Escalante, el teatre sense teatre

Foto: Teatre Principal

Hem parlat ja en diverses ocasions des d’aquesta pàgina del cas del Centre Teatral Escalante, tot un expedient X en terminologia televisiva. Un projecte creat als vuitanta per la Diputació de València per a impulsar el teatre entre els més menuts i joves de la província, que donava una gran importància a la formació amb escola pròpia així com tallers i seminaris per a professionals, però també per a amants de les arts escèniques en general. El projecte, pioner a l’Estat, ha rebut molts premis, però crec que el més important és considerar que una gran part dels professionals de les arts escèniques valencianes han iniciat la seua carrera a l’escenari del carrer Landerer, i no només actrius i actors sinó també autors, tècnics, il·luminadores, directors.

Des dels inicis, la seu del projecte fou la sala amb el mateix nom situada al carrer Landerer, al centre històric de la ciutat, un teatre menudet però amb l’encant dels teatres antics ideal per a les xiquetes i xiquets que s’estrenaven en el teatre. Però després de grandíssimes produccions (que després normalment han fet gira per la província) i coproduccions amb la majoria de companyies valencianes, al 2016 la sala va haver de tancar les portes per greus desperfectes que impedien continuar la programació. Per desentesos i abandó dels propietaris, la Diputació deixa de llogar la sala i comença un periple deambulant per diverses sales de la ciutat, però sense deixar mai de produir i programar. S’ha parlat de la construcció d’una nova seu en diverses ocasions, però sembla un projecte congelat a hores d’ara.

Actualment, sota l’excel·lent direcció artística de Marylène Albentosa i el gran equip humà tècnic del projecte, les actuacions continuen al Teatre Principal i a l’Espai Ribes del Parc Central, entres altres sales. I, malgrat el problema de no tindre seu, el teatre sense teatre acaba de ser distingit amb la Medalla d’Or de l’Acadèmia de les Arts Escèniques, reconeixement a un projecte referent a tot l’Estat, tot i les particularitats.

I per a iniciar temporada, una gran producció pròpia: Peter & Pan, creada per la companyia LaMaR. teatre amb música en directe, amb text i direcció de Xavo Giménez i María Cárdenas, música de Carles Chiner i una gran interpretació a càrrec de Juli Cantó, Neus Alborch, Leo de Bari, Mercè Tienda, Maria Guerra, Guille Zavala i Xavo Giménez, que també s’encarreguen de la música en directe combinant la interpretació actoral amb la cançó i amb la dels instruments musicals, una gran innovació.

La versió de Giménez i Cárdenas pega la volta a la universal història del xiquet que no vol créixer i converteix el protagonista en un ancià que des de la seua residència enyora tots els somnis perduts i aconsegueix recuperar-los lluitant contra la rutina del Mai Més i recuperar el Peter Pan que viu al nostre interior.

Una gran producció per a iniciar temporada i també per a no oblidar la lluita del sector per a la recuperació total del projecte Escalante, amb una seu pròpia, encara que es trobe per la segona estrela a la dreta i tot recte fins al demà, com diria Peter. I fins que això arribe, continuarem creient en els contes, que és la gran aventura quotidiana.

Felicitem a Marylène, a tot l’equip Escalante i a la Diputació de València per aquest reconeixement! I recorda: la Cultura és segura, i cura!