La revista degana en valencià

Hi ha molts quilòmetres a Bèlgica

Que conste que ni sóc analista polític, ni participe en cap tertúlia radiofònica o televisiva, però des de casa estant, observe que entre aquesta part de la Mediterrània peninsular i Bèlgica, hi ha molts més quilòmetres ideològics que reals. Ho vinc a dir perquè les diferències són abundants.

Mentre la reacció del 155 contra els govern legalment constituït de Catalunya, utilitzava “iogurteres” llançades a tota virolla per les carreteres de Castella, fins arribar a Estremera i a Alcalà Meco, allà, eren transportats amb microbusos amb vidres tintats i totes les mesures de seguretat vial, Carles Puigdemont, i la part del seu govern que va decidir secundar-lo.

Allà, amb tan sols 12 hores d’estudi, van tirar per un cantó determinat els jutges i magistrats; ací han hagut de necessitar tot un cap de setmana per fer la feina a meitat –segons el meu entendre–. Ja se sap que a la “domenica” des de la perspectiva de l’altiplà peninsular, no hi ha déu que treballe.

Advocats i acadèmics del dret, han denunciat la improcedència, les irregularitats, les funestes conseqüències i les digressions fins i tot semàntiques, que han acompanyat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i del règim del 78.

S’ha vist una i mil vegades, com el 155 no s’ha limitat a allò aprovat al Senat, sinó que és la culminació del procés de recentralització que l’Estat du a terme des de fa temps, no sols a Catalunya, sinó també al Madrid de Carmena i al País Valencià de Ximo Puig i Mònica Oltra.

Aquest article indefinit aposta pels anomenats “pares constituents”, provoca tot un inventari de danys, a més de l’empresonament, destitucions, atac a l’autonomia financera amb intervenció de comptes, aturada de projectes de recerca, paralització d’iniciatives legislatives, perjudicis culturals, contractes en suspens…

L’atac a l’autogovern i les llibertats, no sols del poble català, sinó també del conjunt dels pobles i nacionalitats de l’Estat que aspiren a poder decidir, ha estat justificat pels centralistes governants, “defensant la Constitució”, però saltant-se-la a la primera de canvi. El 155 s’ha utilitzat arbitràriament i, per tant, de manera inconstitucional per falta de concreció i perquè atorga a l’Estat competència en decisions que no li corresponen.

Ara que tot just acaba de començar una campanya electoral totalment atípica, convocada de manera irregular, per un govern que no té competències per a fer-ho, els juristes i advocats que s’han manifestat al respecte, pensen i opinen que el 155 incompleix clarament l’exigència de concreció, transitorietat, idoneïtat i proporcionalitat.

Una vegada més, la distància entre Madrid i Brussel·les, va més enllà dels quilòmetres que separen aquestes dues capitals. Madrid no vol deixar jugar al mateix tauler i amb les mateixes condicions, uns i altres. Segurament per això, manté a Estremera, el cap de llista de la que s’albira com a més votada i els dos representants de la societat civil; aquells que poden explicar fil per randa el que necessita i el que vol el poble català.

Un últim preg: desitge sincerament, que mai no es pille aquesta situació al País Valencià, si no ens hem confessat prèviament: Ho dic perquè el teixit social i el lideratge polític, ací està bastant més tendre que no nord enllà.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top