Tens 0 productes a la teua cistella
La situació política, a les comunitats autònomes i al govern de l’Estat, és d’una tensió extrema. Quan creus que ja ho has vist tot, sempre apareix un nou insult, una nova forma d’atacar l’adversari. El que puga fer, que faça; i estan fent. La tensió entre els polítics s’ha traslladat a la ciutadania i els mitjans de comunicació estan també dins d’aquesta carrera absurda fins a l’infinit amb l’objectiu, tal vegada l’únic, de tirar les persones que ocupen el poder i asseure’s ells i elles als escons del poder. Després ja es pagaran tots els serveis prestats per a aconseguir l’objectiu.
Eixa tensió s’ha traslladat, i de quina manera, al conjunt de la societat per tal d’eliminar tots els colors i deixar solament el blanc o el negre, com si fora un joc de dames molt agressiu. De fet, alguns personatges públics s’han convertit en el centre de la diana dels atacs de moltes persones que repeteixen un discurs aprés i que, sembla, desconeixen una part important de la realitat. La paraula, la reflexió, el debat entre les persones, han desaparegut per deixar pas a les extravagàncies, a l’agressivitat i a les tensions permanents.
Aquesta situació, aquesta polarització, està provocant –i es pot veure en el resultat de les darreres eleccions autonòmiques convocades a Extremadura i Aragó– una pujada de la dreta extrema, que sembla la guanyadora imparable de les tensions provocades. No ho han fet on han pogut governar, o han abandonat els càrrecs, malgrat que la seua ideologia és la que està comprant el Partit Popular i, per tant, la que s’aplica.
Ara, des de fa unes setmanes, s’estan produint moviments en el sector ideològic a l’esquerra del PSOE que ens recorden el Front Popular que va guanyar les eleccions fa ja unes quantes dècades i que el poder econòmic i la dreta espanyola no van poder suportar, amb el resultat conegut. Repetir la història no és bo, però oblidar-la, tampoc. La pregunta és si la societat i alguns partits polítics seran capaços d’inventar i aplicar noves estratègies, o si veurem passar per la porta de casa la dreta extrema arrossegant les llibertats que tant han costat d’aconseguir.
És per això que, parlant tant de cordó sanitari, la pregunta que ja ningú, quasi ningú, s’atreveix a plantejar és: què passaria si els dos grans partits –de moment, PP i PSOE– pactaren uns mínim i els atacs es convertiren en debats serens, en acords… Què passaria si ara el partit socialista els deixara uns quants vots per a la investidura de la presidenta i el president d’Extremadura i Aragó? Això no pot ser, és una barbaritat! La pregunta és, per què? Seria una forma real de conéixer el veritable programa del PP? Seria una forma de desactivar la dreta extrema? Seria un autèntic cordó sanitari a l’agressió permanent?
També es pot mantindre l’espiral actual de gresca i demà superar el que ja semblava insuperable. Podem esperar el següent enfrontament al Parlament i que la dreta extrema acabe governant, de facto, a tot el país. Això o fer alguna cosa. O, com a mínim, explorar altres camins que vagen més enllà de dinàmica actual. Fem-hi un pensament.
Revista Saó Núm.521, pàg.7. Febrer 2026.
