Tens 0 productes a la teua cistella
La lluita contra el canvi climàtic i contra la crisi social ha de marcar l’economia del segle XXI. El País Valencià ha d’adaptar la seua xarxa productiva als grans reptes mundials, amb innovació, sostenibilitat i compromís social.
Vivim una època d’absolut canvi i de noves dinàmiques a l’entorn de les polítiques globals, i per tant i com a conseqüència, les polítiques de desenvolupament regional d’Europa han d’aconseguir un creixement econòmic equilibrat entre tots els territoris a través de l’ocupació, la millora de qualitat de vida i la sostenibilitat, que són els motors d’aquest canvi econòmic i social europeu.
La cerca de cohesió econòmica i social s’ha forjat des dels orígens de la Unió Europea a través de programes específics d’inversions, buscant una Europa més intel·ligent, mitjançant la innovació, la digitalització, la transformació econòmica sostenible i el suport a les xicotetes i mitjanes empreses. Els objectius són diversos però molt concrets:
- Una Europa més ecològica i lliure de carboni, que invertisca en transició energètica, energies renovables i la lluita contra el canvi climàtic.
- Una Europa més connectada, amb un transport estratègic i xarxes digitals.
- Una Europa més social, que faça realitat el pilar europeu de drets socials i que done suport a l’ocupació de qualitat, l’educació, les capacitats educatives i professionals, la inclusió social i la igualtat d’accés a l’assistència sanitària.
- Una Europa més pròxima a tota la ciutadania, que done suport a estratègies de creixement de gestió local i que contribuïsca a un desenvolupament urbà sostenible en tota la UE.
El País Valencià no pot romandre aliè a aquestes dinàmiques, sinó que prenent com a referència aquests pilars europeus ha de continuar forjant el canvi de model productiu, modulat per valors com la sostenibilitat, la cooperació o l’ètica.
El model productiu valencià ha de passar necessàriament per fer front a les principals debilitats de la seua economia, per exemple, la baixa productivitat derivada d’estratègies competitives via preus i d’una especialització productiva poc adequada. Però entenem que aquest canvi ha d’estructurar-se, dit d’una una manera simplificada, a partir d’aquests tres pilars: persones, transició ecològica i noves tecnologies. Una economia que prioritze el benestar de les persones, la seua autorealització i el progrés de la societat en conjunt. Això implica actuar per aconseguir un treball de qualitat, economia ciutadana, economia de proximitat. Una economia que pose en valor l’experiència dels sectors productius tradicionals i que l’aprofite per a impulsar un model econòmic innovador i de base tecnològica. Un model econòmic que facilite la generació d’activitat econòmica arrelada al territori, que reforce la indústria i els serveis avançats, així com l’emprenedoria i les activitats emergents.
La economia valenciana ha d’aconseguir millorar els nivells de benestar de les valencianes i valencians, generar més ocupacions i de més qualitat, enfortir la competitivitat i la col·laboració i cooperació empresarial. Hem de buscar una major igualtat i equitat social que minore la creixent desigualtat social, i, per descomptat, un model econòmic sostenible en termes mediambientals, socials i econòmics.
En definitiva, es tracta d’avançar cap a un model econòmic amb rostre humà en l’actual entorn de globalitat. La globalització no pot fer-nos oblidar la finalitat principal de tota política: la millora de vida de les persones i l’equitat social. La reconeguda economista Mariana Mazucato reivindica amb claredat que la vida ha d’estar en el centre de l’economia, i no l’economia en el centre de la vida. Per això, nosaltres parlem d’Econovida, potser un terme que no resulta correcte acadèmicament, però que ens sembla que és molt gràfic i aclaridor.
Del model lineal al circular. D’altra banda, no podem obviar que estem davant un nou context marcat per una sèrie de crisis consecutives: sanitàries, de manca de matèries primeres, energètica, bèl·lica (invasió d’Ucraïna), però sobretot afectat per dos grans reptes: caminem cap a una major desigualtat social i un agreujament del canvi climàtic. Aquests són els dos greus problemes que afecten la humanitat i, en conseqüència, també el País Valencià. Abordar aquests reptes mundials requereix establir una nova manera de relacionar-nos entre l’administració, les empreses i la societat civil si volem aconseguir un desenvolupament inclusiu i sostenible. L’economista Mariana Mazzucato parla de cocrear l’economia, juntament amb el sector privat.
I precisament en aquest context de lluita contra el canvi climàtic i de cocreació se situa l’Economia Circular. Fins fa poc, l’economia lineal era el paradigma dominant. Aquest model considera el medi natural com una simple font de recursos, prioritza el benefici econòmic i obvia la sostenibilitat, ja que els productes es fabriquen amb la finalitat de ser usats i tirats (resulta més barat comprar un mòbil nou que reparar-lo). En contraposició a aquesta economia lineal sorgeix la concepció de l’Economia com un sistema circular, que sí lliga amb la sostenibilitat, i l’objectiu de la qual és que el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia…) es mantinga en l’economia durant el major temps possible i que es reduïsca al mínim la generació de residus.
L’economista Kate Raworth parla d’economia en forma d’un dònut, d’una rosquilla. Per a aquesta economista, el benestar humà depén de la terra viva. Per a ella, si volem tindre suficient menjar, necessitem sòls fèrtils i un clima estable. Si volem viure de manera saludable, necessitem aire net i una capa d’ozó. El nostre benestar depén dels sistemes que suporten la vida en la Terra.
L’Economia Circular inclou una gamma d’aspectes com el disseny ecològic o ecodisseny, la reparació, la recuperació de components i de materials, la re-manufactura, o re-fabricació, i l’ús d’energia procedent de fonts renovables i de la combustió de residus. En aquest nou model productiu circular s’estimen com a possibles àrees clau d’actuació la producció, el consum, la innovació i la inversió, la gestió de residus i el mercat de matèries primeres.
L’Economia Circular esdevé per al País Valencià una necessitat però també un repte, amb independència de la menor o major complexitat que presente el procés d’implementació. Des d’aquesta perspectiva circular cal fer un esforç per renovar el teixit productiu valencià, afavorint l’aparició de nous nínxols de negoci vinculats precisament a l’Economia Circular i aprofitant que la Comissió Europea hi destina fons.
Creiem que aquest nou model de negoci és el futur i una oportunitat única per a créixer, ser rendibles i revertir el canvi climàtic. El repte i desafiament al qual ens enfrontem suposa un canvi important. Per això, aquest canvi no es pot fer per obligació, sinó per convicció. L’any 1983, Michael Croissier va escriure un llibre titulat La societat no es canvia per decret, títol que continua vigent tot i el temps transcorregut i constitueix una convicció que cada vegada compartim més agents de la societat valenciana.
El procés de transformació cap a la circularitat comporta moltes actuacions, per exemple el canvi de normativa que faça possible una transició viable, les mesures de suport fiscal i l’aparició de nous models de negoci, tecnologia i educació i formació. Una formació contínua que permeta adquirir coneixement especialitzat i avançat, així com habilitats i competències que permetran una millora en les condicions laborals.
La innovació com a clau. No obstant això, l’Economia Circular no s’entén sense el desenvolupament de noves tecnologies, de la recerca i la innovació i, com no, de la digitalització. El fenomen tecnològic podem entendre’l com una oportunitat d’abordar el repte de la transició cap a una nova economia en el nostre país. I aquest és el segon pilar en què el País Valencià ha d’incidir especialment, reforçant la inversió en innovació i recerca, tant pública com privada. La innovació i la digitalització contribueixen a l’evolució del model productiu fonamentant-lo en el coneixement, la innovació, la internacionalització i l’articulació sobre el principi de sostenibilitat ambiental, productiva i social, alineant les actuacions dels agents clau del sistema d’innovació per tal d’aconseguir una indústria sostenible, intel·ligent i integradora.
La innovació –empresarial i tecnològica– és el principal motor de desenvolupament en les economies avançades. Així ho certifiquen tots els experts i les xifres que associen inversió en innovació amb una major productivitat, venda i, per tant, benefici. Podem definir la Innovació com «tot canvi (no solament tecnològic) basat en coneixement (no solament científic), que genera valor (no solament econòmic sinó també social)».
La innovació i la recerca no solen estar en els debats polítics ni ocupen massa espai en els programes electorals; tanmateix, resulta fonamental entendre la importància d’invertir en R+D+i i la transcendència sobre el desenvolupament econòmic d’una transferència de resultats adequat a la societat. Però parlem de fets, de dades ja consolidades: els Estats Units, que ha invertit tres vegades més en innovació tecnològica i empresarial que Europa, especialment en el sector privat, va eixir de la recessió quatre anys abans que la Unió Europea i va reduir la seua taxa d’atur a menys de la meitat que l’europea. Aquestes claus ens donen el full de ruta necessari per a avançar per la senda correcta. Altres ja han recorregut aquest camí i han demostrat que és el correcte. Recordem, per exemple, que el president Obama, ja al febrer de 2009, va dedicar un 10 % del seu paquet d’estímul –és a dir, uns 78 mil milions de dòlars– perquè les empreses adoptaren les tecnologies de la informació (TIC). D’ací, la importància d’invertir en recerca, desenvolupament i innovació per part dels governs i les empreses.
La digitalització, doncs, esdevé un instrument clau per a abordar la transició cap a una Economia Circular. És un fet no sols la globalització de l’economia, sinó l’efecte que sobre aquesta està tenint la digitalització. És per això que hem d’entendre aquest fenomen tecnològic com l’oportunitat d’abordar nous reptes en el País Valencià, però hem d’afrontar-los de la millor manera possible, i per a això serà necessari novament el treball conjunt dels agents clau del nostre sistema d’innovació a fi de facilitar els ingredients necessaris per aconseguir una efectiva evolució cap al model referit. En línia amb l’anterior, i atés que la major part del nostre teixit productiu està conformat per pimes, és fonamental fomentar la cooperació amb els agents del coneixement i tecnologia, i impulsar l’augment de la dimensió empresarial de les nostres empreses. També és fonamental aconseguir que el coneixement generat en les nostres universitats fluïsca cap al món empresarial de la manera més eficient, tal com fan els instituts tecnològics de la Red Redit, els clústers, els parcs científics del País Valencià i les universitats valencianes en l’àmbit no sols de la creació sinó del desenvolupament i de la consolidació d’empreses innovadores i tecnològiques.
Tant les polítiques nacionals com europees aconsellen des de fa anys la necessària aposta de la indústria per la digitalització per no perdre la seua posició competitiva en el context de globalització en què es desenvolupa l’economia de les regions. Per exemple, la Comissió Europea va llançar a l’abril de 2016 la iniciativa Digitalització de la Indústria Europea (DEI). Com a part de l’estratègia del Mercat Únic Digital, la iniciativa DEI té com a objectiu reforçar la competitivitat de la UE en tecnologies digitals i garantir que totes les empreses a Europa –sense importar el sector, la seua ubicació o grandària– puguen aprofitar tots els beneficis de la innovació digital. Sobre aquesta base i complementant les diverses iniciatives nacionals per a digitalitzar la indústria, les accions de DEI s’estructuren entorn de cinc pilars principals:
- Desenvolupament d’una plataforma europea d’iniciatives nacionals per a la digitalització de la indústria, a través d’un fòrum de coordinació de la UE que reuneix tots els estats membres per tal de garantir la coherència de les polítiques nacionals i europea.
2. Impuls dels Hubs d’Innovació Digitals (DIH) o finestretes úniques en la qual les empreses, especialment xicotetes i mitjanes empreses, poden obtindre serveis per a millorar els seus negocis, processos de producció, productes i noves oportunitats mitjançant tecnologia digital.
3. Enfortiment del lideratge a través d’associacions i plataformes industrials. La iniciativa DEI secunda tant el desenvolupament de plataformes industrials digitals com les associacions publicoprivades (PPP) que proporcionen els components bàsics de la tecnologia digital del futur.
4. Construcció d’un marc regulador compatible amb la tecnologia digital, important perquè la indústria i l’economia de la UE es reforcen. Dins de l’estratègia del Mercat Únic Digital, la Comissió Europea ja ha proposat diverses mesures per a actualitzar les regulacions en camps clau per a la indústria, com la ciberseguretat i el lliure flux de dades.
5. Preparació de la societat europea per al futur digital, adaptant la força del treball i els sistemes d’educació i aprenentatge, facilitant amb això la creació de cultura digital i així mateix anar tancant les bretxes existents.
No hi ha canvi econòmic sense canvi social. Velocitats de vertigen en l’evolució de les tecnologies dificulten no sols la tasca d’anticipació, sinó també d’adaptació de les nostres empreses als canvis, i és per a aquestes una preocupació comptar amb la infraestructura tècnica i els recursos humans necessaris per a dur a terme aquests canvis i continuar posicionant-se amb alts nivells de competitivitat.
El potencial de les tecnologies digitals per a introduir nous estalvis de cost fins ara desconeguts i els avanços en les tecnologies digitals (TIC) estan canviant la forma en què es dissenyen, produeixen i comercialitzen, i es genera valor dels productes i serveis. És el que es coneix com a digitalització de productes i serveis, i comprén des de la integració d’innovacions digitals en els productes (objectes connectats i intel·ligents: sensors, wearables, programari embegut, xarxes de comunicacions…), la transformació digital dels processos de prestació de serveis (millores en l’eficiència dels recursos, productivitat, gestió logística, disseny de productes, automatitzacions, etc.), fins a la creació de nous models de negoci (XaaS, impressió 3D i personalització, manteniment, CRM…). Aquestes tecnologies, majoritàriament, faciliten els fluxos.
A fi d’aconseguir la digitalització necessària i de forma progressiva del teixit productiu valencià, considerem que s’ha d’incidir principalment en cinc eixos estratègics. Aquests eixos estratègics pivoten en les persones, la sostenibilitat mediambiental i social, l’organització de l’ecosistema industrial regional, la maduresa del nostre sistema productiu i, finalment, en la innovació, emprenedoria i posicionament nacional i europeu.
En relació amb les persones, som conscients que les nostres indústries necessiten progressivament personal més qualificat i actualitzat, però al mateix temps hem de treballar per retindre el talent que hi ha al País Valencià, que en definitiva serà la principal palanca per a crear més valor.
En l’eix estratègic de sostenibilitat, un dels reptes passen com ja hem dit pel desenvolupament industrial basat en l’impuls de l’Economia Circular per aconseguir que productes, components i recursos en general mantinguen la seua utilitat i valor en tot moment, i assolir a més una sostenibilitat social amb més productivitat, més ocupació i el més important: més benestar social.
Respecte del tercer eix d’organització i consolidació de l’ecosistema regional d’indústria 4.0, cal buscar la cohesió i alineació d’esforços dels actors clau del nostre sistema regional, connectar els centres de competència cientificotecnològica i els agents d’interfície amb les empreses i desenvolupar, més encara, el sector d’empreses de serveis avançats en el País Valencià.
Serà en el cinqué eix estratègic on es focalitze més en la innovació, l’emprenedoria tecnològica i el posicionament de la nostra regió en el context nacional i europeu a través de la participació en iniciatives d’interés, o bé del posicionament de la Comunitat en xarxes i plataformes tecnològiques europees en matèria de nous sistemes de fabricació avançada. Aquestes accions constitueixen palanques conduents a posicionar les empreses del País Valencià en l’escenari de competitivitat global actual, però sempre amb el focus en les persones com a principal actiu a potenciar.
El País Valencià disposa d’un sistema amb alt potencial i grans capacitats, però cal sinergiar els esforços i aconseguir complementar-se. Cal apostar per un sector TEIC especialitzat i per la dinamització territorial per tal d’afermar la cooperació. Hem d’aprofitar la fortalesa en sectors digitals com l’electrònica d’automoció, seguretat i energia, en equips de telecomunicacions, intel·ligència artificial i en tecnologies de làser i sensors. Tenim, així mateix, un gran avantatge competitiu amb els nostres centres d’investigació i tecnologia, molts d’ells excel·lents a escala mundial. No obstant això, és un fet que els sectors d’alta tecnologia troben una forta competència en altres parts del món, i els anomenats sectors tradicionals i especialment les pimes s’estan quedant en una posició feble que ha de rebre una atenció especial. Tot això s’uneix a les disparitats que hi ha en matèria de digitalització entre les diferents regions europees.
Els reptes són difícils, però la indústria valenciana ha demostrat una creativitat i una capacitat d’adaptació molt alta. Per tal d’aconseguir-ho és fonamental que tots els agents implicats es coordinen i cooperen per a generar sinergies i un full de ruta sòlid que ajude a impulsar l’Economia Circular mitjançant la innovació i la digitalització amb un fi comú: no solament impulsar la generació del coneixement en els nostres agents cientificotecnològics, i que aquest coneixement arribe a les empreses i que les innovacions de les empreses arriben a la societat, sinó que aquest procés assolisca una major equitat social.
