Estrenes i denúncies

24/11/2020

Des d’aquestes línies fa mesos que ens queixem del maltractament que les Arts Escèniques i la Cultura en general estan patint des de l’aparició de la COVID-19, així que, reflexionant i també escoltant l’opinió de companys de professió, vaig decidir que en aquesta ocasió faríem un escrit amable i pacificador. De fet, hi havia alguns motius per a fer-ho: tant les sales privades com les municipals del Circuit Valencià de Cultura i algunes de públiques havien reiniciat la seua programació, fins i tot amb èxit i bona acollida per part del públic. Alguns dels festivals de setembre (per què no decidiran ja canviar-ne de dates per no coincidir?) com Russafa Escènica i altres havien pogut realitzar alguna activitat, tímides i mínimes accions, és cert, però fins i tot atrevides per als temps que corren.

Però sembla que l’amabilitat no és possible en el món cultural actual: la ràbia i la indignació formen ja part del nostre modus vivendi, així que fa uns dies ens assabentàrem que l’associació ultradretana Abogados Cristianos sol·licità al Jutjat d’Instrucció de València mesures cautelars per a retirar l’obra Poder i santedat, un text (Premi Pere Capella 2017) de Manuel Molins produït per l’Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València, i que, curiosament, encara no s’ha estrenat (a hores d’ara, quan lliges aquestes pàgines, esperem que sí). Sembla que és el cartell el que ha indignat aquestes bones ments. Recordem que no és la primera vegada que Abogados Cristianos actua en contra de la cultura i el pensament, i tampoc no és la primera vegada que els jutges admeten a tràmit la denúncia, just després de queixar-se que no tenen temps ni mitjans per a poder atendre la justícia com cal.

La denúncia va dirigida al president de la Diputació, Toni Gaspar; al director de l’IVC, Abel Guarinos, i al director de l’obra, Paco Azorín (a qui sembla que confonen amb l’autor). Tots ells són acusats de delicte contra els sentiments religiosos. I a més a més, Gaspar i Guarinos de prevaricació.

La portaveu de l’associació, Polonia Castellanos, de gira mediàtica per totes les televisions i prenent un protagonisme totalment immerescut, repeteix indignada que a banda de ferir els seus sentiments, el pitjor és que s’han gastat diners públics en un muntatge teatral que ofén una part del públic i no lluita contra la pederàstia en general i contra la situació de crisi que vivim. Senyora Castellanos: siga sincera i reconega que el que li molesta realment és que es gasten diners públics en cultura, perquè li molesta que la cultura siga també una forma de lluita contra la crisi i pretén desconéixer el valor social i també econòmic de la indústria cultural.

Enfront de l’actitud indignant de la Sra. Castellanos, Manolo Molins, en les escasses aparicions públiques que fa, explica amb gran dignitat i serenitat que ell també és cristià i per a res es veu representat per Abogados Cristianos, i que Poder i santedat és un text crític que, lluny de voler incendiar, vol apagar i fer reflexionar.

Espere que quan estigues llegint aquestes paraules, Poder i santedat s’haja estrenat i haja fet una gran temporada, i que les actituds intransigents i antiquades hagen servit per a atraure més públic al teatre. Ah, i que callen ja o, almenys, que no els escolte ningú.