Església i Poble

A punt de començar les festes de Moros i Cristians a Alcoi i Banyeres de Mariola, ens han sorprés unes quantes notícies que voldria compartir amb tots vosaltres. En aquest cap de setmana del 22 i 23 d’abril es torna a reunir el Fòrum Cristianisme i Món d’Avui, que tants anys van estar organitzant, entre altres, els preveres diocesans Josep Antoni Comes, Juli Ciges i el jesuïta Toni Català; dins el marc d’aquesta celebració van organitzar una taula redona sobre les tres figures eclesials que tant han influït en l’espiritualitat diocesana, sempre, però a les perifèries de l’aparell diocesà. Del Fòrum ben bé podem dir que és una herència que ens cal continuar.

Volent evitar referències obituàries, ens resulta difícil. Acabem de soterrar Daniel Pla, originari de l’Alcúdia de Crespins –com l’amic Antoni Ferrer, al qual, per cert, honora el seu poble natal posant-li el seu nom a la biblioteca pública. Daniel va ser l’introductor de la nova Moral que s’explicava per Europa pels anys 60 i feu classes de Dret Canònic i de Moral durant molts anys, i ho explicava des d’una gran llibertat i un gran compromís personal. Ha passat els darrers anys fent el servei sacerdotal al seu poble de l’Alcúdia de Crespins. També ha faltat un altre amic de Toni Ferrer i de Saó: es tracta de Josep Manuel Iborra Lerma, nascut a Torrent fa 77 anys, i que després de servir dos pobles del Camp de Morvedre i a Albal va passar a una parròquia popular a l’entrada de la gran ciutat des de Madrid i ha fet un servei callat a la comunitat i en la direcció d’un col·legi parroquial prou nombrós d’alumnat i un agrupament escolta radicat a la parròquia.

En acabar la Setmana Santa i començar les festes de Moros i Cristians a Alcoi i Banyeres, les televisions més locals –sobretot les alacantines– ens han oferit un munt d’imatges i ara que s’acosta la celebració centenària de la coronació canònica de la Mare de Déu dels Desemparats m’ha servit per a reflexionar: hi trobe a faltar una advocació que servisca de nexe d’unió de tots els valencians. Hi ha advocacions importants i famoses, però a cap d’elles la gent la té com a punt de referència de tot el territori valencià. Pel que sembla, fins ara no hi ha capacitat de celebrar el centenari de la coronació de la Mare de Déu fent que hi arribe a tot el País Valencià. La celebració de la Santa Faç alacantina és molt seua, però no és un pol d’atracció de tots els valencians; tampoc el Misteri d’Elx o l’Assumpció. I és veritat que un país sense un univers simbòlic que unifique no es pot dir país, per molt que el President de la Generalitat es faça present a les festes alacantines, castellonenques i valencianes. I a propòsit d’aquest tema: quin paper més subordinat feia el patriarca ortodox de Moscou escoltant un discurs de Putin intentant justificar la guerra a Ucraïna… Desentonava entre tota aquella parafernàlia estatal i guerrera.