La revista degana en valencià

Un estiu amb vacances vigilades

Enguany, l’estiu ha canviat el costum d’algunes persones que, fins ara, en acabant la seua tasca professional o laboral, desconnectaven totalment de la rutina i es lliuraven a mans de l’oci, dels viatges d’esplai, del temps en família i amics o de lectures intranscendents o no.

El calendari polític marca inexorablement l’estiu d’enguany. Deu haver, segurament, una muntanya de coses que se m’escapen, però trobe que hi ha molta gent que, com jo mateix, ens costa entendre el “tempo” i els gestos dels polítics i de la política.

Un “tempo” i uns gestos, que poden acabar amb la paciència de la ciutadania, com queda demostrat amb les reaccions que sol tenir una quantitat considerable de persones, cada dia que es posa davant dels informatius, telenotícies o telediaris de les cadenes generalistes.

A l’estiu se solen produir autèntiques serps informatives, però en aquest estiu que tot just ara precedirà la consulta sobiranista de Catalunya, viurem més serps informatives que mai, adobades amb informacions tendencioses a favor dels qui governen a Madrid i salpebrades amb bona cosa de successos d’ací o d’allà.

Però encara que Catalunya centrarà gran part de la informació i de la vida plàcida d’aquest estiu, el nostre país no restarà al marge de la flamerada. De fet, consellers i directors generals d’ací i d’allà, han estat advertits pel president –d’allà i d’ací—que “no marxen lluny” per si les mosques o per si cal organitzar i organitzar-se.

Aquest estiu, no serà igual com la resta. El pacte del Botànic necessita revitalitzar-se i mineralitzar-se, més encara des que València en Comú ha començat a fer figa i Podemos – Podem – “ja veurem” ha canviat d’amo.

No marxeu molt lluny, perquè aquest estiu potser viurem un “tempo” nou que remenarà les estructures de tot allò que ens ha permés arribar fins ací amb gran esforç i amb el cinturó estret per la política que ha aplicat el centralisme patit des del Decret de Nova Planta.

Aquest estiu, que hauria de ser més plaent que altres, no ho serà perquè l’aparició de murs de desencontres ha canviat el preu i la valoració de la política i de les relacions entre partits. No marxeu massa lluny, perquè igual vos tocarà tornar.

Tornar per a mineralitzar i vitaminar l’acció de Marçà, la cabuderia davant de Madrid de Soler, les accions dels “hackers” de la Generalitat o la concepció federal o plurinacional dels socialistes valencians o l’enfortiment del tercer fil ferroviari entre València i Castelló, la definició i augment de la xarxa de transports urbans i periurbans, la plantilla de Àpunt (canvieu-li de nom per favor), posem per cas.

No marxeu lluny, perquè enguany obre per primera vegada el Palau de les Arts de València i sembla que, segons la Bonig, “ha començat el compte enrere perquè el PP torne a governar aquest País Valencià.

Resteu avisades i avisats. No marxeu lluny i estigueu atents i atentes a les notícies, perquè entre succés i succés d’ací o d’allà, potser salte la llebre. Jo em situe no més lluny de 70 quilòmetres de l’epicentre. Bon estiu!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top