La revista degana en valencià

Quan s’ajunten les efemèrides: març de 2016

Març és un mes molt ric en relacions entre la natura i el santoral. Palmes i rams d’olivera en el Diumenge de Rams; vara florida de sant Josep i profecia d’Isaïes; lliris marians en l’Anunciació; espines de la corona; Mont de les Oliveres i Jardí de Getsemaní (o “del molí d’oli”); Gòlgota, Calvari o muntanya dels cranis; ous en la mona de Pasqua…, i refranys fenològics com els que al·ludeixen a les orandelles… I, a partir d’això, fer-nos les preguntes pertinents. I comentar com aquestes commemoracions i símbols han influït en l’art europeu, en la pintura i la música, però també en la literatura, l’escultura o la cinematografia: de les anunciacions de fra Angelico a les de Leonardo, Botticelli, Crivelli[1] o Tiziano,[2] entre altres; dels Stabat Mater pictòrics als musicals; de sant Lluc a Pau Claudel…

I com l’etnobiologia i l’etnoastronomia han anat lligades a la cultura religiosa: rituals per festejar efemèrides solars, com el josepí equinocci vernal; o l’Anunciació de qui naixerà en el tardà solstici hiemal; i també de lunars, com la primera lluna plena després de l’equinocci. I, a tot això, en un any bissextil, bixest o de traspàs. Moltes coses interessants en aquest mes.

Ara bé, mentre pràcticament tot es repetirà en els propers anys, hi ha un conjunt que tardarà molt a repetir-se la concatenació de la festa de Sant Josep i l’inici de la Setmana Santa, la coincidència del Divendres Sant amb l’Anunciació…, i tot això en un any bixest. Així que, tot deixant tantes i tantes coses en el tinter, ens centrarem a comentar succintament els components astronòmics del continu cultural-religiós, i així conéixer un poc millor el calendari i les mateixes festes. I ajudar, en la mesura dels possibles, a induir una estima per la connexió entre el món natural i la cultura en general, la religiosa inclosa.

  1. SANT JOSEP, ANUNCIADOR DE L’EQUINOCCI, ÉS ENGUANY PRECURSOR DE LA SETMANA SANTA

Sant Josep és una festa de data fixa,[3] una festa solar lligada a l’equinocci de primavera, al moment en què l’equador terrestre té el Sol justament al damunt (en el zenit) i comença a il·luminar progressivament més l’hemisferi nord. A partir d’eixe moment, que habitualment correspon al dia 20 de març, les hores diàries de llum superen les de foscor i comença, astronòmicament parlant, la primavera. La nit anterior, del 19 al 20, es cremen les falles, potser com una mena de sortilegi per ajudar la llum a véncer la foscor.

  1. LA PASQUA, UNA FESTA LUNAR

Enguany l’equinocci vernal coincideix amb el Diumenge de Rams, l’inici de la Setmana Santa. En general no passa això, i el Diumenge de Rams és molt posterior. La pregunta és, doncs, inevitable: per quina raó s’ha donat aquesta concatenació tan poc freqüent?

Les celebracions lligades a la Pasqua (Carnestoltes, Quaresma, Diumenge de Rams, Setmana Santa, Sant Vicent Ferrer, Santa Faç, Ascensió, etc.) no tenen data fixa, ja que depenen de la fase en què es troba la Lluna quan comença la primavera. Què vol dir això? Per definició, la Pasqua correspon al primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Expliquem-ho mitjançant la pàgina del calendari de març de 2016.

L’equinocci primaveral correspon enguany al diumenge 20 de març;[4] en eixe moment, la Lluna estarà en creixent i arribarà a plena, a la màxima il·luminació, el dimecres 23. El primer diumenge després del 23, el 27, serà el Diumenge de Pasqua (Florida, o de Resurrecció), i el diumenge anterior, el 20, el de Rams.

Emmarcada entre eixos dos diumenges, la Setmana Santa o de Passió conté el pleniluni: si mirem al cel qualsevol nit d’eixa setmana veurem que la Lluna està plena (o quasi, segons el dia).

  1. ENGUANY, FESTES CONCATENADES

Així que, enguany, a la joia de l’inici primaveral pròpia de les festes de Sant Josep seguirà un temps litúrgic que recrea la passió i mort de Jesús, i finalment es tornarà a l’alegria de la resurrecció i la celebració de la Pasqua.[5]

A més a més, també enguany es donarà una altra curiosa coincidència: el divendres 25, el dia en què Jesús és mort, coincidirà amb la festa de l’Anunciació o Encarnació. I assistirem perplexos a l’ambivalent sincronia de combinar el dol per la mort de Jesús -i l’Stabat mater dolorosa[6] amb la joia per l’anunci de l’inici de l’embaràs de Maria –Alegra’t, plena de gràcia: Déu és amb tu (Lc 1: 26-38)- i el bellíssim càntic que se li associa, el Magnificat.[7] Hi ha qui en done més?

 

[1] Amb una riquesa biosimbòlica extraordinària, a més de les assutzenes: paó, colom, poma, cogombre…

[2] En la versió de la Scuola di San Rocco de Venècia figuren perdiu, poma, colom, assutzenes i un fus [¡d’arç blanc!: http://metode.cat/Revistes/Document/L-arc-blanc-i-l-oracle-d-Agamemnon; i al llibre Herbari. Viure amb les plantes (2012), de D. Climent i F. Zurriaga.

[3] El perquè el 19 es dedica a sant Josep és un tema ben interessant, que ara no comentarem.

[4] A les 4 h 30 min; en realitat, a les 3 h 30 min segons el fus horari que ens correspondria, el de Greenwich.

[5] Que prop quedaran, enguany, la josepina vara florida i la Pasqua Florida, l’anunci de l’esclat de la primavera!

[6] https://ca.wikipedia.org/wiki/Stabat_Mater

[7] https://ca.wikipedia.org/wiki/Magn%C3%ADficat Monteverdi: https://www.youtube.com/watch?v=RajAq0Yd-s4  J. S. Bach: https://www.youtube.com/watch?v=r4zvjV4_sAY

 

Article publicat al nº 413, corresponent a març de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top