Les estafes de cada dia

Compareixença de Carlos Mazón, el passat 17 de març, on va avançar que el Consell estava treballant en un acord per a tirar avant la llei de pressupostos de 2025 amb el suport de VOX. Foto: Generalitat.

En atenció a les múltiples estafes que, ara mateix,  estem patint al món i en concret els valencians per un costat; els palestins per l’altre; el cor d’Europa, els ucraïnesos; els maputxes a l’Argentina i així sense parar i fent la volta al món, he estat pensant precisament que aquest món és una estafa i que les estafes estan instal·lades al món i lamentablement al cor dels homes. Per això he reflexionat sobre el tema i he conclòs que és probable que els homes començàrem a estafar-nos els uns als altres des de l’inici de la humanització i que ho férem al mateix temps que començàrem a parlar. Al principi, de manera barroera i, a poc a poc i al llarg dels segles i dels mil·lennis de l’evolució de l’espècie, els més espavilats han anat acumulant experiència d’oradors o d’estafadors, o de les dues coses, ensems i així hi ha hagut i hi ha grans especialistes de l’estafa i de l’oratòria i de la política, ara que hi pense; aquests darrers són els més perillosos. Està la història, que corrobora el que dic i que podem resumir en la sentència: que el peix gros es menja el petit. Els grans estafadors, que serien els peixos grossos, els d’alto copete que diuen a Espanya, o d’upa, que diem nosaltres, són individus i indivídues que a més de destacar en les respectives professions, ho han fet estafant de manera molt rellevant. N’hi ha d’altres, de nivells mitjà i bàsic i finalment els d’iniciació o aprenents d’estafadors.

Entre els estafadors del nivell superior hem d’incloure els grans personatges dels llibres d’història, que han estat emperadors, reis, presidents de repúbliques, ministres, grans capitans, propietaris de grans fortunes i potentats bancaris, grans mitrats de les esglésies, militars de moltes medalles i faixes de coloraines, etc. Pel que fa a l’estat espanyol i de dos segles ençà, en primer lloc els estafadors han estat els reis borbons i especialment el rei que hagué fa poc (pronuncieu rei kagué), o siga, l’actual emèrit; també en destaquen molts ministres, més del bàndol popular o conservador que del socialista, també del bàndol convergent i de la colla del generalísimo, etc. Aquests grans estafadors, que són una minoria, retenen la majoria dels diners i no paguen ni xapa a Hisenda, perquè estan exempts de fer-ho o paguen molt poc i fins i tot les declaracions de renda els ixen a cobrar, com a la casa d’Alba, que mira que té collons. Fora d’ací i en plena efervescència el seu cap d’or, hi ha el senyor Trump, que està estafant a tothom, inclosos els seus partidaris que el votaren, i que acabarà molt malament amb tothom. Es tracta d’un individu que està pitjor que una cabra boja, però que es creu un superman, dels qui diuen i es creuen allò de “després de mi el diluvi” fent el que volen sense massa escrúpols, com estan fent Netanyahu i Trump a Palestina. El ianqui és enormement perillós i de vegades pense que és la Bèstia de l’Apocalipsi; Déu dirà.

Les estafes dels estafadors de mitja capa i cap avall, ens afecten més especialment a la gent del comú, els qui paguem i callem o muts i a la gàbia, que som la majoria de la població i que pràcticament som els únics que paguem a Hisenda. Ens tenen preparades estafes de totes les classes possibles i no es cansen. Unes tenen més mala llet que altres i totes ens costen diners. Són especialment ben significatives les que tenen a veure amb conèixer, o no, tots els laberints legislatius que poden significar descomptes en els impostos de la renda, per exemple. Si no som capaços d’omplir correctament tots els fulls, els responsables de la recaptació ens aconsellen confiar-nos a la gestió dels professionals, que costen diners, però que poden estalviar-nos-en, perquè sabem com fer-ho. Ho sé per experiència i ara que toca fer la declaració de la renda continuaré confiant-los els papers. El govern també s’ofereix a ajudar-nos a reomplir-los i podem demanar cita personalment i aportar la informació i “ens ajudaran a fer-ho”, però això a mi em fa més que por, tanta com li’n donaria a una gallina haver de confiar-se a una rabosa. La ministra del ram, la simpàtica i efusiva Montero, podria simplificar-nos la gestió?  Per començar, podria fer el favor de resumir amb paraules clares i simplificar tot el maremàgnum de la paperassa legislativa-tributària?

Una altra font d’estafes són  les vendes de medicaments on line, que s’autodefineixen com gairebé miraculoses, que no es venen a les farmàcies, sinó que s’adquireixen directament al descobridor del miracle, perquè diu que “les farmàcies el que volen és que la gent no sane i que els compren unes metzines que no serveixen per a res”, açò és el que vaig llegir en la propaganda que vaig rebre i em va sobtar que cap farmacèutica haja denunciat ningú per calúmnies; no sé si ho han fet, però si és que no, que vagen amb compte, perquè qui calla atorga. Per això he decidit denunciar-ho ací i perquè jo mateix he estat a punt de caure en la seua ratera. La ministra de Salut pot fer res? Com comporten un greu perjudici a la salut de la ciutadania, pot perseguir d’ofici els promotors d’aquestes estafes? Fer campanyes contra aquestes ofertes, com han fet contra el tabac i les begudes alcohòliques i les ensucrades? I el ministre de Consum, pot fer res?

Altres estafes especialment dramàtiques són les “ofertes de treball” que es llancen per Àsia i per Àfrica prometent treball a Europa, especialment a dones joves. Els qui llancen l’oferta, en realitat estan fent una criminal oferta de treball, perquè arribades a Europa el treball que els tenen preparat és la prostitució. Les joves, que han hagut de deixar en mans dels proxenetes els respectius passaports i que han signat un document que les obliga a retornar els diners que ha costat fer-les vindre de tan lluny es veuen obligades a exercir la prostitució, controlades pels proxenetes que les amenacen en fer maldats a llurs famílies. De quin ministeri podríem esperar alguna gestió positiva per a aquestes pobres dones? Del d’Interior, Marlaska? I la resta de països europeus, què fan i què podrien fer?

Finalment, comentaré com una estafa total la que protagonitza Mazón que en lloc d’acceptar la responsabilitat del que passà per la seua culpa el 29 d’octubre i dimitir com li demana el poble, s’ha posat en mans dels feixistes de VOX acceptant el seu programa a canvi que li aproven els pressupostos i així poder continuar dalt del matxo. Com el programa amb què es presentà a les eleccions no és el de Vox, devem qualificar d’estafa el pas que ha donat. Mazón dimissió!

I amb aquestes cabòries ho deixe estar, havent comprovat que he recuperat el to que em reclamen els amics i amigues que m’han escrit desitjant-me la recuperació de la vista. Gràcies a totes i a tots. Per acabar, insistiré que no hem de perdre de vista qui són els estafadors i que aquests estan compromesos a fer-nos tot el mal que podran, fomentant la xenofòbia, l’homofòbia, el negativisme sobre el canvi climàtic, la persecució a les llengües altres que l’espanyol que és com dir la persecució a les nacions subordinades al poder espanyol. Sense cap, dubte que la solució està lluny d’aquests estafadors, contra els quals hem de mantenir el cinturó sanitari.  Com deia Unamuno als feixistes que l’amenaçaven: “ens guanyareu, però no ens convencereu”. Lamentablement, el PP de Feixóo que semblava haver-ho entès, ha fet figa i ha claudicat, cosa que els ha de costar molt cara en les pròximes eleccions i encara els passarà poc.