Tens 0 productes a la teua cistella
El dia 29 d’octubre del 2024 és la data que mai no oblidarem els valencians i valencianes. Una catàstrofe sempre és i serà una catàstrofe, però la gestió política que es faça en eixos moments és fonamental, entre altres coses perquè pot salvar vides. Malauradament, el govern de la Generalitat en general, i el seu president en particular, van demostrar una incapacitat absoluta per a fer front a la tragèdia. Eixe dia i la resta dels 365 dies. És cert que el denominat funeral d’estat va marcar un abans i un després. Al matí, rodejat dels seus, va llegir uns papers que van indignar, encara més, les víctimes. A la vesprada, va escoltar, amb el rei i la plana major del poder –també Feijóo– com a notaris, la reacció d’eixes víctimes.
En democràcia, el partit que aconsegueix més vots o és capaç de fer les aliances necessàries aconsegueix el govern, ací i a Madrid. Les sumes i les restes de les passades eleccions autonòmiques van afavorir una aritmètica que ha demostrat –ja– que és la més dolenta per a les persones que es creuen l’autonomia i la llengua pròpia, sempre entrar en altres aspectes com la privatització dels serveis. El Partit Popular s’ha engolit tot el verí que li ha donat la dreta extrema, ha fumigat d’intolerància i fanatisme la societat valenciana i ha comprat, també, la persecució de la llengua i la cultura valenciana, en un intent bestial de fer capital ideològica del govern la Gran Via madrilenya. Sempre existirà el dubte de si no hauria estat menys perjudicial per a la societat valenciana un govern amb majoria absoluta del PP.
Després de la renúncia o del que haja fet el senyor Mazón –assegurant-se, això sí, la seua continuïtat com a aforat, siga com siga–, es va encetar el meló de la successió. I mira per on, continua sent Madrid, des del carrer Gènova o a qualsevol menjador d’un restaurant madrileny, qui decideix la persona que passarà a ser el Molt Honorable President o Presidenta, perquè en la situació actual, això de convocar eleccions autonòmiques, no entrava en els plans, entre altres coses per la por de no aconseguir juntament amb Vox arribar a la majoria absoluta.
I ara, els valencians i les valencianes han de veure que qui realment manarà, qui marcarà les línies ideològiques i polítiques, és només la dreta extrema. Però no com abans: ara encara estan més descarats i més forts en la seua croada particular. Ara saben que poden exigir més encara, marcar les seues línies, i eixa és la pitjor de les situacions polítiques possibles. És el somni d’ells i el malson per a la resta de la societat, perquè se sap que aniran per totes, sense miraments ni límits. Què no estarà disposat a fer el PP per mantindre el poder? Què en dirà Feijóo, establirà alguna línia roja?
És per això que, ara més que mai, la societat valenciana ha de saber parar el colp del govern que ve i repetir fins a l’extenuació que el que calia, després de l’eixida de Mazón, era la convocatòria d’eleccions. S’ha de saber unir, coordinar, saber renunciar a personalismes per preparar un camí que faça possible que la societat valenciana torne a tindre la tranquil·litat habitual, allunyada dels confrontaments i de la persecució de la cultura pròpia. I si cal aguantar quasi dos anys, que no s’oblide la lliçó que han donat la dreta i la dreta extrema ajuntant les seues voluntats.
Revista Saó Núm.518, pàg.7. Novembre 2025.
