La revista degana en valencià

Exposició antològica del dibuixant humorístic Juli Sanchis Aguado, HARCA

07/12/2020

Inauguració: dimecres 16 de desembre a les 19.00h.

Exposició antològica del dibuixant humorístic Juli Sanchis Aguado (Picassent, l’Horta, 1942) més conegut amb el nom d’HARCA. Ha publicat al voltant de 3000 dibuixos (a nombrosos diaris i revistes del nostre país i de fora) però la major part de la seua obra ha estat realitzada per a certàmens internacionals, on té dibuixos seleccionats i premiats arreu del món.

MAULETS

“Harca” era el crit solidari dels “agermanats” a les revoltes de les Germanies, front a l’Arxiduc i al rei Carles V, la consigna d’unió, fent causa comuna, dels furs i les prerrogatives conquerides, que ens eren furtades…

Juli Sanchis Aguado –HARCA- vol, des de l’humor, assolir un compromís crític i reivindicatiu. Des de la televisió, la premsa, les revistes, els pamflets, les xarxes socials, ens apropa a una realitat –la nostra- des d’una posició d’objectivitat de vegades àcida i directa, però sempre aclaridora i conciliadora. És bona gent.

Compaginant el treball professional -21 anys a la Federació de Pilota Valenciana, des de la seua creació- cinc dècades de dibuix d’humor, cobrint diverses necessitats i interessos comuns, com el conreu de la nostra llengua i la nostra cultura. Per això la seua obra –per altra part extensa- és molt diversa. HARCA sempre ha estat a l’abast per fer el dibuix que l’actualitat requeria, el que tocava. Era –i esperem que continuarà sent-ho- una pulsió, un compromís personal.

Compromís, també, amb els companys de professió o afició: els dibuixants d’humor. Des de la Federació –FECO Espanya- uns anys com a president i altres com a vicepresident, ha promogut i impulsat, arreu del món, la participació dels federats en concursos i accions culturals i cíviques, tant nacionals com internacionals.

L’humor gràfic té molt a dir -necessitem eixa “altra mirada”- té molt que senyalar, per reflexionar, per empatitzar, denunciar si cal, però amb un somriure. I amb un somriure -com canta Lluís Llach- la revolta?