Tens 0 productes a la teua cistella
09/09/2020
La nostra espècie, autodenominada Homo sapiens, existix des de fa 200.000 anys, un sospir de l’evolució, que mesura el temps en milions d’anys. Sorgírem al cor d’Àfrica, teníem la pell negra i a poc a poc ens estenguérem per tota la superfície terrestre. El foc ja el coneixíem molt abans, perquè el dominaren homínids anteriors i nosaltres simplement l’heretàrem. Invents nostres foren l’agricultura i la ramaderia, fa uns 10.000 anys, amb les quals començàrem a canviar significativament la faç de la Terra. Però ha sigut durant els últims 500 anys, amb el potent mètode científic, quan hem avançat exponencialment en ciència i tecnologia; de manera que fa sols tres o quatre generacions encara anàvem en carro, escrivíem cartes en paper que tardaven dies a arribar, llavàvem a mà i cuinàvem amb llenya, mentre hui viatgem en avió, ens comuniquem en fraccions de segon i disposem d’electrodomèstics per a tot. Uns canvis increïbles.
No obstant això, en les relacions interhumanes no hem avançat pràcticament i seguim enganyant-nos, explotant-nos i dominant-nos els uns als altres, sovint utilitzant la força bruta. Com els ximpanzés que s’enfronten entre ells per a establir la jerarquia social, amb la diferència que ells lluiten amb mans i dents, i nosaltres amb un ventall amplíssim d’armes homicides. Hem avançat moltíssim en l’aspecte tecnològic però poquíssim en les interrelacions i la resolució de conflictes.
Els ximpanzés són els nostres germans evolutius, els més pròxims en l’ascendència biològica, i veure’ls a ells és com veure’ns a nosaltres mateixos nus, sense adorns culturals; ells viuen en famílies, com si foren tribus, i dins d’eixes tribus hi ha lluites pel poder, l’aliment i el sexe; i entre les famílies/tribus veïnes hi ha lluites, sobretot pel territori, que són a voltes cruels i enferrissades, amb morts i ferits. I nosaltres seguim comportant-nos així, en ple segle XXI, dins la tribu ens respectem relativament però veiem les altres com a enemigues o almenys com a competidores indesitjables; de fet, la nostra història és un relat interminable de lluites d’unes tribus contra altres: assiris contra babilonis, grecs contra perses, romans contra bàrbars, huns contra llatins, cristians contra àrabs, àrabs contra africans, espanyols contra indígenes, anglesos contra espanyols, europeus contra africans, alemanys contra anglesos, japonesos contra xinesos, nord-americans contra alemanys, jueus contra àrabs, etc. etc. etc. Els «campions» actuals són els EEUU perquè durant el 90% de la seua existència han estat en guerra contra algun altre país1 i tenen el sagnant rècord d’haver llançat dues bombes atòmiques sobre ciutats indefenses.
Dins de cada tribu també hi ha conflictes i lluites, de vegades molt violentes, que sovint esclaten en guerres entre grups de poder o entre classes socials; com la guerra civil espanyola que provocaren els franquistes, recolzats pels nazis alemanys i els feixistes italians, amb la qual massacraren o exiliaren la gent més avançada del país. Moltes guerres es declaren també per alleujar les tensions internes, perquè quan un mandatari preveu una forta crisi que amenaça d’enderrocar-lo sol conjurar-la demonitzant algun grup social o país veí i llançant contra ell al seu poble enganyat. D’altres guerres, allunyades dels centres de poder, són simplement per mantindre el gran negoci del comerç d’armes i apropiar-se de recursos naturals valuosos: petroli, coure, diamants, coltan, etc.
Ara mateix hi ha almenys 6 guerres actives2, amb diversos països/tribus implicats en cadascuna. La inèrcia històrica i etològica ens duu a resoldre violentament els conflictes que sorgixen contínuament i ací estem encara, enxarxats a punyades i mossos entre nosaltres; bo, això seria fa milions d’anys, ara utilitzen pistoles, metralletes, canons, tancs, avions, submarins, míssils, … Massacrant infinitat de vides, la majoria de civils innocents, perquè els que declaren les guerres no van mai al front i els que van sovint s’amaguen i bombardegen les ciutats, on viu la gent desarmada. Malbaratant bilions en armes i destrucció, uns diners que en temps de pau es neguen a les poblacions empobrides.
I així podríem continuar, tribus contra tribus, indefinidament o fins a autodestruir-nos amb les modernes armes NBQ (nuclears, bacteriològiques i químiques), si no fora perquè el nostre menyspreu a la Natura ens ha dut a destrossar-la i contaminar-la tant que tenim els principals equilibris ecològics col·lapsant i amenaçant-nos amb la nostra pròpia extinció, igual com hem extingit ja milers i milers d’espècies animals i vegetals. Som quasi 8.000 milions d’éssers humans i als països desenvolupats consumim per càpita 100 voltes més que els nostres avis, i això provoca problemes tan greus com el calfament global, que està disparant fenòmens físic-químics de retroalimentació (fusió de gels i neus→més absorció d’energia solar→més calor→més fusió de gels i neus→…)3 que encara acceleren més el calfament; de manera que, després d’haver perdut més de 40 anys en reunions governamentals inútils, només ens queden ja uns 8 anys per a corregir-nos i reduir el 7’6% anual les emissions de gasos hivernacle4; si no ho fem, les temperatures es dispararan i la retroalimentació farà impossible tornar enrere i recuperar l’equilibri climàtic…
Per què han sigut un fracàs les 25 COP (conferències de les parts) internacionals celebrades? Doncs bàsicament perquè seguim pensant i actuant com a tribus, cadascuna envia els seus representants però cap d’elles vol ser la primera en aplicar les solucions reals que demanen els científics. Més encara, dins de cada tribu nacional, les sub-tribus dels multimilionaris que s’han fet immensament rics al voltant del petroli, l’automòbil i les indústries brutes no volen perdre ni tan sols una part dels seus beneficis, són ionquis dels diners i viuen en un món fóra de la realitat, potser encara pensen que no és veritat l’emergència climàtica ni el perill d’irreversibilitat, l’egoisme els perd i el problema és que ells controlen l’economia i amb aquesta els governs, i boicotegen les solucions.
Hi ha un moviment ample de científics, ecologistes i gent conscienciada, al que s’ha sumat el dels joves, que veu clarament el perill i urgix aplicar ja les solucions que coneguem fa dècades i que fins i tot són més barates, més saludables i més humanes que les tecnologies que han provocat el desastre climàtic. Un moviment amb lemes tan encertats com «pensar globalment i actuar localment», però la inèrcia tribal és molt gran i els canvis tarden massa a arribar, de manera que correm el risc de perdre l’oportunitat de salvar el clima i salvar-nos a nosaltres mateixos, junt a milions d’altres espècies.
De seguir igual, és possible que durant uns pocs anys més la subtribu dels multimilionaris continue enriquint-se però al final tots perdrem, ells també, perquè en un món massa calent i desertitzat ningú podrà viure bé i per als descendents, de tots, pot resultar mortal. Per això és necessari que tothom, especialment els que tenen poder i riquesa, deixen de fer les coses pensant només en ells i el seu entorn/classe/tribu i pensen ja en la nostra espècie, sols així podrem superar l’emergència climàtica.
Hem de transcendir-nos actuant junts, units, com l’espècie global que som perquè el nostre poder és tan gran que si seguim comportant-nos com tribus, unes contra altres i totes contra la Natura, no ens salvarem cap de nosaltres. Hem d’actuar com una espècie realment intel·ligent i ja hi han hagut massa reunions infructuoses, els rics han de cedir part de la seua riquesa, els pobres han de reproduir-se menys i tothom ha d’abandonar els combustibles fòssils i protegir les selves, els boscos, les praderes, els camps, els esculls, la posidònia i tota la vida, perquè som part d’ella i ella ens ajudarà a reequilibrar el clima i resoldre la resta de problemes.
El nostre paper fonamental a la Terra hauria de ser eixe: protegir la vida, com els germans evolutius grans i poderosos que som. I investigar el que ens depara el nostre trànsit per l’Univers, per a previndre i evitar possibles perills com els que provocaren les grans extincions passades. Hem de ser els defensors de la vida, no els seus botxins suïcides…
1 https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Guerras_de_Estados_Unidos
2 https://eacnur.org/blog/paises-en-guerra-actualmente-tc_alt45664n_o_pstn_o_pst/
