Tens 0 productes a la teua cistella
1 Faccionalisme, intifades i internet en el moviment palestí.
El greu perill del faccionalisme
El Palestinian Youth Movement (PYM)2 fuig de les faccions i d’alinear-se amb la dreta o l’esquerra polítiques, perquè no vol caure en els mateixos errors dels moviments polítics anteriors. El seu objectiu és aconseguir un compromís pluralista —sorgit abans del faccionalisme— que garanteixi un futur millor dins la llibertat i la justícia política i social, tant per a la generació present com per a les futures. Opten per formes descentralitzades de mobilització popular en lloc d’institucions rígides que constitueixen un perill que cal evitar.
El faccionalisme es pot evitar si es conserva la unitat que ha sorgit en les mobilitzacions massives a favor de Palestina, tant dins com fora de Palestina, tal com va ocórrer en la Primera Intifada.
La Primera Intifada (1987 – 1993)
La joventut hi va ser fonamental i es va unir al Comandament Unificat de la Intifada, que va passar «de la presó israeliana a la revolució». Va aconseguir que la població palestina dels territoris ocupats i de la diàspora s’adonessin de la importància de la lluita.
La població jovenívola de Cisjordània i de la Franja de Gaza va iniciar una resistència no violenta que es va guanyar l’opinió pública occidental, la qual, fins llavors, s’havia cregut la mentida que difonia Israel sobre el «terrorisme insensat» dels palestins. La joventut encapçalava la marxa i va promoure vagues comercials, vaga fiscal i desobediència civil.
Aquestes tàctiques no eren noves, perquè ja s’havien emprat durant el Comandament britànic. Amb posterioritat, entre 1948 i 1982, la resistència no violenta va perdre influència davant la guerra de guerrilles. La població jove, que va néixer molt després que acabés la Primera Intifada, encara recorda l’aixecament com una brúixola per al futur i sap que es pot aprendre molt d’aquells models organitzatius.
La Primera Intifada va demostrar el poder de l’acció militant de base als carrers i als campaments de refugiats tot prenent les decisions a partir d’una democràcia directa i amb un objectiu centrat en l’acció per a superar les divisions ideològiques. Malgrat les nombroses baixes provocades per la brutalitat israeliana, l’aixecament es va mantenir actiu tres anys.
La Segona Intifada
Va començar l’any 2000 i va donar lliçons ben diferents a la població palestina. La lluita estava molt més militaritzada i atacava els assentaments il·legals mitjançant accions terroristes i bombes suïcides que explotaven en enclavaments civils d’Israel.
L’aixecament va mostrar la divisió entre Fatah i Hamàs, que va desembocar en una guerra civil després de les eleccions legislatives del 2006. La joventut palestina activa buscava superar aquesta divisió i, desil·lusionada amb els partits polítics, va orientar la seva energia cap a la societat civil, incloent-hi les ONG i les associacions juvenils, que s’agruparen sota l’organització Independent Youth Movement —Hirak Shababi al Mustaqil—, creada el 2011.
El punt àlgid d’aquestes iniciatives juvenils va ser la Gran Marxa del Retorn (2018), en què desenes de milers de persones palestines van protestar al costat de la tanca de la Franja de Gaza demanant el dret al retorn de la població palestina refugiada, majoritàriament a Gaza. Recentment, han sorgit organitzacions juvenils localitzades amb la seva web i el seu perfil a Facebook i s’impliquen en l’oposició a l’intent d’Israel de fer una neteja ètnica. El moviment popular de resistència, amb un enorme cost personal, és necessari per a impedir que l’ocupació israeliana sigui un fet més, combatent la inèrcia que comença a atrapar les generacions més majors. Avui, la generació jove està intentant demostrar que Israel no pot actuar amb impunitat.
Bona part d’aquest activisme s’inspira en la Primera Intifada, que sols va empitjorar després del fracàs dels Acords d’Oslo. Superades les habituals agressions als drets humans, els escorcolls i despullaments, la desnaturalització, la deportació, la demolició de cases, la separació familiar i les detencions sense judici, les oportunitats econòmiques són cada cop menors. Després del 7 d’octubre, l’atur a Gaza ha assolit el 80% i a Cisjordània és vora el 35%. Però, abans de la guerra, la població gaziana ja vivia en la pobresa.
La meta final de la joventut palestina és l’alliberament complet de Palestina i estan convençuts que ho impedeixen les divisions polítiques internes, si bé és una generació més ben connectada que mai, gràcies a internet i les plataformes.
La Intifada digital
La ràpida expansió d’internet d’alta velocitat en el segle XXI li ha permès a la generació jove imaginar i debatre noves idees per al moviment d’alliberament palestí. El seu quefer consisteix a desenvolupar pràctiques precises que treguin el moviment del marasme ideològic i polític en què es troba.
Encara que les xarxes socials tenen mancances, són excel·lents facilitadores del diàleg i en fan un bon ús el PYM, amb una impressionant presència, i altres moviments juvenils.
Hi ha entre tots ells un clar consens sobre el futur. Descriuen el seu país com la «Palestina històrica», l’entenen com un conjunt, tant l’ocupat com el colonitzat, veuen el potencial de la resistència popular amb l’ajut de campanyes externes com les del BDS3, l’èxit del qual i d’altres iniciatives de defensa pública de Palestina per part de la societat civil empra noves plataformes de notícies online.
Les plataformes virtuals ofereixen a la població palestina la capacitat de parlar-se directament i sortejar les barreres físiques i les faccions. Ara bé, la joventut palestina sota l’ocupació i a les comunitats de refugiats no tenen fàcil accés a internet i el seu món està conformat per les realitats quotidianes de la seva lluita per la supervivència.
Aquesta realitat, però, està en perpetu canvi. Hi ha un repunt de l’ús d’internet, sobretot en el sector educatiu dels territoris ocupats i dins d’Israel.
Internet és un mitjà de ràpida i intensa politització, com els smartphones, testimonis de les atrocitats i de la destrucció en massa que Israel diu que són mentides dels palestins. Sense aquesta generació, el genocidi podria haver passat desapercebut al Nord global.
La població palestina té el percentatge més gran d’usuaris d’internet del món àrab.
La lluita per un futur millor
És el fil comú que unifica aquest activisme juvenil; amb un Estat democràtic a Palestina que desmantelli les institucions sionistes, permeti el retorn de la població refugiada i desenvolupi una democràcia basada en la igualtat econòmica i política. Això implicaria també una rectificació de les injustícies del passat mitjançant la redistribució de la terra i de la resta de mitjans de producció entre la comunitat d’assentament jueva i la comunitat indígena palestina. Ara bé, encara hi ha buits en aquesta visió, que caldrà debatre en una fase posterior.
Una de les qüestions més importants és el concepte d’«Estat laic» i com pot incorporar al seu si als qui defensen l’islamisme polític.
També és important el concepte d’«Estat civil», que va adquirir protagonisme durant la Primavera Àrab, sobretot a Egipte, per descriure un Estat que sigui parlamentari i pluralista i on els líders espirituals no siguin el poder legislatiu suprem, encara que no s’ha de desplaçar el paper de l’islam dins la societat. Es tracta d’un concepte ampli que cal delimitar bé.
1 Aquest article està basat en les aportacions d’Ilan Pappé.
2 Moviment internacional de base que organitza el jovent palestí i àrab per a lluitar per l’alliberament de Palestina.
2 Moviment Boicot, Desinversions, Sancions.
