Espanya, un colp d’estat i «la camarilla»

09/06/2020

Ara que està tan de moda les sèries a les plataformes digitals, hi ha una -que també l’estan emetent a una cadena privada – que es diu Llista negra (Blacklist) en la qual, Sames Spader és el protagonista (Raymond Reddington a la sèrie) Delinqüent internacional s’entrega a l’FBI per a «pillar» a altres personatges com ell, a canvi de poder continuar fent els seus negocis. I sempre està present el que denominen «la camarilla» una mena de grup de líders internacional dels delictes organitzats, grup que està integrat als governs, a les grans empreses… Com el G20 però dels criminals. Desconec, evidentment, si existeixen aquestes «camarilles» al món. Però si li fem dues voltetes a la realitat espanyola, també ens podríem inventar una sèrie semblant.

Va ser dir en seu parlamentària que algun grup polític espanyol el que realment li agradaria és que es fera un colp d’estat, per a encendre una espècie de traca dialèctica, de ciència-ficció o no, que ha fet escriure moltes línies a les xarxes socials i als diaris. Aquesta encara és una bona definició de colp d’estat: «presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses»?

I la pregunta és si pensem que seria possible un colp d’estat. O millor encara, un colp d’estat, ara al segle XXI, necessita Tejeros i tancs o és possible d’altres maneres? Sols l’exercit, per això de tindre les armes, pot garantir un colp d’estat? Des de quan la Guàrdia Civil és «garant» de les llibertats i la democràcia? Quantes vegades repetirem la frase de: «respecte total a les decisions de la justícia», com si la justícia no la «feren» els homes i les dones? És la corona espanyola, la borbònica amb tota la seua història, la que sempre ha defensat la democràcia i el benestar del poble?  Les respostes a aquestes preguntes ens acostaran o allunyaran de la idea d’un possible colp d’estat, sempre diferent.

És possible que existisca una «camarilla» a Espanya de líders polítics, militars, econòmics, judicials, de mitjans de comunicació…, que es reunisquen i aproven, per exemple, que el jutge Garzon ha de deixar de ser jutge? Poden decidir que uns polítics catalans -o no – vagen a la presó? Es pot retardar fins al final del temps alguns casos de corrupció que afecten determinats personatges que, de cap de les maneres, arriben a la fi? Mai no ha tingut la sensació que si un fet determinat l’hagués fet una altra persona, estaria tancat molts anys? Per què, quasi sempre, guanyes els mateixos? Com és possible que un jutge demane el contingut d’un ordinador i mai no arribe la informació? Per què algun president del govern «s’apunta» a una guerra il·legal, dient moltes mentides sobre armes de destrucció i després, en demostrar que tot era mentida, no passa cap cosa? Per què hem tingut un rei que al llarg de dècades ens ha fet passar vergonya i ara que es pot, s’està en contra d’investigar les seues activitats econòmiques? Per què es permeten unes manifestacions i altres no, igualment il·legals les dues? Quantes preguntes més en podem fer, dos? o dos mil?

Existeix una «camarilla» a Espanya? Es poden fer micro colps d’estat? Cadascú que pense una resposta, argumentada si és possible. Jo, personalment, ho tinc clar.

Vinyeta de Juli Sanchis