La revista degana en valencià

Estiu sense muixerangues al Forcall

23/08/2021

Els varetes del Forcall ballant. Joan Bofarull

Fa més d’un any que la pandèmia ens impedeix fer muixerangues. A hores d’ara, els muixeranguers tenim assumit que la nostra activitat serà l’última que es recuperarà, però ens sentim buits, com si ens faltés alguna cosa. Avui parlarem sobre el poble del Forcall, que aquest estiu s’ha quedat dues vegades sense muixerangues, i ens servirà d’excusa per a comentar la diferència entre les muixerangues tradicionals i les noves.

La dansa dels varetes del Forcall

El Forcall celebra les seues festes patronals el penúltim cap de setmana d’agost. Les danses més conegudes són els Dansants i les Gitanetes, ballats pels joves del poble. Els xiquets i xiquetes ballen altres dansetes, classificats per edats: els llauradorets (fins als sis anys), els varetes (de set a deu anys) i els arquets (d’onze a setze).

Els varetes ballen pels carrers del poble colpejant uns bastonets. El moment culminant de la seua actuació, quan arriben a la plaça, és l’elevació d’una torre humana de tres altures, des de la qual un ballador recita una relació. Després fan quatre pinets que van a saludar les autoritats.

Per als muixeranguers, la dansa dels varetes és molt interessant, perquè la considerem una «muixeranga tradicional» com la muixeranga d’Algemesí, els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas i els Dansants de Peníscola. Aquests elements festius presenten diferències evidents en els uniformes, música, coreografia, etc. però tenen en comú alguns components: l’acrobàtic (torres humanes), el coreogràfic (les danses),  el religiós i el burlesc.

La torre dels varetes sembla el pilón de la Mojiganga de Titaguas, la campana dels Negrets de l’Alcúdia i algunes torres d’Algemesí. Els Dansants de Peníscola també fan quatre pinets caminant, figura que no té cap nom particular ni al Forcall ni a Peníscola, però a Algemesí es deia «Passeig de gegantets» i «consiste en algunas evoluciones de quatro «xiquets», con hachas en las manos, sobre cuatro hombres».

Els Dansants de Peníscola fan alguns balls amb un bastonet (com els varetes del Forcall) i altres castanyetes (castanyoles petites). Tant els Dansants com els Varetes reciten una poesia, si bé la relació dels varetes no té una càrrega religiosa com la lloa de Peníscola. A diferència d’Algemesí, l’Alcúdia i Titaguas, els grups del Forcall i Peníscola no tenen cap element burlesc. Resulta com a mínim curiós que els Dansants de Peníscola i els Varetes del Forcall, que geogràficament són bastant propers, siguin tan similars.

Segons alguns textos, la dansa dels varetes es va començar a ballar al Forcall al final del segle XIX, substituint una dansa de negrets. Aquesta informació és molt suggerent: la torre dels Varetes, prové d’aquest antic ball dels negrets? Fa pocs mesos es va presentar una nova teoria segons la qual les muixerangues tindrien el seu origen en les danses de negrets, que a l’època moderna ballaven els esclaus negres del Regne de València.

Les dansetes del Forcall tenen una organització molt simple, ni tan sols estan legalitzades com a associació. Cada participant es fa la seua vareta amb un pal d’escombra o es decora el seu aret. La dansa de varetes no té cap mestre, sinó que els majors, que ja han ballat els anys anteriors, l’ensenyen als nous. Totes les dansetes de xiquets ballen alhora, seguint la música d’un sol grup de tabalet i dolçaina.

Fa pocs anys hi va haver un debat ben curiós: la gent que no viu al Forcall, que només hi passa l’estiu, podia participar en les dansetes? Es va decidir que sí. És interessant observar com aquestes danses estan vinculades a la identitat forcallana. Aquesta és una característica de les tradicions.

Actuacions de muixerangues en l’Aplec dels Ports

El mes de juliol es va celebrar al Forcall l’Aplec dels Ports, però per raons sanitàries, tots els actes multitudinaris es van cancel·lar. Això inclou les muixerangues de Vinaròs i Castelló, que hi han actuat des de l’any 2013. Aquestes colles s’han organitzat fa pocs anys i, a diferència de les tradicionals, el seu objectiu no és participar a una sola festa, sinó que estan actives la major part de l’any assajant, actuant i fent comboi.

L’Aplec dels Ports és una festa popular i tradicional? Ho podria ser d’aquí uns anys? I l’actuació de les muixerangues a l’Aplec, és un acte festiu tradicional? Les festes populars tenen unes característiques més o menys conegudes. Podem analitzar si l’Aplec dels Ports i l’actuació de les muixerangues les compleixen.

Les tradicions es celebren de forma periòdica, normalment cada any, al mateix lloc. L’Aplec dels Ports es celebra cada any, però en pobles diferents. Un sistema de rotació estableix a quin poble li toca cada any, però si un poble vol, pot renunciar a organitzar-lo.

Les festes tradicionals són organitzades per comunitats que, normalment, corresponen als habitants d’un poble. En canvi, l’Aplec dels Ports és organitzat per una comarca. Com hem vist en parlar dels Varetes, moltes famílies dels Ports han anat a viure a fora de la comarca i només hi tornen a l’estiu. Aquest retorn anual i la seua participació en la festa major manté el seu sentiment d’identitat. L’Aplec dels Ports també pot fer aquesta funció.

Les festes impliquen un canvi de ritme en la vida de la gent, una alteració de les normes socials, un augment de les interaccions socials. L’espai es transforma amb l’exhibició de símbols festius i identitaris. Tot això es pot observar a l’Aplec dels Ports.

La part més típica i característica de les festes tradicionals està formada per uns rituals que es repeteixen de forma invariable. Es tracta, normalment, de la missa i la processó, el toc de campanes que les anuncia i la desfilada d’autoritats que van de l’ajuntament a l’església o en tornen. Aquests rituals no s’han celebrat mai a l’Aplec dels Ports. Això fa impossible que l’Aplec es converteixi en una tradició? Al segle XXI, quan la majoria de valencians no són creients, encara és necessària l’aprovació de l’Església catòlica perquè una festa sigui popular?

La principal característica que defineix una tradició és la seua transmissió d’una generació a la següent. L’Aplec dels Ports es va celebrar per primera vegada l’any 1978, per tant, alguns dels assistents poden ser fills dels qui hi van anar aquella primera vegada. En canvi, les muixerangues només hi actuen des de fa huit anys; la diferència és substancial.

A Algemesí es recorda l’any 1973 perquè aquell any la muixeranga no eixí a la primera processó, però ràpidament s’organitzà un nou grup de muixeranguers que va actuar l’endemà mateix. Una cosa semblant passà en l’Alcúdia el 2003: els Negrets no ballaren i es va formar una nova colla que hi va actuar l’any següent. La desaparició d’un element festiu tradicional no és un problema d’aquell grup, sinó de tot el poble perquè el considera una part del seu patrimoni cultural.

Les festes tradicionals organitzen el calendari entre els dies festius i els feiners. La gent espera les festes molts dies, setmanes abans. Si una festa no es pot celebrar, tenim una sensació de buidor, de mancança. Aquest és el sentiment que tenim ara els muixeranguers. Si algun dia la gent que va a l’Aplec dels Ports té aquest sentiment, podrem dir, sense cap mena de dubte, que l’actuació de les muixerangues a l’Aplec dels Ports ja és tradicional.

Torre dels varetes. Joan Bofarull

El «passeig de gegantets» dels Dansants de Peníscola. Joan Bofarull

La Muixeranga de Vinaròs fent la campana en un Aplec. Pedro Macías

Inscriu-te al nostre butlletí

Top