La cantant de Vinaròs posarà el punt final a l’etapa del seu darrer disc el pròxim 27 de novembre abans de retirar-se dels escenaris durant uns mesos per a compondre el seu nou treball.
En la història de la cultura pop, els grans projectes musicals no es mesuren únicament per la velocitat dels seus èxits o l’acumulació de gires ininterrompudes, sinó per la capacitat de comprendre la naturalesa cíclica de la creació. De la mateixa manera que les grans icones del pop internacional —des del pop melancòlic i introspectiu de Lorde fins a la reconfiguració sonora de Paramore— necessiten retirar-se dels reflectors per a transformar les vivències personals en noves cançons, la música en valencià viu un moment de maduresa on els seus artistes reclamen el seu propi temps.
L’artista vinarossenca Esther Querol, convertida en una de les veus femenines indispensables del panorama actual, es disposa a completar un d’aquests cicles naturals. Després de convertir el seu segon disc d’estudi, Tot comença, en un dels grans fenòmens de la temporada, la cantant ha anunciat un comiat temporal dels escenaris per a endinsar-se en la fase de composició i producció del seu pròxim treball discogràfic.
Del pop dramàtic al pop-punk dels 2000: la catarsi emocional com a segell
Des de la seua irrupció amb l’EP Les teues ales (2021) i el posterior Les cartes que mai vaig cremar (2022), Esther ha construït un univers sonor caracteritzat per la vulnerabilitat i un dramatisme pop de primera línia. Les seues lletres, escrites des de la necessitat de curar les pròpies ferides i posar paraules als dols i les absències, funcionen com a confessions autobiogràfiques que connecten directament amb tota una generació.
Amb Tot comença, produït per Àlex Blat, l’artista va fer un gir decidit cap a un so molt més enèrgic i directament influenciat pel pop-punk dels anys 2000. Entre guitarres distorsionades, bateries contundents i cors explosius, cançons com «La millor de les mentides», «Torno a mi» o el duet amb Miki Núñez «Des d’aquí dalt» s’han convertit en himnes d’autoacceptació. Aquest camí de maduresa va tindre un dels seus moments culminants amb la seua versió de «Si tanque els ulls» d’Obrint Pas, on va transformar un clàssic de la memòria col·lectiva en una descàrrega de generositat i nostalgia pop-rock.
Ara, aquest viatge vital i sonor tindrà la seua gran parada final el pròxim 27 de novembre a les 21:30 h a la sala Ram Club de La Rambleta de València. Lluny de ser un adéu amarg, l’esdeveniment s’ha concebut sota el títol «ESTHER i amigues», una vetlada especial on cada cançó del repertori comptarà amb col·laboracions d’altres artistes de l’escena.
Aquest concert de fi de gira no només servirà per a agrair al públic el suport rebut durant més d’un centenar d’actuacions, sinó per a tancar formalment una etapa carregada d’intensitat. Una retirada temporal dels escenaris per a tancar-se a l’estudi, retrobar-se amb la guitarra i preparar el següent capítol d’una trajectòria que continua demostrant la força del pop fet en la nostra llengua.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
