Tens 0 productes a la teua cistella
Fernando Sapiña. Professor de Química a la Universitat de València, investigador i divulgador
John Keats va morir de tuberculosi als 25 anys, com Emily Brönte (30), Anne Brönte (29), Amadeo Modigliani (35), Katherine Mansfield (34), Franz Kafka (40) o Vivien Leigh (53). Són uns pocs noms que ens donen una idea de l’enorme càrrega que ha comportat aquesta malaltia al llarg de la història. Hui, aproximadament un terç de la població mundial està infectada per la tuberculosi, encara que no desenvolupe la malaltia; cada any hi ha 9 milions de nous casos i moren 1,5 milions de persones. Iñaki Comas és un dels experts mundials en la genòmica del bacteri que provoca esta malaltia.
–Et formares ací, a València.
–Sí, vaig fer el doctorat a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, analitzant processos evolutius que afecten els genomes de bacteris. En acabar la tesi, vaig fer una estada al Medical Research Council de Londres. En aquell moment s’estaven desenvolupant les noves tecnologies de seqüenciació de genomes i em varen oferir treballar en l’estudi de la diversitat global del bacteri responsable de la tuberculosi analitzant mostres d’unes trenta soques de tot el món.
–En aquell moment, tot estava per fer.
–Sí, ens arribaven les dades, però haguérem de desenvolupar les eines per poder extraure la informació útil dels genomes. Els resultats foren molt interessants: fins a eixe moment es pensava que hi havia molts poques variacions entre els genomes de les diverses soques, però observàrem que no, que hi havia moltes més diferències, la qual cosa ens ha permés determinar, per exemple, la dinàmica de les diverses soques al llarg del temps, o determinar que, a diferència de la grip, la tuberculosi no tracta d’evadir el nostre sistema immune…
Ell no ho diu, però aquests resultats han redefinit per complet el nostre coneixement sobre la tuberculosi, han generat nous paradigmes sobre les malalties infeccioses i han obert noves perspectives a l’hora de desenvolupar vacunes per a aquesta malaltia.
–I després, tornares a València.
–Em donaren una beca Marie Curie fa uns tres anys, i m’incorporí a FISABIO-Salut Pública. Fa un any vaig obtindre un contracte Ramón y Cajal i, poc després, guanyí un concurs per una plaça de científic titular del CSIC. En uns mesos m’incorporaré a l’Institut de Biomedicina de València.
–Has començat a desenvolupar fa poc el projecte «Integrant la genòmica, l’epidemiologia i l’evolució per accelerar l’eradicació de la tuberculosi».
–El meu projecte es centra en l’aplicació de les tecnologies de seqüenciació massiva per entendre l’epidemiologia i la transmissió d’aquesta malaltia. Pretenem seqüenciar els genomes dels bacteris que provoquen tots els casos de tuberculosi a la Comunitat Valenciana, entre 300 i 400 per any, durant cinc anys. L’anàlisi inicial dels genomes individuals ens informarà de les resistències als antibiòtics, així com dels contagis. I, finalment, farem un estudi de la dinàmica poblacional durant aquests cinc anys: obtindrem una foto d’alta resolució de la tuberculosi en el nostre entorn per tractar d’entendre quines són les característiques biològiques dels bacteris, dels hostes i de l’ambient que fan que algunes persones la desenvolupen.
–La informació sobre resistències i contagis té un valor clínic indubtable.
–Bé, el nostre projecte es basa en una col·laboració de benefici mutu entre el nostre laboratori i el sistema sanitari: els hospitals i la DG de Salut Pública ens proporcionen les mostres i la informació epidemiològica dels pacients, i els nostres resultats s’integraran al sistema d’informació sanitària perquè els epidemiòlegs i els microbiòlegs clínics puguen emprar-la per al tractament i control de la tuberculosi. Un aspecte important és que pretenem desenvolupar un mètode per a enriquir la mostra biològica, normalment un esput, en el bacteri, la qual cosa ens permetrà tindre la informació rellevant en pocs dies, mentre que ara hem d’esperar un mes per poder abordar la seqüenciació amb garanties d’èxit.
–La part de transferència a països en vies de desenvolupament m’ha semblat fantàstica…
–El centre de Londres on vaig fer l’estada ja ha tingut èxit en la transferència de la tecnologia a Ghana i Etiòpia. Per eixa raó, vaig considerar interessant incloure-la en el meu projecte. La idea és participar amb ells en xicotets projectes complementaris amb els quals, a mitjà termini, s’apoderen i tinguen els recursos materials i humans per poder analitzar les mostres dels seus casos de tuberculosi. Nosaltres iniciarem aquestes col·laboracions amb Moçambic i Mèxic.
Vaig eixir del Fisabio: era un dia molt lluminós i vaig mirar, els uns enfront dels altres, al llarg de l’avinguda dels Tarongers, a l’altra banda de l’enorme rotonda, els edificis de les dues universitats públiques de la ciutat de València, tan properes i, alhora, tan llunyanes…
Integrating genomics, epidemiology and evolution to accelerate tuberculosis eradication (TB-ACCELERATE )
Iñaki Comas, IBV-CSIC
ERC-2014-StG – 638553
Article publicat al nº 413, corresponent a març de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar
