Tens 0 productes a la teua cistella
Epitafi: “Oh, caminant! Ves i digues-los als nord-americans que aquí jaiem obedients a les seues ordres”
“Quan la realitat és ocultada pels mateixos que impedeixen la reflexió o anàlisi social davant actituds i accions polítiques moltes vegades allunyades del seu camp ètic del bé comú, el triomf de l’especulació sobre la integritat econòmica i de les normes (o lleis) sobre la justícia, deixa el món en mans d’aquells que així ho procuren: és el poder sense l’autoritat del poble, víctima de l’opi del conformisme. En això estem.”
Si atenem concretament el significat de democràcia i al mateix temps advertim en la seua actual praxi que “una majoria mana”, mereix, en rigor, tal accepció quan la veu de les minories d’aquest mateix poble és ignorada?
L’incompliment del 90% de les promeses anunciades en els programes electorals, no és un oprobi a la societat, una oda a la mentida que, no obstant això, sembla enaltir la democràcia?
El control de la justícia per la classe política; l’elecció de candidats aliens a l'”autoritat” del poble; el paper dels mitjans de comunicació en mans d’uns pocs magnats; els lobbies de les grans corporacions i el seu poder executiu; la relació entre indústria militar i economia; l’OMC, FMI, BM, ONU, davant el medi ambient o els DDHH…
Per a una ment oberta, la perpetuïtat de partits polítics i les seues diferents ideologies (ja esgotades de credibilitat) són un anacronisme mantingut per sustentar l’estructura d’un sistema polític forjat únicament per les “particulars regles” econòmiques del capitalisme salvatge, aquest Leviatan devorador de pensaments, d’idearis polítics allunyats de la seua òrbita que utilitza com a façanes, pintant-les del color que convinga, les restaura, les adorna, les fa atractives, les anuncia, la gent entra en aquests centres comercials de la impostura i consumeixen crèduls les seues ofertes. Quan ixen al carrer porten sobre la seua esquena el pes d’una essència prostituïda. I viuen amargats i esclavitzats, però convençuts que no hi ha un altre camí. Tan eficaç és l’escola Leviatan.
Producció, consum, creixement, competitivitat, immediatesa, emprenedoria, tecnologia, reciclatge, ecologia, llibertat, igualtat, humanitat, progrés, democràcia… són termes patró vomitats per boques polítiques sobre un món inversament proporcional en molts d’aquests propòsits (donem-li un cop d’ull).
Les lleis econòmiques del capitalisme fa segles que atenen un model d’usos que el món ja no pot suportar, s’han creuat tots els límits que garantien ecosistemes vitals, s’ha prostituït la línia ètica cultural i humana… tots aquests despropòsits són provocats per les polítiques globals d’un grapat “d’arquitectes mundi“ rellevats dels seus càrrecs a través del nepotisme d’interessos, els quals han anat culminant les seues jugades sobre taulers d’estratègies socials i econòmiques per a major glòria dels seus dominis i poder. I sempre han eixit vencent per molta “Revolució Francesa” que es done: o acceptes les seues condicions o et mors de fam.
Fins fa poques dècades, poca gent qüestionava la capacitat reflexiva de gran part de la societat sobre temes polítics, hi havia, diguem-ne, un compromís de col·lectivitat més conscient de vigilar la constatació de la seua bona praxi. La relació humana era un imperatiu, tot això es reflectia en aquells grans programes culturals i de debat que emetien les TV en hores de màxima audiència (sense cap pacte ni preparació prèvia entre moderador i entrevistat). No obstant això, tirem hui un cop d’ull a la ciència d’una majoria dels nostres joves i… Sí! També això es reflecteix en programes de TV de màxima audiència.
Així, conseqüentment s’ha anat modelant una classe política a imatge i semblança del déu dels diners, el control i el poder, representat per un grapat de magnats malalts d’integritat i decència que manegen els fils estadistesd’una majoria de titelles paupèrrimes d’esperit i mediocres que encarnen la incompetència. En aquestes condicions, poques persones honestes i intel·ligents s’atreveixen a vestir la toga càndida: En les prestatgeries de la saviesa cada vegada hi ha més ments plenes de pols, abandonades.
Tota aquesta pèrdua de valors i virtuts ha estat i és conseqüència d’un full de ruta promogut per aquestes elits del sistema, derivada del perill que els representaria una societat de milers de milions de persones instruïdes. Gràcies a aquest procedir, dits subjectes posseeixen la riquesa de 5.000 milions d’éssers humans, perquè els beneficis de les seues corporacions superen el PIB de centenars de països. Drets humans, naturalesa, pobles i cultures… què els importa? Només importen els beneficis econòmics, en mode Maquiavel si cal.
Ara mateix, l’elit occidental amb seu al país del “tio Sam”, on una majoria de famílies guarden el seu menjar i les seues pistoles en la nevera, han provocat amb insuperable persuadir, a països de l’antic Pacte de Varsòvia per a adherir-se a l’OTAN en “nom de la pau”. Des de 1999 ja són 11 d’ells, fent cas omís dels insistents advertiments del Kremlin des de 1990, any en què els del país del rifle i els seus neteja botes europees van prometre al mandatari rus que l’OTAN “no avançaria ni una polzada cap a l’est si una unificada Alemanya romania en l’Aliança Atlàntica”.
Tot està programat i provocat: divisió social, cops d’estat, guerres… allà on existeixen interessos, siguen recursos naturals o geo-estratègics, és dut a terme per part, sobretot, del país que té més de 800 bases militars a tot el món i que, fins ara, ha imposat les seues “regles planetàries” de manera hegemònica. L’actual guerra d’Ucraïna, va començar en 2014 amb la frase “Que es fota Europa” manifestada per la subsecretària d’estat nord-americana per a assumptes europeus, Victoria Nuland, referint involucrar “nacions unides” per a fer un tomb al govern democràticament constituït igual que a l’Iran 1953, Guatemala 1954, Líban 1956, Cuba i Panamà 1957, Indonèsia 1966, Vietnam, Cambodja, Oman, Bolívia, El Salvador, Xile, Nicaragua, l’Iraq, Síria, l’Afganistan, Iugoslàvia, el Pakistan, Bangladesh, etc. (tota una tradició ianqui) a través de la revolució del Maidán, on la senyora es feia fotos repartint galetes als assistents.
Obeïu-me! Es negociaran i signaran els “Acords de Minsk” per donar temps a armar Ucraïna! (reconegut per Merkel) Sí, tio Sam; Milers de milions d’euros públics europeus finançaran sense parar aquesta guerra! Sí, tio Sam; No signarem cap acord de pau amb Rússia! Sí, tio Sam; Destruirem els gasoductes Nord Stream! Sí, tio Sam; Pagareu el gas gairebé al doble del preu que costava a més de les compres mil-milionàries en nou armament per a major glòria del complex industrial militar i l’economia americana… i la ruïna d’Europa! Sí, tio Sam. PIB per càpita actual: EUA 76.300 $, EUROPA 37.400 $.
Els més de 15.000 assassinats que des de 2014 s’han comés per part dels batallons nacionalistes al Donbàs (zones rus parlants); els homenatges a nazis com Bandera, Hunka o Dontsov per part del govern ucraïnés; el presumpte trànsit d’armament OTAN al mercat negre o la sospita d’evasió de milions de dòlars a paradisos fiscals (no hi ha un control)… tot això s’oculta mentre s’assegura que no hi ha personal de l’OTAN instruint soldats a Ucraïna, ni estrategs, ni mercenaris, ni s’enviaran tancs, ni avions, ni míssils de llarg abastiment, ni s’atacarà sòl rus ni personal civil… tot això es va posar a bullir convenientment en un cassó amb granota mediàtica i hui veiem la realitat.
No volen pau sinó guerra i destrucció a través de la provocació, res els importen els centenars de milers de joves que estan morint, són obligats a morir simplement per una qüestió de posicionament de domini econòmic global que res té a vorer amb ells, i s’utilitza, com paper higiènic, a un malvat per a dur a terme els plans d’uns pocs. Quanta tragèdia per a tantes famílies ucraïneses i russes! On queden dels valors cristians que van forjar els pilars d’Europa? Si uns s’han convertit en dimonis, els altres són els amos dels seus temples, i van predicant pels altars i les llars: “Les invasions dels EUA o Israel són de Déu, les invasions no occidentals són del maligne”. Aquests ens governen hui.
Ara mateix, vivim una situació molt pitjor que la crisi dels míssils a Cuba els anys 60, qualsevol atac a gran escala en territori rus pot desencadenar una guerra mundial nuclear on tothom perdria, seria catastròfic. Però sembla que el Parlament Europeu no pensa així, de fet, ha donat via verda perquè Ucraïna puga llançar míssils de llarg abastiment contra Rússia (operats exclusivament per personal OTAN), també ha decidit entregar 35.000 milions d’euros més en ajuda (ja són més de 100.000 milions d’euros públics europeus, i altres 113.000 milions de dòlars d’EEUU). Ens hem tornat bojos?
I jo em pregunte: Si els nostres polítics han estat elegits per defensar els interessos de la ciutadania, quin benefici ens aporta a nosaltres aquesta guerra? Amb quina autoritat agafen els meus diners per finançar aquesta guerra cruel? Què collons pintem nosaltres en aquest conflicte d’un país que fins fa quatre dies, com aquell que diu, no sabíem ni que existia? Jo no he votat perquè em porten a la guerra! Com és possible que tots i cadascun dels governs i mitjans de comunicació europeus tinguen la mateixa opinió, segueixen tots la mateixa línia informativa sense eixir-se’n d’ella? Ningú alça la veu per la pau? Les decisions del Parlament Europeu, a qui obeeixen, a la ciutadania o a l’elit que els procura la manutenció? Qui proposa la seua presidència? Els titulars dels diaris, a qui obeeixen, al periodista honest i independent que interpreta la realitat o a l’elit que procura les milionàries subvencions dels mitjans? Per què no hi ha sancions contra Israel, govern que està duent a terme un genocidi amb més de 40.000 assassinats civils, sobretot xiquets? Sudan, Etiòpia, R.D. Congo, Colòmbia, i així fins a 56 països ara mateix en guerres, no mereixen tots exactament el mateix interés «humanitari» que Ucraïna? Prohibir mitjans de comunicació a Europa, és democràtic? Començar a tancar plataformes informatives que opinen diferent, és democràtic? No obstant això, ocultar la veritat no és desinformació sinó democràticament correcte… Vaja! Vaja!
No serà que volen portar-nos a la guerra perquè els deutes bilionaris dels estats ja són impossibles pagar? Una guerra ho soluciona tot! O potser, la guerra vindrà per a evitar un món multipolar i sobirà amb la Xina i els Brics comandant l’economia mundial? O potser, la guerra vindrà perquè, segons una elit psicòpata, en el món sobrem milers de milions de persones? Val la pena tant de sofriment del poble ucraïnés i rus per una qüestió políticament negociable? Per què els anglos van desbaratar l’acord d’Istanbul que hagués evitat la continuïtat d’aquesta guerra infame?
Per què l’agenda 2030 no parla dels paradisos fiscals? No tindràs res i seràs feliç? Ciutats de 15 minuts? Diners electrònics? Milions de càmeres a les ciutats? Xips humans? La IA i robots s’encarregaran de les nostres vides, del nostre treball? Un món mono-cultural, únic, unívoc amb normes convertides en lleis globals? Control total del ciutadà! Qui ha dissenyat i decidit aquest nou model de vida alié a la llibertat? Jo no! La democràcia? Potser els que desitgen guerres per a aplanar la seua consecució?
I en tant els mandataris europeus es dediquen a legislar les “modernitats” del paràgraf anterior incloent la nova llei mordassa de comunicació audiovisual per a “díscols”, els drets de les rates, el “todes les niñes” i altres futileses (si, també això de Veneçuela és un assumpte primordial que afecta a tots els espanyols), resulta que ja hi ha milions de famílies que sofreixen pobresa alimentària al mateix temps que les empreses europees comencen a caure en picat i la recessió inicia la seua marxa. És el resultat de la gestió política d’aquests espantalls de la decència que ja porten 14 paquets de sancions a Rússia i cap a Israel… Previsió PIB 2024: Eurozona:0,8%, Rússia: 3,9%.
Si la societat europea no supera l’anestèsia, ensopiment i indiferència davant tant de despropòsit i no alça la seua veu als carrers (com és possible que no hi haja manifestacions contra la guerra?), l’espera del que vindrà no serà l’esperança de felicitat i bé comú, sinó tot el contrari.
