Per què estudiar el Lazarillo no és una amenaça i estudiar Martorell sí?

El 23 de novembre de 1983 es va aprovar la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Una llei que obria molts horitzons pel que fa a la normalitat del valencià -que encara està per desenvolupar i implantar en el seu conjunt-, però que al seu torn creava conflictivitat. Una conflictivitat que ve donada en el Capítol Segon de la mateixa, el dedicat a la exempció.

33 anys després de l’aprovació de la Llei, aquesta contínua discriminant els alumnes de zones castellanoparlants, oferint-los la possibilitat d’acollir-se a la exempció, i per tant, mostrant-los un xec en blanc que molts accepten sense tenir en compte que redueix les seues capacitats lingüístiques i que serà fonamental en el seu futur si, per exemple, desitgen opositar. Al cap i a la fi, aquest aspecte de la llei genera un conflicte social que fa que es mantinga viva la batalla entre el castellà o valencià. Però no solament això. Si mirem la llei amb atenció, l’article 24 parla de perjudici: «Tot això, sense perjudici que els pares o tutors residents als zones susdites puguen obtenir l’exempció de l’ensenyament del valència per a lIurs fills i tutelats, quan així ho sol·liciten en formalitzar-ne la inscripció». Estudiar una llengua és un perjudici?

L’exempció provoca situacions inversemblants al Sud del País, tal com es va abordar en les I Jornades de Llengua i Identitat al Sud organitzades pel Tempir. Rafael Medina i Bernat López, professors de l’IES La Torreta d’Elda, expliquen que quan van arribar a l’institut es van trobar amb un panorama desolador: entre el 60 i el 70% dels alumnes demanaven la exempció. Ells no es van resignar, i van cercar mecanismes per poder canviar la situació a través de la col·laboració del centre educatiu, dels pares i dels alumnes, i a dia d’avui han aconseguit que cap alumne de l’ESO demane la exempció. Les seues classes tenen un enfocament comunicatiu, on l’oralitat és la clau, perquè és fonamental que els alumnes parlen la llengua. I amb això han aconseguit que els alumnes s’adonen que el valencià és igual de digne que el castellà.

No obstant això, la situació és més complicada conforme t’endinses en el sud del sud, tal com expliquen Raül Morillas i Maria Josep Cebrian, professors de l’IES Las Lagunas de Torrevella i membres de la Plataforma del Professorat de Valencià del Baix Segura. Allí la exempció suposa un gran problema, crea conflictivitat en l’aula i didàcticament és indigerible, ja que et trobes perfectament un aula amb cinc alumnes que cursen valencià i vint que no ho fan, i fins i tot aules en les quals tots els alumnes estan exempts. Però, el professorat no s’ha resignat i ha creat la Plataforma del Professorat de Valencià en el Baix Segura que, a curt termini, demana a la Conselleria d’Educació que retarde l’arribada de l’exempció a maig o juny, i que denegue algunes exempcions perquè l’alumnat s’adone que no sempre es donen perquè sí. Però no solament això. Demanen que la Conselleria elabore un document en el qual s’explique què és ser exempt, que la normativa estiga clara. A més, creuen que és necessari equiparar l’assignatura de valencià i la de castellà, així com realitzar una campanya de sensibilització en pro del valencià. I, com no podia ser d’una altra forma, demanen que a llarg termini s’elimine l’exempció, perquè és inexplicable que un xiquet de primària puga ser exempt, entre altres exemples.

Perquè al cap i a la fi, com van dir els membres de la Plataforma, per què estudiar el Romànic, les equacions, la cèl·lula, els rius i el Lazarillo no és una amenaça i estudiar els incoatius, els pronoms febles i Martorell sí?