Espanya ens xucla l’ànima

Anava a escriure que ‘Espanya ens furta l’ànima’, a la manera com fan els individus i indivídues que diuen que Catalunya ens furta la paella. Xuclar, però, crec que és més clarificador que furtar, perquè fa pensar en una acció més cruel i més contundent que un robatori.  Cercant pseudònims, també podem dir que es beuen la nostra ànima, la succionen… Per posar un símil se m’acut que fan com els vampirs.,, Els que xuclen seran xucladors i amb aquesta ocupació en són molts en la nòmina, des dels més grossos com ministres, grans capitans, grans banquers,,, que tenen més responsabilitats pel mal exemple que donen, seguint amb la munió de xucladors intermedis en administracions delegades, diputacions, bisbats…, fins als xucladorets més ximples en ajuntaments i associacions… A uns i als altres els podem dir animòfags o devoradors d’ànimes, dels quals som víctimes notòries i destacades els valencians i les valencianes, més que ningú.

L’ànima de les persones, de les tribus i de les nacions és allò que les defineix i identifica, o siga llurs llengües, cultures i història. Per això diem que als valencians ens volen xuclar l’ànima, que és el nostre patrimoni, fent-nos patir la substitució total, imposada i despersonalitzadora de la nostra llengua a la seua, de la nostra cultura i la història a la d’ells. Ens referim als espanyols, per si algú no ho sap. que tenen un programa contra nosaltres.

En primer lloc, ataquen la nostra llengua, que menystenen, entrebanquen en el seu ús i fins i tot prohibeixen, mentre van imposant imperialment el castellà a tot arreu. I descaradament diuen que ho fan així perquè ells són constitucionalistes i no és veritat, sinó a l’inrevés, són anticonstitucionalistes. La Constitució reconeix l’oficialitat de totes les llengües altres que el castellà i ells s’hi neguen i les volen suprimir. Dir que amb el castellà ens entenem tots, que estem a Espanya i tenim l’obligació de parlar espanyol (ells, al castellà li diuen espanyol, confirmant sense adonar-se’n, que de fet consideren que les llengües distintes de la d’ells no són espanyoles, fomentant així  l’independentisme. És que són així de burros). I fan el mateix amb la cultura i fins i tot amb la història, que manipulen, tergiversen i substitueixen, també per la seua cultura i història. Aquest comportament absolutament supremacista no és exclusiu d’Espanya, perquè és pràctica habitual dels estats que podem definir d’imperialistes o dominants. La història ens ofereix exemples d’aquests supremacistes. El que ens fan a nosaltres ja ho feren en la conquesta i domini del seu famós i tràgic imperio donde nunca se pone el Sol, concretament amb les llengües, imposant el castellà.

L’estat supremacista que tenim més a la vora, a part d’Espanya, és França, que és l’espill en què s’han mirat els supremacistes espanyols a partir de la guerra de Successió (segle XVIII), que perdérem juntament amb Catalunya, Balears i Aragó; per desgràcia, la guanyaren els borbons francesos conxorxats amb els castellans. A partir d’allò tot han sigut prohibicions i repressions, amb l’aval dels nous monarques, el nombre dels quals són 9 borbons, que van de Felipe V a Felipe VI inclosos; entremig hi ha un rei folklòric  Bonaparte, un altre saboià, que no duraren gaire. Entretenir-se estudiant les malifetes d’aquesta gent és entendre un poc perquè Espanya ha anat tan  malament, des d’aleshores i per la seua culpa: guerres de família disputant-se la corona, que ells converteixen en guerres civils; canvis de Constitució, amb més d’una dotzena, al gust de cadascú; enderrocaments i restauracions de borbons; dues repúbliques, tant efímeres com  voluntarioses; guerres d’independència a Amèrica i Filipines; pèrdua de tot l’imperio; més guerres ara africanes i pèrdua de colònies i protectorats;  enfrontaments de les institucions catalanes i basques contra el centralisme espanyol, més febles en el cas dels valencians; la guerra civil del 36-39 i la repressió, amb afusellaments i assassinats pels camins de tot l’estat; amnistia de tots els militars sublevats amb Franco, falangistes i carlins (tots amnistiats); 4o anys de dictadura i mort en el llit del dictador Franco; la Transició i el cop d’estat de Tejero (tots amnistiats)…

És amb la dinastia francesa dels borbons  que culminen les nostres desgràcies (que arrossegàvem des dels Reis Catòlics i els Habsburgs), amb l’anul·lació de la nostra llengua, cultura i història i la substitució per la llengua, cultura i història castellanes, pel Decret de Nova Planta de 1715, amb la implicació de l’aristocràcia, les oligarquies, la burgesia i l’església catòlica, que encara persisteixen.

En situacions similars, totes les nacions de convenciments febles són víctimes dels estats més forts. Això ho saben fer molt bé els francesos, que pràcticament han anorreat les nacions no franceses d’Occitània i Bretanya; cal assenyalar, però, que també  tenen moviments nacionalistes a Catalunya Nord (Rosselló, Conflent i Capcir), i al País Basc d’Iparralde i sobretot a Còrsega, que tot just ara ha començat a gaudir d’una autonomia tutelada. Els francesos han tingut més fàcil imposar-se precisament perquè la seua llengua i cultura  són tan importants i perquè tingueren una Revolució que impactà el món sencer, coses que, per sort per a nosaltres, no tenen la llengua, la cultura i la història castellanes…

Posades així les coses, és lògic que als dos costats dels Pirineus els nacionalistes cridem «ni França, ni Espanya, Països Catalans» i  per demanar que no quede. En qualsevol cas i passe el que passe a partir que guanye el pacte de progrés entre PSOE-Sumar i els independentistes, una cosa és certa: la idea que estarem millor si som repúbliques independents que no seguint en l’estat centralista d’ara, ha arribat al cor i als caps de les nostres societats i suposem que de manera irreversible.

El dia 12 els espanyols celebraran o han celebrat (açò ho escric el dia 10), diverses efemèrides: dia de la Raça (en època de Franco), de la Hispanitat (que no celebren en la major part de l’imperio); la Virgen del Pilar (que no proteste perquè la família de ma mare són tots molt de la Pilarica), però sí perquè és patrona de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit i hauria de ser neutral. Podeu comprovar, si recerqueu en la viquipèdia, què fan aquest dia cada república i també podeu recercar les lletres dels respectius himnes nacionals, cosa que haurien de fer tots els qui no tinguen por a saber la veritat. Com els espanyols tenen unes visions distintes en tot açò i també la tenen pel que respecta a la nostra llengua, cultura i història, i perquè diuen més mentides que Pinotxo, per això he escrit que ens volen.

El dia 12 els espanyols celebraran o han celebrat (açò ho escric el dia 10), diverses efemèrides: dia de la Raça (en època de Franco), de la Hispanitat (que no celebren en la major part de l’imperio); la Virgen del Pilar (que no proteste perquè la família de ma mare són tots molt de la Pilarica), però sí perquè és patrona de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit i hauria de ser neutral. Podeu comprovar, si recerqueu en la viquipèdia, què fan aquest dia cada república i també podeu recercar les lletres dels respectius himnes nacionals, cosa que haurien de fer tots els qui no tinguen por a saber la veritat. Com els espanyols tenen unes visions distintes en tot açò i també la tenen pel que respecta a la nostra llengua, cultura i història, i perquè diuen més mentides que Pinotxo, per això he escrit que ens volen xuclar l’ànima.