La revista degana en valencià

Estic fart d’idiotes

Mentre en aquest país vaja creixent el número d’idiotes, no hi ha res a fer, doncs “contra l’estupidesa fins els propis déus lluiten en va”.

Estic fart d’idiotes, d’eixa gran part de la societat que no pensa, per això sempre guanyen els corruptes a les urnes. Ments manipulables, susceptibles a la incitació de la propaganda i els anuncis, sucumbeixen baix l’ideal d’aquells que els utilitzen mediàtica i ideològicament, sense reflexionar, sense qüestionar, esdevenint éssers que es mouen per impulsos: així són els autèntics idiotes.

Allà van farcits de noticies tergiversades, manipulades, maquillades, interessades… herba pels burros! I amb aquest entremès, estos correligionaris  “d’asnals” oïts, obrin les seues boques bramant pels cantons de les ciutats i les xarxes les bondats del capitalisme, comparant la pobresa i la riquesa, el desenvolupament i el subdesenvolupament, desprestigiant, moltes vegades, a gent antisistema que mai no ha delinquit, però han estat demonitzats pels seus dogmàtics amos alhora cohonestats per una justícia que cobreix els seus bandidatges amb indecent toga.

Tota esta munió d’idiotes no tenen ni idea del que vol dir “sistema”, ni “polític” ni “política”. Inclús m’atreviria a dir que no saben distingir entre “persona”, “individu” o “subjecte”… no, no saben, del contrari estarien governant “persones” en este país. Els idiotes sols saben el que els seus “divulgadors” d’idees plutòcrates volen que sàpiguen i  enlairen com altaveus, encara que distorsionen de quan en quan… Si! La paraula d’un gandul esdevé opinió de milions d’idiotes!

Els idiotes són idiotes perquè han permès a llur líder ideològic raptar els seus esperits, i no veuen més enllà, ni escolten. Absents de sensibilitat, mostren per les xarxes fotos de ciutats amb grans gratacels i autos d’últims models al costat de pobles amb cabanes i persones sòbriament vestides al voltant de la misèria tot diguent: Mireu! Compareu! El capitalisme és progrés, és qualitat de vida i progrés, modernitat i benestar!

Ni matxucant un idiota dintre un morter podríem lliurar-lo de la idiotesa. Per això, qui no som d’aquest gènere en boga, desgraciadament, ens sentim moltes vegades frustrats i impotents davant tanta injustícia estructural que pateix el món:

Som conscients del mal del capitalisme, aquest verí mortal que arruïna tot. Som conscients d’estats criminals i democràtics que mouen guerres en nom dels recursos naturals on moren milers i milers de persones innocents; que arruïnen estats democràticament consolidats boicotejant les economies de manera agressiva, important-los una merda les persones víctimes d’aquestes iniquitats; conscients de grans multinacionals que depreden territoris matant la vida d’espècies i de persones, portant a la desesperació i la misèria als oriünds que estimen i respecten els seus territoris mil·lenaris. Vora 200 líders per la defensa  dels drets dels seus pobles són assassinades cada any per sicaris al servei del capital, a banda dels occits conseqüència d’aquestes usurpacions. Milers de persones moren ofegades cada any buscant un futur millor. Milions són desplaçades forçosament en nom de les grans corporacions que han d’explotar els seus hàbitats. Milers de refugiats de guerres són abandonats a la seua sort, ningú es fa càrrec, desapareixen milers de xiquets víctimes de les màfies i a ningú d’estos idiotes importa. L’explotació infantil arriba a límits impensables. La desaparició dels boscos al món, d’espècies, terres fèrtils, la contaminació i el canvi climàtic… etc., etc.

Tot açò no ho veuen els idiotes ni es pregunten per què passa, els importa una merda. Que més de la mitat del món visca amb menys de 2€ diaris, tampoc els importa. Que hi hagen més de 35 milions de soldats al món i la carrera armamentista vaja en augment, tampoc els importa. Que desapareguen desenes de pobles i cultures cada any, tampoc.

Però, què és allò que els importa?  Allò seu! El seu món, que es limita a… allò seu. Llegeixen “titulars” de diaris al bar, discuteixen entre “soberanos” i “casalles”, consumeixen, pengen banderetes als balcons, s’emocionen amb la “telebasura” i, si són valencians, ofereixen noves glòries defensant a mort “l’immaculat” de Paco Camps… i que ningú vinga a donar-los mal de cap! Els demés, eixos immigrants que s’ofeguen a la mediterrània o d’altres que venen fugint de les guerres i la misèria els importa una merda: són gentola que ve a furtar-los lo seu! Idea imbuïda en els discursos dels seus líders capitalistes.

Però, encara són més idiotes que la mateixa essència de la idiotesa quan no se’n adonen que són esclaus, que viuen amenaçats contínuament  pel sistema fiscal i legislatiu; que dins el seu propi estat hi ha més de 13 milions de pobres, jornals precaris impossible d’arribar a final de mes, xiquets que no s’alimenten dignament, milers de desnonats amb famílies desemparades víctimes de l’abús dels bancs i de la negligència amb la seua pròpia constitució; persones que moren esperant l’ajuda de la dependència; milers que es suïciden per la situació econòmica; persones majors que han mort amb l’estafa de les preferents; veuen com empresonen cantants o gent que a través d’acudits critica la corrupció generalitzada que supera els 80.000 milions d’euros cada any; com empresonen polítics per les seues idees; com obrin caps a fuetades a gent innocent que vol votar per la llibertat i els drets dels pobles… però, què sabran estos idiotes dels drets dels pobles? De la dignitat? Del concepte de nació? Del concepte d’estat? Del concepte de cultura? Sols saben repetir el que els seus amos diuen: “La ley se ha de complir”, “La economia crece”,  “Hemos salido de la crisis” (L’idiota s’ho creu i ho predica als quatre vents)

Si! I tornen a votar-los! Finançats amb diner negre, quasi un miler d’imputats, lladres consolidats, condemnats, reprovats, saquejadors d’arques públiques, i què? Els idiotes els prefereixen abans que l’honrat que lluita per la majoria pobra i la justícia social amb el puny en alt… “Es el demonio” “El rojo de mierda”.

I mentre en aquest país vaja creixent el número d’idiotes, no hi ha res a fer, doncs “contra l’estupidesa fins els propis déus lluiten en va”.