Escac a la democràcia

El jutge valencià Joaquim Bosch en un recent llibre, amb el títol esmentat, que s’ha convertit en un èxit, entre altres qüestions, ens alerta sobre el perill real d’una involució política a Espanya. Es tracta d’un text dins el qual podem trobar molts elements, que tenen a veure amb la realitat que ens envolta, tals com la xenofòbia, els discursos ultraconservadors, la feblesa del nostre sistema polític, el poder judicial, o els partits polítics.

La presentació del llibre al Centre Cultural Octubre, amb un espai “de gom a gom”, mostra com una part de la ciutadania està interessada en allò que està succeint. Aquesta part de la ciutadania, però, representa un segment generacional concret, de forma que aquella altra gent, la que no ha viscut anteriors moments, no fa acte de presència en aquest tipus d’actes, i segons sembla, tampoc està per la lectura. Un problema que ens deu preocupar.

L’evidència de la deriva autoritària és més que preocupant, no es deu descartar la hipòtesi ‘involució, com sosté l’autor. Igualment, l’aposta per ampliar la democràcia corregint disfuncions, tal és el cas de l’alta judicatura. Introduir un sistema d’avaluació i incompatibilitats, evitant que els nomenaments judicials no continuen essent discrecionals, sinó en funció de la capacitat i el mèrit, és la proposa Bosch. Per altra banda, està el tema de la participació ciutadana en nivells institucionals podria significar un gran pas.

En un llibre no es pot parlar de tot, hi ha dificultats materials manifestes. Així i tot, crec que el text podia haver dedicat més atenció a la incidència de la qüestió territorial, donada la diversitat cultural i nacional. Doncs, la perifèria, amb les seues reivindicacions, és un condicionant rellevant en l’Estat Espanyol. S’ha arrossegat històricament, en funció de sentiments enfrontats i arrelats, que en prou mesura, formen part dels dilemes de la situació.

L’actual tensió, diguem-li polarització, té origen, en bastants ocasions, en un xoc dels sentiments entre la gent que s’identifica amb una nació espanyola única i excloent, i aquella altra que va en la direcció de la pluralitat. Fractura, a més, que també es dona dins de l’esquerra socialdemòcrata, com mostra, mireu els casos de destacats membres del PSOE, que s’alineen amb la dreta, a l’hora de debatre el problema del model d’estat.

L’estat i les altes instàncies judicials, van negant qualsevol intent de reconéixer, per via estatutària, la diversitat nacional. L’esclat independentista català de 2017, vingué després del pronunciament del Tribunal Constitucional, deixant sense efecte la reforma estatutària aprovada en referèndum. No oblidem reacció de l’estat davant el referèndum il·legal, i d’una declaració, més simbòlica que real, d’independència. La repressió violenta contra la ciutadania, l’aplicació del 155, i el “procés” van agreujar la crisi entre Catalunya i l’Estat. Cal, doncs, avançar obrint ponts de diàleg.

Desitge que aquesta aportació del jutge Bosch, siga útil, en la mesura que enceta debats i consideracions favorables a les reformes. Manca debat sense insults ni falsedats. Les diferències son part del joc democràtic, la qüestió se situa en com resoldre les diferències.