El dia del “burofax”, o no

Sincerament no tinc ni la més mínima idea del que passarà avui dilluns. No sé si existeixen cases d’apostes que hagen entrat en el dia a dia polític. Realment no tinc ni idea del que farà el govern de Madrid perquè al senyor Mariano li estan “apretant” perquè “actue amb contundència”, encara com!!

I per desitjos del destí, he estat uns dies a Madrid, coincidint amb el dia 12 d’octubre: he vingut preocupat, molt preocupat perquè he constatat que aquelles persones no entenen, ni entendran mai, allò que podíem dir el “fet català”. Ni el català, ni el valencià, ni cap cosa que se n’isca de la seua carretera M40, posem per cas.

Parlen d’adoctrinament a les escoles, parlen de tantes i tantes coses… Però el problema és que ells i elles són els més nacionalistes, d’Espanya clar. I són milions els que es creuen que els navegants espanyols van anar a descobrir Amèrica per a traure-la de la seua situació “incivilització” que dirien algunes persones. I s’ho creuen, que és el més perillós.

A Madrid es veien banderes espanyoles per tot arreu. I es veien perquè es creuen que són una gran nació, la millor del món, o quasi. Per la qual cosa no poden entendre que totes les persones d’aquesta “gran” nació no parlem castellà, ni entenen que ens puguem emocionar escoltat unes músiques, veient uns paisatges, compartint un projecte: mai no els entrarà al cap que hi ha persones que no desitgen continuar a Espanya. I vaig escoltar el cabreig –no solament d’Aznar- contra el senyor Rajoy i el seu govern perquè pensen que el cal és anar a Catalunya i demostrar que la veritat vàlida és la seua i fer el que calga.

Dic més, he pogut parlar amb algunes persones que no eren diguem-ne de dretes i en tocar “la nació” furgues l’os i la sensació amb la qual me n’he vingut és que no tenen remei perquè estan convençudes que tenen la raó, tota la raó, i estan disposats a lluitar per eixa “unitat” i a fer menjar pols a tots els que no pensen com ells i elles.

Una anècdota no és més que això, una anècdota. Després d’acabada una funció teatral, una comèdia Taxis, l’actor principal va demanar un moment de silenci per a expressar la seua solidaritat amb els cossos i forces de seguretat nacional, amb la unitat d’Espanya i amb el pilot mort en accident mentre pilotava un avió que hi havia participat en la demostració militar de la capital d’Espanya. I pati de butaques, alçat en peu, tot el públic aplaudia a emocionada i enfervorida l’ocurrència d’aquell artista.

I no sé què passarà avui, ni demà però els sentiments són molt difícils de reconduir, de consensuar.