Existeix el sentiment de ser “balear”?

20/05/2021

El primer de març de cada any, i des del 1983, es celebra la Diada de les Illes Balears en commemoració de l’entrada en vigor del seu Estatut d’Autonomia. La celebració d’aquesta efemèride històrica, a parer meu, ni és sentida ni està arrelada, i de ben segur que hi ha gent que avui en dia no sap per què és festiu.

Aquesta diada no és sentida pel simple fet de la inexistència d’un suposat sentiment balear. A tall d’exemple, quan som a fora i ens demanen d’on som, els de ses illes, com els agrada anomenar-nos, poques vegades deim que som de les Balears sinó que es recorre generalment a l’illa concreta d’on s’és, sigui una de les Gimnèsies o una de les Pitiüses.

Aquest primer de març les xarxes solen anar plenes de referències més o menys satíriques del significat de ser balear tot i que és digne d’estudi el sector concret de la societat que es qüestiona aquest fet. La primera reflexió que em passa pel cap quan pens en aquesta efemèride és si la població en general es qüestiona que existeixi una diada per a les Illes Balears i si aquesta diada ha de ser el primer de març. A parer meu, no, i de fet, sense ser una gran analista i experta en el tema, diria que el qüestionament del primer de març com a diada i, sobretot, com a diada balear només ocorre a un sector de la població més sensibilitzada amb la història i amb la cultura democràtica del nostre país. La segona reflexió que em passa pel cap és per què hi ha sectors de la població que no es qüestionen ni una cosa ni l’altra, que són totalment indiferents al tema. Ara bé, des de fa un grapat d’anys el Govern de les Illes Balears ha impulsat campanyes de conscienciació i de germanor entre illes amb referències clàssiques i tòpiques com «La mar que ens uneix» per revertir aquesta situació.

Aquest tema ha generat constantment debat. Alguns dels arguments per defensar aquest suposat sentiment de balearitat giren entorn de dir que ens uneix una mateixa història, llengua, cultura i, a més a més, que ens envolta el mateix mar Mediterrani. Argument, però, que decau just al moment en reflexionar que ens uneix el mateix amb el País Valencià i el Principat de Catalunya.

El poc o nul sentiment balear i de celebració en la seva diada confronta amb altres comunitats autònomes que sí que celebren la seva i amb molt d’orgull. Pel cas de les illes que conformen la nostra comunitat autònoma, cada una es vincula molt més amb la seva pertinent diada escollida pels seus respectius consells insulars. En el cas de Mallorca és el 31 de desembre, en referència a la conquesta de l’illa per part de la Corona d’Aragó en el 1229. La diada de la Gimnèsia menor és el 17 de gener i commemora també la conquesta de l’illa el 1287 i, en el cas d’Eivissa, la seva diada és el 8 d’agost commemorant també la conquesta del 1235. Pel que fa a l’última illa habitada de les Balears, Formentera, manté la seva diada el dia de Sant Jaume.

El fet que cada illa tengui la seva pròpia diada és un símptoma més de la diferent història que ha patit cada territori, i això repercuteix en la mateixa idiosincràsia de cada illa. Un fet curiós per demostrar, una vegada més, el nul sentiment de balearitat es troba en les discussions mantingudes durant la realització de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per a les Illes Balears de 1931 amb l’absència dels menorquins, els quals negaven l’existència d’una personalitat històrica i cultural estrictament balear.

Ara bé, ni les mateixes diades de cada illa estan lliures de qüestionaments. A Mallorca, la seva diada ha estat constantment tema de debat. Trobem partidaris del 12 de setembre, dia en què es commemoren les Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca. Els partidaris de celebrar la diada de Mallorca aquest dia formen part, generalment, dels sectors –o partits polítics– més conservadors de l’illa i recolzats per entitats com la Fundació Jaume III. Enfront hi ha el 31 de desembre, que, de fet, actualment és el dia escollit com a Diada de Mallorca coincidint amb la Festa de l’Estendard. Aquesta data gaudeix d’un major consens social i històric, tot i que és molt més pròxim a sectors més posicionats a l’esquerra del nostre país.

Ara bé, enguany a causa de la commemoració dels cinc-cents anys de l’inici de la Germania mallorquina, foren molts els qui defensaren la possibilitat de commemorar la diada mallorquina el 7 de febrer i evitar d’aquesta manera les possibles acusacions típiques al voltant de la celebració del genocidi dut a terme per part de les tropes de Jaume I.

Sigui com sigui, avui en dia, si tenc o tenim alguna cosa més o menys clara és la inexistència d’un sentiment d’unió entre illes molt més enllà dels dibuixos preciosos que feren els de melicotó per aquesta diada.