Tens 0 productes a la teua cistella
Després diuen que “Teruel también existe”, però aquesta mateixa dita la podem aplicar igualment al conjunt del nostre País Valencià, d’acord amb el volum de notícies que han radiat o televisat els mitjans de comunicació de l’altiplà durant tot aquest mes d’agost en què un àtic, un viatge a Mèxic, una arribada massiva de persones i els incendis als territoris castellans, han ocupat pràcticament tota l’actualitat de l’estiu.
Per als mitjans de comunicació espanyols i espanyolistes, no ha passat res a Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Aragó, Catalunya, Múrcia, les dues Castelles, Andalusia, Balears, Extremadura, La Rioja, Canàries, Melilla i molt menys al País Valencià. Res de res i mira si hi ha coses de què parlar…
Ningú no ha parlat del “pelotaso” de Ferrolterra a Galícia, ni de la compra a Duro Felguera del taller de Barro per a Indra, per part del govern asturià. Tampoc res no s’ha dit als mitjans de comunicació estatals de l’assassinat d’Azpetia al País Basc, o de la invasió de ratolins en la ciutat del cinema de Saragossa. Mira si té pes social i econòmic Catalunya i fins i tot s’ha silenciat la gran allau de senyeres estelades que van ocupar el Camp Nou mentre es jugava Barça Athletic, de finals d’agost.
Fins i tot Múrcia ha estat molt i molt preocupada per la vaga d’autobusos que amenaça la Romeria de la Fuensanta o per l’augment de l’atur a aquesta comunitat autònoma i que sí que vols a Ros, Caterina. Igualment, hi ha hagut silenci total sobre les propel·lies polítiques protagonitzades per Mañueco, Moreno Bonilla o de Maria Guardiola, obligats com han estat a acceptar totes les tesis del partit que manté el nom dels diccionaris.
El nostre País tan sols ha concitat l’interés informatiu de l’altiplà quan ha hagut d’informar sobre l’incendi de la Devesa i poca cosa més. De cap manera ha interessat la lluita constant del cos de docents per millorar la qualitat de l’ensenyament al País Valencià durant la cursa ciclista, ni de les posicions del nostre sector sanitari per donar una atenció de qualitat. Tampoc no ha interessat la necessitat de millora de les línies del Metro, la urgent atenció de les nostres muntanyes i de les brigades forestals, la preocupació veïnal per l’augment de consum de drogues… la desvinculació de Mazón de la seua negligent falta d’actuació del 29 d’octubre de 2024, i tantes i tantes altres coses més.
Una vegada més (i en van un fum) l’atenció dels mitjans de comunicació estatals sobre els nostres temes, esdevenen en autèntiques anècdotes. Ni la problemàtica de la DANA de fa vora dos anys, ni els i incendis persistents de les nostres muntanyes i paratges naturals, ni els robatoris històrics, conciten les seues escaletes informatives.
Estem com sempre: oblidats, menyspreats i anorreats o folkloritzats sobre els nostres costums, pràctiques i tradicions, quan el que s’hauria de fer, és propiciar un finançament just i un respecte cap a la nostra llengua, cultura i manera d’entendre el món.
