missatge, el teu mòbil serà hackejat; vídeos manipulats en què algú sembla dir coses que mai va dir (deepfake); aquest virus esborrarà tot el teu disc dur, etc. Les notícies falses poden semblar inofensives, però algunes tenen conseqüències greus, des de decisions mèdiques errònies fins a conflictes socials o polítics. La desinformació usa llenguatge emocional o alarmista, no cita fonts fiables, es comparteix massivament i sense verificació i promet resultats miraculosos o revelar «secrets ocults».

Per què es difon tant ara? L’expansió de l’accés a Internet i l’omnipresència de les xarxes socials han permés que la informació (i la desinformació) es difonga ràpidament i arribe a una audiència global. Aquestes xarxes socials i llocs web utilitzen algoritmes per a recomanar contingut basat en els interessos dels usuaris. Això pot crear bombolles d’informació i cambres de ressò, on les persones són exposades repetidament a creences i teories similars que reforcen les seues idees preconcebudes.

D’altra banda, durant períodes de crisis econòmiques, pandèmies, desastres naturals o inestabilitat política, les persones busquen explicacions per a esdeveniments que semblen inexplicables o fora del control. I, com que la desconfiança en les institucions governamentals, científiques i mèdiques ha augmentat en alguns sectors de la societat, s’hi busquen explicacions alternatives i teories de conspiració.

Alguns influencers, celebritats i polítics promouen activament aquesta desconfiança amb conspiracions i creences pseudocientífiques com a eines per a crear polarització política, atacar els oponents i promoure les seues agendes polítiques.

Aprofiten factors com les emocions (és més fàcil acceptar explicacions simples i emocionals que no pas analitzar dades complexes) i els biaixos cognitius, com el de confirmació (les persones tendeixen a buscar informació que confirme les seues creences preexistents). Així, es connecta la desinformació amb la postveritat. Les conspiranoies poden proporcionar una sensació de control i d’explicació en un món complex i incert. L’atractiu de saber la veritat oculta pot ser especialment fort per a aquells que se senten marginats o exclosos.

En resum, si ens fixem en l’actitud de les persones davant la veritat i com prioritzen creences sobre fets, hauríem de dir-ne era de la postveritat. Si ho fem al sistema de producció i circulació de mentides i com afecten l’esfera pública, fora millor era de la desinformació. La veritat és que l’era de la desinformació alimenta l’era de la postveritat. Vivim en un moment en què la manipulació informativa (desinformació) s’aprofita d’una societat predisposada a acceptar missatges que en reforcen les creences emocionals (postveritat). Si cal triar-ne un com a concepte paraigua, era de la desinformació abasta més factors estructurals, tecnològics i geopolítics. Si es vol capturar l’esperit cultural del nostre temps, era de la postveritat és més precís.

Imatge falsa de la detenció de Donald Trump, creada pel programari d’IA generativa Midjourney. Domini públic:

Revista número 516, pàgs. 12-13. Setembre 2025.