Falles fora calendari

13/09/2021

Hem viscut unes falles i una carrera de la dona pel setembre i, en bona lògica, ara s’hauria de celebrar la Setmana Santa i posteriorment –allà pel mes de novembre—les festes majors de cada poble. El 9 d’octubre hauria de fer-se el 9 de maig…però en aquesta data hi trobem el Dia d’Europa i el naixement del compositor Modest Musorgsky i convé deixar el calendari com toca.

Gràcies que aquesta pandèmia no ens ha tret més un percentatge baix de coneixement i trellat; el justet com per viure aquesta anomalia festiva que ens ha fet experimentar una “plantà” en què es xopà fins a la Moma; una ofrena en tres terminis davant el cadafal (ninotat) que representa (segons diuen) la Mare de Déu dels folls, innocents i desemparats; una crema en què hem tornat a abocar a l’atmosfera tones i tones de partícules cancerígenes.

Tot això ha estat possible, gràcies a la pressió que els sectors festers i econòmics que envolten la data, han executat per sobre el govern valencià que, ha posat per davant de  la salut, l’economia dels anomenats “artistes fallers”, pirotècnics, floristes, bandes de música, indumentaristes, tendes d’articles de regal i un etcètera limitat pel barroquisme propi de cada comissió.

Efectivament, s’havia de passar pàgina, però de la manera amb què s’ha fet, situa novament aquest sector a les portes de la improvisació i el conjunt de la societat, a un pas d’un possible augment de la incidència acumulada pel que fa a la COVID-19. Encara restem expectants  respecte del comportament del virus, després de les concentracions falleres provocades per una societat famolenca de festa i xerinola.

Quan a les xifres econòmiques que es mouen al voltant de tot aquest muntatge que, com a bola de neu, ha anat fent-se massa gros, s’hauran de repensar. La nostra societat ja no pot restar d’esquena a la realitat provocada per la crisi econòmica, la crisi sanitària i la crisi social en què vivim ara mateix i continuar llançant al foc 170.000 euros amb una única falla; aquella que s’ha emportat el doblet del primer premi.

Resulta de difícil explicació que un col·lectiu de persones (per molt que superen els tres centenars) hagen d’invertir i cremar més de 170.000 euros amb un cadafal que, a més de procurar un alt nivell de  contaminació, no aporte més que molèsties a la barriada en què s’hi ubica. Gràcies però, que enguany tan sols han estat quatre o cinc dies…

Les falles fora calendari que s’han viscut enguany, seran les últimes que recorden l’etapa anterior. Els fallers i falleres saben que, d’ara endavant, aquesta festa va a tenir un altre perfil, obligat per les pandèmies que encara ens resten viure. Una situació sanitària que hem provocat nosaltres mateix, tot  propinant al planeta un desgast i un estrès inusual.

Les properes dates festives hauran de mirar més pel planeta i s’haurà de limitar agressions innecessàries que puguen afavorir intoxicacions generals o contaminacions poc recomanables. Encara som a temps de frenar les alteracions mediambientals, si és que no volem que les properes falles de març, tornem a viure irregularitats de l’oratge, que generen inseguretats socials, econòmiques o de costumari.

Senyor pirotècnic, pot començar la desescalada fallera i encendre el sentiment de pertinença a una terra, que compartim amb més de set mil milions de persones més. Una desescalada que pot començar per la limitació de comissions, de pressupostos i de cadafals plantats a les places i carrers dels pobles i viles en què encara hi ha costum.