La revista degana en valencià

Eugeni Alemany: «El futur del valencià passa per les xarxes socials»

Havíem quedat a la porta del Jardí Botànic de València, però el fort vent havia provocat el seu tancament temporal. En veure’ns vam anar cap a les Torres de Quart, vigilades per l’escultura del Palleter, a la qual tornaríem més tard. Vam travessar la seua porta –acompanyats pels records de quan encara passaven els autobusos urbans per ella–  buscant una cafeteria tranquil·la on poder parlar. Un bon café va encetar una conversa fluida, molt fluida, en la quan vam descobrir un poc més aquest personatge polifacètic que igual presenta un programa de televisió que se’n va al Japó o actua als teatres o casals. Tot un artista i un monstre de les xarxes socials, i en valencià.

 

–Vora 30.000 seguidors en Facebook i 27.000 en Twitter. Quina és la clau del teu èxit a les xarxes socials?

-No sé si hi ha una clau, perquè si la sabera en tindria 3 milions! Supose que l’èxit és fer continguts molt pensats per al consumidor valencià. Jo veig les xarxes socials com un canal de comunicació. Tinc com dos perfils, dos tons: en Twitter comente l’actualitat política de forma satírica i en valencià, perquè és més immediat; en Facebook compartisc un altre tipus de coses que tenen a veure amb la idiosincràsia valenciana i el costumisme valencià.

 

Anar a la televisió japonesa i dir comboi, cassalla, aborronat i Visca la Mare de Déu ha estat en gran part gràcies a les xarxes socials?

Home, clar! Estic molt content amb el tema d’Arroz La Fallera i el #paellaemoji, perquè si una empresa d’arrossos i un còmic arribem a acomboiar tanta gent fins al punt que anem a San Francisco a demanar la inclusió de la paella en el Whatsapp i ara el viatge a Tòquio –i sense el suport de cap tele pública– és un mèrit que hem aconseguit gràcies principalment als valencians en les xarxes socials.

–El fet d’usar sempre el valencià en les xarxes t’ha influït d’alguna manera?

No. Alguna vegada piule en castellà, però molt poques. Com que dic coses que pense, m’ixen en valencià.

–L’ús que fas del valencià, és un símptoma de normalitat?

Crec que en les xarxes socials, tot i ser un llenguatge escrit, es parla. Això es veu molt en el Facebook: abans dos cosins de Carcaixent s’escrivien una carta i ho feien en castellà; ara en el Facebook ho fan en valencià. I el mateix passa en el Whatsapp. I no pensen si fan faltes d’ortografia o no, perquè escriuen com parlen. La gent parla, no escriu.

–Però el fet que tu piules en valencià i tindre els seguidors que tens…

Ocupe un nínxol de mercat, i és que hi ha poques persones que fan entreteniment en valencià, com per exemple @MestreCassaller. Els espectacles que faig de teatre també són en valencià, i també és un nínxol de mercat perquè hi ha poca gent que faça teatre únicament en valencià. Per exemple, Xavi Castillo fa sàtira política i jo faig coses més costumistes. La normalitat és no parlar de la normalitat. La normalitat és que jo pense que en les xarxes socials es parla, i com que sóc valencianoparlant piule en valencià. I fins i tot em segueix gent de Madrid! I això em flipa!

–Les xarxes han ajudat a corregir la falta de normalització lingüística?

Ocupen un espai important. A diferència de les ajudes que es donen per a campanyes de «Parla valencià», en les xarxes la gent parla motu proprio. El que piula en valencià ho fa de forma natural, perquè la gent està com parlant, no escrivint, però alhora allò escrit hi roman, i eixa visibilitat va rebotant-se per la xarxa.

–Quin ús en fan les empreses privades?

Crec que ja comencen a adonar-se que això és un nínxol de mercat, que no és tan sols una qüestió d’identitat. El valencià és un nínxol de mercat, al final és un negoci. Arroz La Fallera ho ha vist, i una de les coses de què més content estic del #paellaemoji és que Arroz La Fallera té tots els seus canals de comunicació en les dues llengües. Consum també piula en valencià… Hi ha moltes empreses que comencen a fer-ho, i quan fas coses, fas que passen més coses. Arroz La Fallera va optar pel #paellaemoji, i Arroz Dacsa ha hagut de posar-se les piles. Això ha sigut bo per al valencià, per a les agències de creativitat i comunicació, per als músics i per a les productores. Al final, els diners s’han de moure!

–La música en valencià també és un exemple de com es pot ocupar un altre nínxol a les xarxes?

Absolutament. Jo, fins fa quatre dies, no escoltava música en valencià. Vaig començar a sentir-la amb 39 anys gràcies a la difusió de les xarxes. Ells canten en valencià, de la mateixa manera que jo piule en valencià: perquè m’ix de forma natural. Ara hi ha grups com Tardor que fan coses molt ben parides, però hem de tindre clar que sense Al Tall i sense Obrint Pas no tindríem això.

–Els polítics encara no s’han adonat del nínxol?

Els polítics encara no s’han actualitzat. El que mola és que ara Ximo Puig és de Morella, és de poble, i per a ell el valencià és una cosa molt normal. Va fer dos discursos de Nadal, u en valencià i un altre en castellà… però quan estiga Canal 9, en quina llengua el farà? Farà el que feia Camps, que el feia el 99 % en castellà i després deia Bon Nadal? O el farà tot en valencià?

–I Carolina Punset?

És un altre cantar. Ella parla en castellà, però jo crec que deu ser catalanoparlant, perquè no crec que son pare li parlara en castellà… A eixa xica la deuen haver criada en català, però una altra cosa és que després haja anat a «colegios bien» i haja pensat que és millor parlar castellà. Però parle per parlar, perquè no la conec i no sé si sa mare és de Huelva…

–Creus que els polítics valencians han tingut poca energia a l’hora d’emprar el valencià?

Clar, si no, no estaríem com estem! Jo sóc optimista i crec que ara estem millor que mai: hi ha un renaixement brutal. Però això estava present, només li calia visibilitat.

–I eixe rebuig del PP i Ciudadanos…?

Això passa a València ciutat; a les comarques no passa això. En el PP de Sueca parlen tots en valencià… Mira Rus! Ha fet molt pel valencià! Inclús contant-ne mil, dos mil, tres mil, dos milions de peles, ha fet molt per normalitzar el valencià, fins i tot en el món de la corrupció, que és un espai que també havíem d’ocupar! Almenys ha deixat una cosa bona: que el valencià serveix per a tot!

–I si parlem dels equips de futbol valencians d’elit, també tenen una assignatura pendent amb la nostra llengua?

Sí que és una assignatura pendent. El que és una putada és quan hi ha jugadors valencians i no piulen res en valencià. Ara qui està piulant coses és el Neville: jo no sé si ho fa ell o li ho fan, però em té igual; que escriga en valencià… Això no ho ha fet ni Flores, el que era entrenador del València!

–Arribarà un dia que no parlarem d’això?

Això seria desitjable, que hi haja un dia que fóra normal. Vaig pel carrer i a València ciutat sent parlar valencià més que mai. Crec que les xarxes socials són una eina fonamental per al valencià, perquè fer continguts és molt barat. Ara que volen que torne Canal 9, haurien de tindre-les molt en compte, perquè tenen una retroalimentació amb la gent molt gran. La televisió social avui en dia és fonamental, perquè no veus un programa i el comentes amb la gent que tens al costat, sinó que interactues per Twitter amb moltíssima gent. I això dóna molta visibilitat. Si els programes de TV3 poden ser trending topics, per què els de Canal 9 no podran ser-ho? Això genera trànsit en la nostra llengua. I és fonamental. El futur del valencià passa per les xarxes socials.

Entrevista publicada al nº 412, dedicat al valencià a les xarxes socials. Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top