«És que la vida sense l’amor és possible?»

Aquestes no són les paraules d’un bisbe o d’una religiosa. Són les sàvies i assenyades paraules de l’igualadí Jordi Savall (Vilaweb, 5 de febrer de 2023).

El director de la Capella Reial, Hespèrion XXI i Le Concert des Nations, ve a dir-nos que la vida només té sentit des de l’amor. I és que, com va dir fa uns anys (també en una entrevista) l’actor andorrà Marc Cartes, «l’amor mou el món i el pot salvar».

Només així s’explica l’actitud d’un home major que es trobava al centre de salut perquè l’havia de visitar el metge. A les dotze, després de mitja hora esperant a entrar al despatx del cardiòleg, aquell home va dir a la infermera que havia de marxar perquè a la una, cada dia, donava el dinar a la seua esposa, que tenia alzheimer i que vivia amb ell en una residència. La infermera li digué que esperara un moment, que el metge no tardaria a visitar-lo i que, a més, si arribava tard, com que la seua esposa ja no el coneixia per l’alzheimer, no s’hauria de preocupar, i que algú de la residència ja li donaria el dinar. L’home li contestà que era veritat que la seua esposa ja no el coneixia, però que ell sí que la coneixia a ella, que era la mateixa dona amb la qual s’havia casat feia seixanta anys i no volia deixar de fer el que feia cada dia: donar-li el dinar. I l’home se n’anà a la residència. Com deia Ramon Llull, «cap cosa (cap persona) no pot ser estimada si no és coneguda».

L’home que cada dia donava el dinar a la seua esposa podia haver fet seues les paraules de Jordi Savall: «És que la vida sense l’amor és possible?». Amb el gest ple d’afecte per la seua muller, l’home donava també la raó a allò que «morir no és deixar de viure sinó deixar d’estimar».

Jordi Savall, que en aquella entrevista afirmava que «un envelleix quan perd la il·lusió, i jo la il·lusió la tinc cent per cent», deia també que és «una persona que necessita estimar». I ho explicava així: «L’amor ve d’una dimensió interior molt profunda. Però a vegades passa que al cap de molts anys aquesta connexió es deteriora, i continues, perquè tens un compromís, perquè hi ha estima». I hi afegia encara: «L’equilibri que trobes a la vida depèn del fet que estimis les persones que hi ha al teu costat i que estimis el que fas».

L’escriptora xilena Isabel Allende, que va tenir la seua filla Paula un any en coma, deia que durant aquell temps havia aprés d’ella el millor que li podia haver ensenyat: que «és més important estimar que ser estimat», i també que «només tens el que dones». Per això, com més estimem més feliços som, ja que sempre rebem el que donem. Com un bumerang. I és que «la vida sense l’amor és possible?».

Revista número 497. Desembre 2023.