Espanta la por!

12/12/2019

Peu de foto: Façana del centre cultural de la Beneficència, amb el cartell del programa d’«Espanta la por!»

Em pregunte si s’ha escrit mai un veritable llibre sobre la por. No sobre la por concreta a la mort, a la guerra, a la persecució, sinó sobre la por abstracta, indefinida i quotidiana que ens acompanya, dia rere dia, com una ombra fidel. La por que alimenta l’imaginari col·lectiu, per exemple, i dona lloc als monstres, els fantasmes i les llegendes de la tradició oral.

Ara que s’acosta Tots Sants, diferents persones i institucions reivindiquen aquest llegat i fan èmfasi en la recuperació de figures com el butoni, la quarantamaula, el saginer o la tarasca. Una d’aquestes institucions és el Museu Valencià d’Etnologia, ubicat al carrer Corona de València, al barri del Carme. En un altra #postal ja vaig afirmar que podríem dedicar una sèrie d’articles a aquest carrer sense acabar-nos-el, ni de bon tros. A l’entrada, en el cantó amb Guillem de Castro, hi ha la vella Beneficència, que alberga altres museus, dependències i entitats de la Diputació de València. L’origen de l’edifici es remunta, com a mínim, al segle xvi, quan es construí un convent dels agustins. Més tard va passar a mans d’uns franciscans particularment atents a la veneració de la corona d’espines de Nostre Senyor. El convent «de la Corona» donà nom al carrer, tot i que ja fa més de 150 anys que l’edifici té usos diversos: en 1840 es convertí en la Casa de Beneficència, dedicada a l’auxili d’orfes i marginats. Segons va esbrinar ma mare, un antiquíssim oncle seu hi va anar a parar com a «pobre de solemnitat», i s’incorporà a la banda de música de la institució. En una família com la meua, en el seu temps molt lligada al món de la seda, potser la crisi del sector va conduir aquell jove a la misèria. Escrivint aquestes línies pense en aquest individu tan desconegut per a mi… Quines devien ser les seues pors? Quin devia ser el seu butoni particular?

Sense voler, m’estic desviant del tema principal. Arriba Tots Sants i, a més de tastar els panellets i els ossos de sant, tenim l’oportunitat de rescatar de l’oblit figures clàssiques de la nostra tradició de fantasmes, monstres i altres malsons. La tasca del Museu Valencià d’Etnologia, durant els darrers anys, és d’allò més interessant, amb el seu programa «Espanta la por!», dedicat a grans i menuts. Fins i tot enguany han recuperat una figura tan simpàtica com l’home dels nassos, autèntic cap de cartell per a la temporada 19-20. L’home dels nassos en té tants com dies li queden a l’any, però curiosament només s’apareix el 31 de desembre. En certa ocasió, jo mateix el vaig veure… Però d’això, si cal, ja en parlarem un altre dia. Avui tocava tornar al carrer Corona i sentir, de nou, que podria ser una llar infinita.

Article publicat al número de novembre 453