La revista degana en valencià

Espanya és diferent i única

Fòrum electoral 11

Després de les primeres reflexions d’Empar Saragossà, amb què sol escalfar-nos a l’inici  de cada sessió del fòrum, no tenim cap dubte a reconèixer-li que té raó i que Espanya és diferent de tots els estats europeus, i única en el pitjor sentit, i en això consistirà la famosa marca hispànica de Josep  Borrell; per tant, en el concert mundial, nosaltres toquem uns tristos i folklòrics instruments: les panderetes, les castanyoles i els ferrets. Empar ens encoratja a dir-les ben grosses, ara que s’està animant el cotarro electoral. Som definitivament a les portes de les eleccions, però, quan els partits haurien d’estar avançant propostes positives i creïbles, perquè el veïnat vaja fent-se la idea del que ha de votar a finals de maig, es dediquen a emmerdar l’aire que respirem amb el tuf  nefast de la corrupció que atribueixen els uns contra els altres. Merda per a tots, és la consigna.  El “principal” partit de l’oposició al govern, que és el PP, que té oberts tot un seguit de casos judicials, en lloc d’ajudar la justícia perquè faça via i acabe amb el calvari judicial, que està erosionant-los, com més aviat millor, ha posat en marxa l’estratègia dels ventiladors perquè la pròpia merda es mescle amb l’aliena i semble que tothom és igual. I tothom no és igual.

Un balanç dels casos de corrupció de cada partit deixa en el pitjor lloc de tots el PP, que fins i tot com a partit ha estat condemnat per corrupció, i és l’únic partit europeu que té una condemna tan contundent. Per la quantitat i la qualitat dels implicats, per les quantitats defraudades i pels esforços emprats per a salvar els caradures més notoris de la confraria popular són uns personatges aberrants; també destaquen pel pobre nivell intel·lectual i, sense cap dubte, per la profunda incidència que han tingut en el descrèdit de l’Estat en Europa. Sí que és veritat que d’on no hi ha res, res no en raja i d’uns encefalogrames pràcticament plans, tampoc. Per altra part, reconeixem la correctíssima reacció del PSOE, expulsant del partit el ja tristament famós diputat per Fuerteventura. És el model que haurien d’acceptar seguir  tots els partits i que, fins i tot, s’hauria d’incorporar a la Constitució: dimissió rotunda i inapel·lable dels dolents i prohibició  que cap d’ells  siga “emparat” per cap mitjà de comunicació públic o privat. Uns senyors i senyores  de tan baixa qualitat moral no mereixen cap tracte de favor.

És evident que el mal comportament de qui fou cap de l’Estat, a títol de rei franquista, el rei que hagué (pronuncieu ka gué) és un enorme obstacle perquè l’Estat recupere la salut malmesa i cap crèdit. La família que ha heretat el mando serà qui més patirà per la seua culpa i sembla que el mateix rei demèrit ha confessat als amics que no veu la neta investida de reina. El seu enorme mal exemple a tots els nivells és una invitació permanent a què qui puga fer el mateix que ell, ho faça. Per exemple (per mal exemple, volem dir), si s’atreveix a treure la seua fortuna, amassada ja sabem com, i endur-se-la a Abu Dhabi, per quina raó no han d’intentar-ho altres? Per exemple, els de Ferrovial, que han dut l’empresa als Països Baixos, sense  cap escrúpol han fet com el rei franquista.

Tenim un economista i polític en aquest fòrum, que no vol que diguem el nom per si el renyen en el seu partit, que opina que una cosa que no marxa bé a Europa és que hi haja paradisos fiscals europeus com són Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos. Opina que s’hauria de regular el tema i que la pressió fiscal hauria de ser la mateixa a tots els estats, impedint que cap empresa puga evadir les seues obligacions fiscals i tributàries i encara més si aquestes empreses han rebut ajuts econòmics d’Europa, a través dels respectius estats. Ho fan per pagar menys impostos i això és rebutjable i indignant. És el mateix cas que passa en les autonomies i regions, on casos com el de Madrid, autèntic paradís fiscal dintre de l’Estat espanyol, s’haurien de prohibir. Seria fàcil si per llei s’obliga que totes les empreses paguen els impostos on tinguen l’activitat real i no “la seu social”, perquè traslladar-se on es paga menys és el mateix que evadir impostos. La CEOE protestaria perquè en realitat totes les empreses volen pagar menys i, això sí, rebre més ajuts que ningú en casos crítics, com fou el cas de la banca espanyola, que no han tornat ni un cèntim dels mils de milions que reberen de l’erari públic. També seria important igualar els impostos a tota Europa, perquè fos igual treballar a un país o a un altre. I, evidentment, també s’haurien d’igualar els salaris…

És evident que els qui participem en aquest fòrum electoral, cap ni un tenim futur fent diners, ens comenta el jove economista. Som uns utòpics, ens diu. Empar Saragossà, que se sent més anarquista que altra cosa, i tan anticlerical i per això ens recorda que l’església catòlica continua rebent un tracte especial per part de l’Estat i que continuen mantenint les propietats immatriculades al seu nom amb una simple declaració del bisbe i que moltes de llurs propietats continuen exemptes de pagar cap impost, per decisió de Franco primer i d’Aznar, després. Què hi ha de la intervenció del Papa en aquest tema? Res! I sols faltava saber les implicacions de la policia i de la Guàrdia Civil en els casos de corrupció, com en el cas canari que hem sabut aquests dies.

Avui acabarem una mica més aviat no sense lamentar que encara no coneixem el que ofereixen els partits. Sols sabem que EU i Podem continuen parlant, cosa que pot ser un mal assumpte si no s’afanyen, no els passe com a Andalusia. A Silla coneixem alguns caps de llista, però no tots; el cap socialista serà l’actual Zaragozà;. Els de Vox, segons uns presentarà llista i segons altres, no, i fins i tot un destacat membre de l’extrema dreta opina que amb l’alcalde actual estan ben servits i que el votaran, quina catàstrofe per als socials-zaragozanistes, encara que ells creuen que no; els altres socialistes no estan d’acord amb Zargozà, però prefereixen callar i veure-les vindre, Raquel Sanchez serà la candidata de Compromís i l’única dóna cap d’una llista. No sabem res dels Verds, ni si hi haurà cap llista ciutadana. Sobre el PP ens diuen que Natxo Ventura és el candidat ideal. Felicitem totes les decisions democràtiques i de moment i fins que no apareguen els “papers” i els llegirem no donarem cap opinió.